El poder de la essa sonora

divendres, 25/01/2013 | General, Llibres

Daniel O'Hara.jpg

Als habituals del Time Out us sonarà Daniel O’Hara (Barcelona, 1968). Durant un parell d’anys, aquest filòleg va signar una columna en aquesta pàgina. Es titulava Ciao Maschio i era un retrat de la Barcelona gai sota el seu peculiar punt de vista. La seva tercera novel·la, Dependent ben plantat per a hereu sobiranista (Tres i Quatre), és la història d’una parella homosexual curiosa. D’una banda, el Robert, un noi de Sant Ildefons de Cornellà, jovenet que treballa en una luxosa botiga de llums de Barcelona, frívol i amb bon cor. I de l’altra, l’Oriol, un home madur, que s’acosta a la seixantena, convergent de soca-rel. D’aquesta relació surt una peculiar versió de Pigmalió que posa el dit a la nafra en moltes qüestions.

A l’Oriol, l’autor el defineix com “un heterosexual que s’allita amb homes”. O’Hara es confessa: “Aquesta frase la vaig robar literalment d’Àngels a Amèrica de Tony Kushner. És l’autodefinició que es fa l’advocat Roy Cohn. La frase retrata molt bé un perfil d’home que és un mite per a molts homosexuals: el de l’heterosexual, aquell que ofereix una masculinitat primigènia aliena a l’ambient. He volgut reflectir l’autohomofòbia intermitent, o parcial, que carreguen molts gais”, explica.

El llibre, guanyador del premi Andròmina dins el cartell dels Octubre de València el 2011, és una comèdia amb tocs dramàtics. L’Oriol és un advocat que no es considera homosexual. És un playboy de la societat civil catalana inspirat, segons O’Hara, en el Joan Laporta del Barça. “Un amant insertiu d’aquells que només penetra i a qui només una vegada li han ficat el dit al cul”, diu. El Robert fa de marieta. És un xarnego de l’extraradi que no pronuncia la essa sonora. El seu amant no ho suporta i li posa un professor particular perquè n’aprengui. “A diferència de My fair lady, aquí el personatge vol aprendre i canviar, no només perquè és un trànsfuga social i vol progressar a la Barcelona burgesa, sinó també perquè sap que no té cultura i vol catalanitzar-se i no sentir-se estranger a casa seva. Hi ha una voluntat de transformar-se. Es considera una puteta que ha sigut rescatada per un príncep que fins i tot li posa un pis a la rambla de Catalunya”, apunta.

La novel·la té un important punt d’inflexió quan el Robert queda infectat de la sida. L’Oriol, com a mascle, el rebutja perquè considera que és una malaltia del proletariat. És difícil no posar-se de la banda del personatge més fràgil, però tot té matisos. “No m’agrada gens la literatura edificant. Volia evitar el rèquiem pel pobre xarnego víctima del poderós”, apunta O’Hara. Dependent ben plantat per a hereu sobiranista és un melodrama descregut que s’allunya deliberadament del pensament correcte i bonista.

1 comentari

  • Baronesa Arabella Nosferati

    30/01/2013 17:24

    Grandísssimo Dani, ay si!!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús