Un ball per a tothom

dijous, 12/09/2013 | DJ, General

lamba©mdias

Ja fa més de 25 anys que el Casal Lambda organitza un cop al mes el seu tradicional ball dominical. La cita és un dels grans clàssics de l’ambient barceloní, un punt de trobada històric per a gent de totes les edats que tot i haver viscut èpoques millors es manté, gairebé, com una relíquia que es resisteix a morir. Després de l’aturada del mes d’agost, el ball torna a celebrar-se diumenge. I amb una novetat important. Després de fer-se durant més de deu anys al Casinet d’Hostafrancs, a Sants, es trasllada al Centre Cívic La Sedeta, a Gràcia. A partir d’ara es farà en sala una mica més petita, però força més acollidora.

Ens trobem per parlar del passat i el present del ball amb el seu actual coordinador, el Jordi Samsó. Aquest antic president del Casal encapçala un grup de voluntaris, una vintena, que amb il·lusió i un punt de tossuderia continuen organitzant una activitat que va néixer el 1988. “Aleshores les coses eren molt diferents. Hi havia pocs bars d’ambient, i eren foscos. El ball era un punt de trobada, de socialització, que es feia de dia, amb llum. No ens havíem d’amagar. Va ser un autèntic pas endavant”, ens explica.

El primer dels balls del Lambda es va celebrar a Els Quatre Gats, al carrer de Montsió. La inspiració va arribar de França, concretament dels balls que organitzava el grup francès Arcadie, des dels anys 50. De seguida, va ser un èxit, sobretot a principi dels 90, quan era una cita ineludible del calendari gai barceloní. En tot aquest temps ha passat per molts espais: la Casa Elizalde, el Centre Artesà Tradicionàrius o l’Espai musical la Bàscula, per exemple, han estat algunes de les seves seus. Tots aquests llocs tenen en comú que estan fora de l’ambient. “Ha sigut sempre un dels nostres objectius: apostar per la visibilitat de gais i lesbianes a tots els racons de la ciutat”, apunta el Jordi.

El balls del Lambda, que duren quatre hores, tenen sempre una estructura similar que s’ha mantingut amb el pas del temps. Les primeres hores sonen valsos, pasdobles, rumbes i sevillanes. També hi ha un ball, el de la catifa, específic per conèixer gent o lligar. Es fa una gran rotllana i unes poques persones, triades a l’atzar, s’hi queden a dins, amb una petita estora a les mans, amb la qual han d’adreçar-se a qualsevol de la rotllana, treure-la cap endins i intercanviar-hi petons; la persona treta continua amb el joc mentre l’anterior s’integra a la rotllana. Després, i no per casualitat, arriben les lentes. A mesura que s’acosta l’hora de plegar, el DJ de torn aposta pels ritmes més moderns. Hi poden sonar des de clàssics del pop fins a èxits del moment.

Una de les característiques principals del ball del Lambda és la diversitat del públic que aplega: hi ha des de joves de vint-i poc a gent gran que supera els setanta. “Hi ha persones que no els agrada sortir a discoteques, que no s’hi troben a gust, i al ball del Casal hi estan molt còmodes. És un lloc on és fàcil fer-hi amics i noves coneixences. I tampoc cal ballar. Es pot seure a les cadires i fer petar la xerrada”, afegeix. I és que tot i que és evident que el ball del Lambda ja no té la rellevància que havia tingut en els seus dies de glòria continua sent un punt de trobada important per a moltes persones. Llarga vida als clàssics.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús