10 cançons del 2014

dimecres, 17/12/2014 | General, Música

Maddie-Ziegler

Aquests dies tot són llistes. Són molts els que escrivim rànquings amb els millors temes i àlbums de l’any. Confesso que aquest any la meva llista a Spotify és una mica pobra. Hi ha 50 cançons, força menys que en altres ocasions. No sé si sóc jo o aquest any ha estat un any una mica més trist en el món del pop festiu. És una llista curta però amb algunes cançons importants. D’aquestes, algunes han sigut súper èxits i altres no tant. De les 50, destaco 10 –sense un ordre particular- que són de les que més he escoltat i que més m’han marcat en aquest any que ja s’acaba. La resta, aquí.

Chandelier. Sia

Per a molts és, sens dubte, la cançó de l’any. Que llesta Sia que pot escriure temes per totes les dives (Beyonce, Rihanna, Kylie…) i encara guardar-se el millor per a ella. Ara ningú nega que Chandelier ha sigut un fenomen però li va costar arrancar. Tot va canviar quan l’australiana va presentar el videoclip protagonitzat per Maddie Ziegler, la nena que balla de forma espectacular en un apartament buit. No sé vosaltres però jo ja desitjo que arribi Carnaval per vestir-me com ella i marcar-me la coreografia baixant per la Rambla. Farieu bé d’estudiar-vos aquest tutorial amb mi. 

Rather Be. Clean Bandit

És un dels temes més populars de l’any. Ho demostren les més de 188 milions de visites que acumula el vídeo a YouTube. Tot i que va començar a sonar al desembre, el tema es va publicar oficialment a principis de gener i des d’aleshores no ha deixat de fer-se cada cop més popular. Els violins, el piano, la veu de Jess Glynne, tot desprèn bon rotllo i alegria. Entren ganes de posar-se els auriculars i sortir a passejar amb un somriure a la boca.

Solo Dancing. Indiana

Indiana no és sueca. És britànica. Però podria estar a la mateixa lliga que Robyn, Tove Lo o Frida Sundemo (de la que també incloc un parell de temes a la llista). Aquest any la coneixíem amb aquest tema, cantat amb una particular desgana, però totalment magnètic. Escolteu també el remix de Chris Lake. Enganxa.

Living without you. Monarchy

El duet britànic no acaba d’enlairar en popularitat. I és una llàstima quan segueixen facturant temes com aquest. Agredolç com pocs, a mi em posa la pell de gallina. Si la meva relació de parella acabés, ja sé quina seria la meva banda sonora. El 20 de febrer tornen a Barcelona. No us els perdeu.

Crying for no reason. Katy B

Per a mi, Little Red, el segon àlbum de la britànica Katy B, ha sigut un dels discos de l’any. I tot gràcies a temes com aquest, una impressionant balada electrònica sobre com tenir un moment de debilitat sense raó. De nou, pell de gallina. No us perdeu tampoc aquesta interpretació en directe. Impecable.

Do it again. Röyksopp & Robyn

Un dels temes més eufòrics de l’any. La combinació de la sueca Robyn amb els noruegs Röyksopp s’esperava letal. I tot i que al final potser va ser menys del que se’ns prometia, només per aquesta cançó ja va valer la pena la unió. Afortunats sou els que la vau poder gaudir en directe al Sónar. Una cançó electropop palpitant que aconsegueix sempre posar-me dempeus. Bravo.

Flawless. Beyonce

El disc visual de Beyoncé va arribar de forma inesperada a finals de l’any passat. Vam quedar en xoc i impressionats per aquell moment històric per la indústria musical del que tant se n’ha parlat. Hem tingut un any per degustar-lo. La meva cançó favorita ha anat canviant amb els mesos. Però el que finalment va ser cinquè single ha estat sempre en el Top 3. Ja sigui la versió amb el sample del discurs de Chimanda Ngozi Adichie o la més recent amb el rap de Nicki Minaj, és una obra mestra. Llarg regnat a la reina.

L’été en hiver. Christophe Willem

Volia afegir una cançó francesa entre les mes destacades. Aquesta darrera part de l’any he après molt del pop del país veí i he afegit a la meva llista de reproducció noms que desconeixia com ara M. Pokora, Zaz o Shy’m. Un dels artistes francesos que ja seguia era Christophe Willem, que acaba de publicar el seu nou disc, Parait-il, i està prou bé, a l’alçada de l’anterior. Es nota la mà al darrera de bona part de l’equip més proper a Kylie Minogue, com el productor musical Steve Anderson o el director creatiu, William Baker. I m’agrada.

Love never felt so good. Michael Jackson

La idea de recuperar temes antics de Michael Jackson i publicar-los, m’espanta. I per això, quan va sortir, no vaig fer gaire cas d’aquesta cançó. Però els mesos m’han demostrat que és un clàssic. De fet, un súper clàssic (potser perquè la primera versió data del 1983). S’enganxa, em fa somriure i em fa moure els peus. I la col·laboració de Justin Timberlake em porta bons records, quan per fi el vaig poder veure en directe en el que, sens dubte, ha estat una de les millors gires de l’any.

Indiana. Tom Aspaul

Jo no era conscient però Spotify diu que aquesta és la cançó que més he escoltat aquest any. No ho dubto. Em sembla una petita delícia. La vaig descobrir una mica abans que s’anunciés que Kylie havia gravat una versió titulada Feels so good per el seu malaguanyat àlbum Kiss me once, una versió que ha quedat amagada i que mai ha estat promocionada i que també està prou bé. Prou bé perquè l’original és una meravella. I mira que jo m’estimo a l’australiana. Però la versió d’Aspaul és millor. La podria tenir en repetició durant hores. Potser algun dia va passar i per això Spotify l’ha col·locat com el meu número 1.

Pray to God. Calvin Harris feat. Haim

Molts diuen que l’últim àlbum de Calvin Harris sembla un disc de gran èxits. La seva fórmula, sempre acompanyat per grans noms del panorama musical, funciona de forma eficaç per les ràdios comercials. I tot i que a vegades peca de repetitiu, d’altres ens sorprèn amb propostes com aquesta. Les germanes Haim posen la veu a aquesta eufòrica cançó que es mereix triomfar en els pròxims mesos. Feu la prova i poseu-la a tot volum mentre conduïu. Acabareu cridant i desitjant que arribi el bon temps. Infal·lible.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús