Una llei històrica

divendres, 3/10/2014 | General

homofobia_02

És una gran notícia: el Parlament de Catalunya va aprovar aquest dijous la llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals, i transsexuals i per a l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Es tracta d’una norma que protegirà de forma genèrica els drets de la comunitat LGBT i que suposa donar resposta a una reclamació històrica. Una vegada més, Catalunya és capdavantera amb una llei pionera en el marc internacional.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Han calgut anys de treball de les entitats i els grups polítics. A la llei se li ha donat voltes, ha rebut esmenes, ha patit canvis, però al final s’ha aconseguit l’objectiu desitjat. I cal felicitar a totes les parts implicades i recordar-los que, si volen, es poden arribar a assolir acords. El teixit associatiu LGBT de Barcelona porta molt de temps dividit. Els diferents posicionaments s’escenifiquen cada any durant les celebracions al voltant del 28 de juny, el Dia de l’Orgull Gai, quan entitats i empreses estan obligades a triar sumar-se a la celebració històrica i reivindicativa o a la festiva. Des de fora, molta gent no entén aquesta divisió. I estaria bé que es pogués arribar a algun tipus d’entesa. Com ha quedat clar amb l’aprovació de la Llei contra l’homofòbia, units, som més forts.

Tristament, el cas català és una excepció. Per motius personals, estic passant un temps fora del país. En concret, a la Guaiana Francesa, al nord del continent sud-americà. I aquí estic tornant a veure el que significa viure en una societat homofòbica. Li explicava ahir a un amic això de la nova llei catalana i no donava crèdit. Encara que aquest racó del món pertany a Europa i no és un dels 77 països on l’homosexualitat es persegueix, encara queda molta feina per fer. La gent té por que es conegui la seva orientació sexual, fan servir aplicacions com Grindr però no s’atreveixen a mostrar la cara, les mostres d’afecte en públic estan prohibides i els llocs de trobada són pocs i estan amagats. Fa unes setmanes vaig anar a l’única festa gai que organitzen cada dos o tres mesos a la illa caribenya de Martinica. Se celebrava en una localització secreta que s’anunciava unes poques hores abans i per arribar calia conduir gairebé una hora pel mig d’un bosc tropical per arribar a un petit i recòndit carbet decorat orgullosament amb un bandera amb l’arc de Sant Martí. A l’interior, l’ambient era de gran celebració, amb gais, lesbianes i transsexuals, passant-ho bé junts en el seu petit i breu oasi de llibertat. A fora, diversos agents de seguretat armats controlaven que ningú aliè a la festa la pogués espatllar. La seva normalitat és aquesta.

L’homofòbia continua sent un greu problema en molts racons del món. Fa pocs dies, per posar un altre exemple, es coneixen unes xifres sobre víctimes de l’homofòbia al Brasil que feien posar els pèls de punta. Avui a Catalunya és un dia de celebració però no ens oblidem del que passa en molts altres punts del planeta. Encara ens queda un gran camí per recórrer.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús