Astrud ‘on ice’

dimarts , 26/01/2010 | Concerts

astrud mil.lenni

Fotos: Martí E. Berenguer

Em deia Genís Segarra que en els quatre concerts que havien fet fins a la data amb el Col·lectiu Brossa, un format amb què han tornat als escenaris després d’una bona temporada i en què revisen tot el seu repertori en acústic i amb una formació pròpia de la música de cambra –tot i que potser no la més convencional–, em deia, doncs, que tenia la sensació que el públic en gaudia, que hi responia bé, però que en el fons enyorava el format d’Astrud convencional, o vaja, el dels últims temps.

astrud mil.lenniNo puc estar més en desacord amb ell després d’assistir a la presentació d’aquest espectacle divendres a L’Auditori, en el marc del Festival del Mil·lenni. Els Astrud acústics, o de cambra o on ice (Genís dixit) van estar pletòrics. La selecció de les cançons (Esto debería acabarse aquí, Me afecta, Minusvalía, Todo nos parece una mierda, El vertedero de Sao Paulo i Miedo a la muerte estilo imperio, per enumerar només les meves favorites) i dels instruments dels Brossa (violí, violoncel, viola de roda, xilòfon, marimba i acordió) va ser encertadíssima, i els arranjaments, impecables. Especial menció mereix l’excel·lent revisió de Todo da lo mismo a base únicament de Manolo + viola de roda, possible gràcies a les múltiples possibilitats d’aquest instrument tan particular, sonant simultàniament gràcies a la superposició de loops. Una passada. I molt didàctic. Tot i imposar a l’inici un posat una mica desmenjat i esforçar-se en no esforçar-se a cantar bé, Manolo progressivament va anar posant-hi més ganes i va acabar signant una bona actuació.

I Genís, tot i que tocar tocar no va tocar massa –una mena de sintetitzador fàl·lic i una mena de calculadora dels vuitanta– va estar sembradíssim en la astrud mil.lenniseva vessant de xouman, presentant un a un els músics amb què compartia l’escenari –tots professors menys ell– i rient-se de si mateix i de la seva escassa participació estrictament musical en el concert arribant a l’extrem d’estirar-se al terra durant la interpretació de Mentalismo, a veure si levitava. Brillant. En l’apartat de moda, cal apuntar que Genís va lluir shorts, samarreta imperi, stilettos i cabell à la garçon (la fase melenuda de moment c’est fini) i que de lluny semblava una d’aquelles models a les que no deixen desfilar a Cibeles per seques. Llàstima del bigotet.

Em deia Genís Segarra també quan el vaig entrevistar per a Time Out que li semblava que el públic assistent als concerts en aquest format que havien fet fins ara pensaven: ‘Mira, cinc o sis cançons estan bé, però ara toca’m la d’Europa’. Doncs bé, en el concert de divendres la van tocar, en estrena exclusiva dels arranjaments ad hoc. Això ja va ser en el terreny dels bisos, però, abans d’acabar amb la magistral Hay un hombre en España, on el Col·lectiu Brossa es va lluir un cop més i va demostrar que, a més d’uns músics excel·lents, tenen un enorme sentit de l’humor. El que cal per tocar amb Astrúd, que diría Genís.

10 comentaris

  • Teo

    26/01/2010 11:59

    No puc estar més d’acord amb la crònica. Gran format, gran concert i gran Genís. Grans Astrud. El millor grup del país amb diferència… ¡si no sacáis disco vamos a romper el tocadiscos!

  • omar

    26/01/2010 13:33

    quina enveja..

  • I can hear music

    26/01/2010 16:03

    home, no voldràs que digui que va ser un trunyo per no fer-te dentetes…! a més, el Genís em va dir a l’entrevista que la seva idea és passar-se el 2010 fent aquest concert, sempre i quan trobin qui vulgui programar-lo, clar. així que, amb la bona rebuda que ha tingut el concert, entrades exhaurides, feedback molt, molt positiu, etc., és possible que tinguis oportunitat de veure’l. jo crec que un Astrud & Brossa a l’auditori del Fòrum durant el Primavera seria un hit n_n i serviria per recordar el seu directe allà, al Poble Espanyol, que diria que va ser la primera vegada que els vaig veure…

  • jesús jeleton

    27/01/2010 14:29

    jo també
    enveja

  • I can hear music

    27/01/2010 14:59

    no sigueu envejosos! feu servir aquesta energia negativa per invocar que facin una altre concert. Projecteu el concert en les vostres ments… Tu lo llamarás superchería, pero yo lo llamo mentalismo

  • Josep Maria Sarri

    27/01/2010 15:08

    Quina ràbia no pode anar-hi! Em sumo a les peticions i demano un altre concert ja!!

  • I can hear music

    27/01/2010 16:04

    hum… ja visualitzo des d’aquí la vostra energia… és com el riu de mocs rosa que passa per sota de Nova York a ‘Caçafantasmes 2′, que era de mal rollo, però té tots els colors de l’arc de sant martí, com a la portada de Tu no existes, passa per sota d’El vertedero de Sao Paulo i és d’energia mooolt positiva n_n

  • omar

    28/01/2010 0:30

    seria una idea molt lucida per part seva!

    la teva “visio” psicodelica tambe ho es, digna d’un “trip” del propi ken kesey!

  • Com sona ‘La música de las supercuerdas’ | I can hear music

    10/11/2010 16:29

    [...] La cançó és un dels dos inèdits que inclourà el seu proper disc, Lo nuevo, previst per a finals de novembre i que editarà Elefant, el nou segell del grup. I l’àlbum és un recull de les revisions simfòniques de les cançons més emblemàtiques del duo que Astrud ha estat presentant en directe amb el Col·lectiu Brossa al llarg de tot l’any. [...]

  • El millor de 2010 (III) | I can hear music

    30/03/2011 20:44

    [...] millors concerts d’artistes estatals 22/01 Astrud & Col·lectiu Brossa, L’Auditori, Barcelona 11/03 Los Planetas, Palau de la Música, Barcelona 30/01 Joe Crepúsculo, La[2], Barcelona 13/03 [...]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús