El millor (i el pitjor) del 2014

dimarts , 23/12/2014 | Clubs, DJ, Drags, Esports, General, Música

Fiestas

Ja s’acaba l’any i, com és habitual, toca fer balanç del que ha donat de si el món LGBT a Barcelona. Moltes coses bones i alguna estirada d’orelles.

L’èxit de les festes mensuals. Em refereixo a les que fins fa no tant qualificàvem com a festes alternatives: la Churros con Chocolate, la POPair, la Ká, la Somoslas i la Rebujito. Aquestes festes s’han convertit en el millor que ofereix a nivell festiu la Barcelona gai, uns saraus populars i divertits que han aportat a l’ambient de la ciutat un caràcter propi, desacomplexat i allunyat de l’oferta que es pot trobar al Gaixample. Ai, pobres de nosaltres si no haguessin sorgit totes aquests propostes i només tinguéssim l’Arena i la Metro. Aquests dos clubs, a l’igual que les diferents propostes de Matinée, també compleixen la seva funció i es necessari que hi siguin. Però quina alegria que existeixi una colla de gent (molts a la foto que obre aquest apunt) amb ganes d’organitzar mogudes, col·laborar i passar-s’ho bé. De fet, tenen tantes coses en comú que les cinc festes abans citades s’han unit per muntar puntualment un sarau conjunt sota el nom de ‘Las Cinco’. S’estrenen amb una festassa solidària que ocuparà tres espais del Razzmatazz el pròxim 5 de gener, Nit de Reis.

L’aniversari de les Panteres Grogues. L’entitat esportiva per a gais, lesbianes i transsexuals ha celebrat aquest any el seu vintè aniversari. Vint anys d’història són motiu d’alegria. El club és un altre dels distintius del nostre particular ambient. La seva ha sigut una celebració discreta. Però s’entén. La junta no ha s’ha pogut centrar en la part més lúdica perquè prous maldecaps han tingut amb les noves normatives del govern català. La nova Llei General de l’Esport, que entra en vigor el pròxim 1 de gener, obliga a tots els clubs esportius a contractar assegurances i entrenadors. Un cop dur per l’esport amateur. Però el club se n’està sortint. Potser alguna secció es queda pel camí. Potser es perd algun soci. Però al final del procés tot funcionarà encara millor. Hi ha seccions com la de voleibol o natació que ho estan aconseguint, deixant clar que hi ha panteres per estona. Ens fan falta.

La Rita treballa. L’any passat qualificava a ¡Que trabaje Rita! com la festa revelació de la temporada. Van arribar com un huracà i amb ganes de quedar-se. I ho han aconseguit. Aquest any han consolidat la seva proposta que ha continuat funcionant molt bé a la Sala Apolo i amb estrelles convidades com Miguel Bosé o Camela. Per finalitzar el Pride van muntar una gran festa al Sant Jordi Club que no va reunir tan públic com esperaven. Però no va tenir por d’arriscar-se i ens van portar a la ciutat després de molt temps a Dana International, entre d’altres artistes. Fa unes setmanes van posar en marxa una nova iniciativa, la Barcelona Drag Race, però el tancament inesperat del Teatre Principal va fer que les coses no sortissin com esperaven i la proposta va quedar aturada. Però com són tossuts, hi tornen. Serà ben aviat al Barts, en ple Paral·lel.

El Fire!!, cada cop més consolidat. Ho repetiré tantes vegades com calgui. A Barcelona no li calen dos festivals de cinema gai i lèsbic. N’hauríem de tenir un i de ben potent. Com a Londres. Com a Madrid. Com a Tel Aviv. I crec que està força clar quin és el que s’hauria d’imposar. Mentre que el Festival de Cinema Gai i Lèsbic del mes de novembre va fent-se més petit any rere any –quina sort i quina salvació per a ells poder comptar amb la Filmoteca- la gent del Fire!!, al juliol, ho fa cada vegada millor. I per sort el públic respon a la seva proposta. Aquest any han tornat a créixer en nombre d’espectadors i en número de projeccions. I a més s’han tret de la màniga una proposta com l’Open, una sessió mensual de cinema LGBT, que organitzen el tercer dijous del mes a un altre espai a reivindicar, el ZumZeig.

La bona feina de BCN Checkpoint. Aquest 2014 l’entitat ha continuat amb la seva tasca en favor de la prevenció del VIH impulsant noves campanyes perquè els homes que tenen sexe amb altres homes es facin la prova cada tres mesos. I és que no tot són flors i violes en el món gai barceloní: els darrers anys s’ha observat un increment molt alarmant de casos d’IT (infeccions per transmissió sexual) i de VIH; concretament, el 81% dels nous diagnòstics pertanyen a aquest grup de població. La detecció precoç és crucial perquè és en els primers mesos de la infecció que la concentració del virus a la sang és més elevada i el risc de contagi es multiplica. Cal tenir-ho en compte i no abaixar la guàrdia. Feu cas a la gent del BCN Checkpoint i feu-vos la prova de tant en tant.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús