Les 10 d’Eurovisió

dimarts , 6/05/2014 | General, Música

Main_Photo_of_Aram_Mp3-e1388525728206

Acabat d’aterrar a Dinamarca, i abans de introduir-me en l’absorbent ambient eurovisiu, aquí van els deu temes que per algun motiu o un altre m’han cridat més l’atenció fins ara. Si no us voleu empassar els 37 temes que participen aquest any, aquí en teniu deu seleccionats.

Armènia


Aram MP3 –quin nom més horrorós, no?- és el gran favorit d’aquest any. Això és el que diuen totes les apostes tot i que és fàcil que s’equivoquin. Not alone és una bona cançó. Sí, utilitza una cosa tan suada com el dubstep, però el tema està ben construït, té un punt emotiu i, molt important a Eurovisió, l’artista l’interpreta prou bé en directe. Al cantant en qüestió l’han acusat d’homòfob per unes declaracions que va fer sobre Conchita Wurst, la representant barbuda d’Àustria, però, certament, les seves paraules estaven fora de context. Fa uns dies, Aram ja va aclarir la situació i li va demanar disculpes a l’afectada. La seva proposta quedarà bé. I que voleu que us digui: un festival a Erevan tindria molta gràcia.

Polònia


Atenció a la proposta polonesa. No la trobareu a la llista de favorites de molts seguidors d’Eurovisió. Però mireu les seves xifres a YouTube i veureu que estem davant d’un autèntic fenomen. La cançó de Donatan & Cleo, My Slowianie, ja era un fenomen als països de l’est abans de ser escollida per anar a Copenhagen. El videoclip, ple de tòpics i dones amb grans pits, en té bona part de culpa. Però tot i que moltes vegades ignorats a l’Europa occidental, aquests sons de l’est tenen una gran tirada entre els països balcànics. La seva posició dependrà molt de la posada en escena. Però podria ser una de les sorpreses de l’edició d’enguany.

Suècia


Jo no sóc molt de balades. Però a Eurovisió cal fixar-se sempre en Suècia. Els nòrdics continuen fent cada any el millor programa per escollir el seu representant al concurs, el mític Melodifestivalen. I sempre s’ha de tenir en compte al guanyador. Aquest any es va emportar la victòria Sanna Nielsen, una cantant que ja s’havia presentat en set ocasions a la preselecció i que per fi ha vist complert el seu somni. Undo és la cançoneta típica que encanta als eurofans. Com a mínim, té una bona melodia.

Àustria


De la representant austríaca s’ha parlat molt. Ella és la dona amb barba, un efecte pirotècnic que li ha servit per cridar l’atenció des del minut 1. Pèl a banda, Wurst demostra una gran potència vocal cada cop que interpreta en directe el seu tema, Rise like a phoenix, una cançó que recorda a moltes de la saga James Bond i que pot agradar força. Segur que rebrà un bon número de vots de determinats països a l’hora que serà ignorada per molts altres incapaços d’entendre la proposta.

Noruega


Reconec certa tirada pels països nòrdics. Són els que més seriosament es prenen això d’Eurovisió. L’any passat, Noruega va quedar molt bé amb la meva favorita en molt temps, Margaret Berger i el seu I feed you my love, un tema electrònic d’alçada. Aquest any proven sort amb una cançó lenta titulada Silent Storm i interpretada per Carl Espen. Hi ha qui el compara amb John Grant (ja li agradaria…). Però segur que també arreplega uns quants punts.

Ucraïna


Els ucraïnesos acostumen a portar bones propostes. L’any passat van quedar molt bé amb un tema ensucrat però que defensava molt bé la cantant Zlata Ognevich. Aquest porten a una mena de Katy Perry local anomenada Maria Yaremchuk per interpretar una cançoneta pop que, com a mínim, té la virtut de tenir una bona tornada. Tick-Tock és una mica descafeïnada però es deixa escoltar.

Hongria


Un dels guapos oficials de l’edició d’aquest any és l’hongarès András Kállay-Saunders. El cantant porta al festival un tema anomenat Running amb una tornada propera al drum & bass i que també sona actual. Podria ser un altre de les sorpreses de la nit.

Dinamarca


El país amfitrió torna a estar entre els favorits d’enguany amb un tema cantant per un jove anomenat Basim i que recorda massa a Bruno Mars. Cliché love song és exactament el que expressa el seu títol: una cançó que ja hem sentit mil vegades però, com a mínim, animada. Pot recollir un bon grapat de vots en un any plegat de balades ensucrades.

Anglaterra


Després d’uns anys de portar a velles glòries, aquest any Anglaterra aposta per un nom desconegut. L’escollida és Molly, una noia amb molt talent que defensa un pretès himne anomenat Children of the Universe. Com a mínim, sona a 2014.

Espanya


Primer de tot, m’agrada Ruth Lorenzo. Em sembla una bona cantant. Ho va demostrar al X Factor britànic, programa del que sóc devot. En el seu any, ella era una de les meves favorites. El seu tàndem amb la seva mentora, Dannii Minogue, va funcionar. I era divertit seguir la seva relació, carregada de tensió sexual, amb el totpoderós Simon Cowell. Dit això, la seva cançó, Dancing in the rain, és dolenta, dolenta. No està a l’alçada del seu talent. Lorenzo té una veu potent, però ser una bona cantant no es resumeix demostrant que ets la que més crides. Amb sort, quedarà entre els quinze primers.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús