Glee: big in Japan

dijous, 21/01/2010 | Guilty pleasures

No es cap secret la meva passió per la sèrie Glee, revelació de la temporada d’hivern televisiva nord-americana premiada aquest diumenge amb el Globus d’Or a la millor sèrie en la categoria de comèdia o musical, categoria, per cert, en què la nova sèrie de Ryan Murphy (Nip/Tuck) encaixa per partida doble.

Mentre esperem en candeletes el nou episodi, que no s’emetrà fins al 13 d’abril –la sèrie està en pausa, cosa molt habitual i molt emprenyadora a la televisió ianqui–, us deixo la promo japonesa de la sèrie, que és molt xula.

[youtube]RWTslWUlV_E[/youtube]

Si no heu vist la sèrie no us farà massa gràcia, però la cosa és que la promo nipona revisa un dels millors números que han fet els nois del Glee Club fins ara (us l’enganxo a sota), la seva versió del Don’t stop believin’ de Journey. A mi em va posar la pell de gallina, i mira que jo, de fan de Journey, com us podeu imaginar, res de res!

[youtube]PfNwO9HNqh4[/youtube]

Etiquetes:

6 comentaris

  • Josep Maria Sarri

    21/01/2010 14:10

    Que bona la promo japonesa! I que content em vaig posar quan van guanyar el Globus d’Or. Avui he llegit que al capítol que dedicaran a Madonna, Jane Lynch cantarà ‘Vogue’!! Que torni ja!

  • I can hear music

    21/01/2010 14:13

    Hiiiiiiii! Jane Lynch + Vogue: quan ho vegi em pensaré que he mort i sóc al Paradís!!!

  • Raquel

    21/01/2010 15:32

    Brutal! Best promo ever! Que torni ja cooooñe, fins l’abril… quina agonia…

  • Sum O)))

    21/01/2010 15:38

    No ets la única a qui ‘Don’t stop believin’ va posar la pell de gallina… Visca Journey segons Glee!
    I l’anunci japo de Glee és total

  • bao_bao

    21/01/2010 18:57

    A mi també em va posar la pell de gallina «Don’t stop believin’», sobretot quan la canten el primer cop, amb la Rachel i no la Quinn (ai, és que és igualeta igualeta a la Judit Mascó)… Entra inmediatament dins la categoria «Versions millors que l’original» ^_^

  • Swim to reach the end! | I can hear music

    21/05/2010 11:32

    [...] 2. Perquè em fa reconciliar amb el rock dels setanta. De fet, em fa pensar en Don’t stop believin de Journey, que ja sabeu que m’agrada per culpa de Glee… [...]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús