I am a Horror

dissabte, 28/11/2009 | Concerts

“I am a Horror”. Això és el que posa a la samarreta que em vaig comprar al concert de The Horrors (i que em queda millor que a aquest paio). Perquè haig d’admetre-ho: si he estat força enganxada a Primary colours, el seu fantàstic segon àlbum, i tenia bastantes ganes de sentir-lo en directe, després de veure’ls en concert puc declarar-me’n fan. Almenys mentre em duri el crush.

The Horrors sempre m’havien fet bastanta ràbia com a exemple de manual de grup enaltit per la premsa musical anglesa (vaja, per l’NME) abans fins i tot de fer res. Els havia vist en directe al Faraday i m’havien semblat un trunyo, i el seu primer disc, Strange house (2007),  m’havia interessat zero. Un rock garatger cridaner sense substància carregat de manierismes pseudogòtics. Puagh.

Per això no els vaig prestar gens d’atenció quan van venir a l’últim Primavera, tot i que des del festival ja havien avançat el canvi de so del grup amb el seu segon àlbum. Però quan les crítiques positives a Primary colours van començar a fer bulto, va començar a picar-me la curiositat. I la veritat és que el disc, que és, ras i curt, una col·lecció de cançons enormes, va enganxar-me de seguida pel ganxo de les seves melodies i la seva intensitat. Un salt d’un garatge sorollós a un shoegaze poderós i imaginatiu, no ancorat en la mera imitació dels models propis de l’època, tot i que Faris Badwan, líder i cantant, minimitzi el canvi, o com a mínim això em digués a mi.

Tornant al concert, el repertori no va poder convèncer-me més. Tota la primera part va estar dedicada a repassar àmpliament Primary colours. Tant, que diria que no va quedar-ne cap al tinter. El so va ser prou correcte (va anar millorant després de començar una mica brut) i el grup, i sobretot el frontman Badwan, va demostrar tenir una poderosa presència escènica.

Llàstima dels bisos, on van tornar els Horrors de Strange house, bodrio del qual només en salvaria Sheena is a parasite. I si m’apures, pel video de Chris Cunninghan. Però vaja, The Horrors són prou llestos per relegar el seu infumable passat als bisos. Llarga vida als nous Horrors.

2 comentaris

  • omar

    30/11/2009 12:28

    el proper cop no me’ls haure de perdre… les altres vegades ho havia fet premeditadament per les mateixes raons que exposes!

  • musica

    30/11/2009 12:38

    és que per mi han passat de hype/broma pesada a grup seriós. Per cert, pots comprovar que continuo amb els meus ‘pinitos’ (pins petits?) com a fotògrafa des de la quarta fila i amb càmera digital compacta, juas juas

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús