7 motius per anar a veure Smiley

dijous, 6/12/2012 | General, Teatre

Smiley1.jpg

Després de pràcticament esgotar entrades per les funcions que quedaven, aquest dijous s’ha anunciat que Smiley prorroga a la Sala FlyHard. Es podrà veure fins el 7 de gener. Si encara no l’heu vist, reserveu les vostres entrades. Aquí teniu unes quantes raons per les que val la pena anar-hi:

* La història. Smiley és una típica història d’amor. Força convencional. Però en clau gai i barcelonina. I això és una novetat. És un espectacle rodó, ben dirigit i interpretat, on coneixem a dos personatges que ‘només’ volen ser feliços. No importa la seva condició sexual.

* Els actors. Els protagonistes són el Ramon Pujol (Àlex) i l’Albert Triola (Bruno). El primer interpreta a un gai musculós, soci d’un bar del Gaixample. El segon és un arquitecte intel·lectual habitual de La Penúltima. Els dos demostren una gran complicitat i tenen moments brillants. Pujol se’ns fica a la butxaca amb el seu monòleg inicial i Triola ens diverteix amb la seva versatilitat. El seu recital interpretatiu per demostrar tot el que un es pot trobar a Grindr no té pèrdua.

* L’autor. Heu de conèixer la feina de Guillem Clua si no la coneixeu ja. Com deia l’Andreu Gomila al Time Out és el dramaturg més ambiciós del país. Són seves La pell en flames o Killer. I també Marburg, l’obra de teatre que va fer que es parlés de Kylie Minogue al TNC.  Poca broma.

* Un retrat realista. Smiley és una bona introducció al món gai per al públic heterosexual. Amics, hi ha gent que no sap que és el GayRomeo o el Circuit. Tranquils. A la representació hi ha moments que els actors trenquen la quarta paret per explicar algunes particularitats de la realitat homosexual a tots aquells que no hi estiguin gaire acostumats. Els hèteros aprendreu coses. Els gais us sentireu identificats. I riureu.

* La banda sonora. Al Bar Bero, on passa l’acció, sona pop actual. Teatre contemporani català on s’utilitzen cançons de Mika o Robyn? És possible. Alegria!

* Els referents. N’hi ha de clàssics i de més actuals. I estan molt bé. El més obvi és La fiera de mi niña de Howard Hawks. Però si us agraden comèdies romàntiques com (500) Días juntos o Persiguiendo a Amy, Smiley us encantarà.

* La sala. S’ha de recolzar a la gent de la FlyHard. La seva aposta pels autors joves del país és necessària. És una alegria veure que funciona. Amb Smiley han aconseguit penjar gairebé cada dia el cartell d’entrades esgotades. I amb una comèdia. Que duri!


Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús