Un director compromès

dijous, 18/10/2012 | Cinema, General

Xavier-Daniel-1-Maria-Dias_time_out_rotator_img_url.jpg

El Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona (FICGLB) arriba a la dotzena edició. I ho fa estrenant seu: la nova Filmoteca. Del 18 al 28 d’octubre es projectaran gairebé una cinquantena de títols. El director del certamen, Xavier-Daniel, es passa tot l’any veient pel·lícules, documentals i curts per portar-nos el més destacat del cinema LGTB recent. Aquest any s’ha empassat 654 produccions. A partir de dijous podrem gaudir de la seva tria.

Enguany, el Festival es fa al Raval. En què es notara?

Ens traslladem en un entorn multicultural i un dels temes que tractem és l’homosexualitat i l’Islam. En molts països musulmans hi ha població que no és radical ni fonamentalista que pateix la repressió dels seus sentiments cap a persones del mateix sexe. Es podran veure produccions que tracten el tema com la pel·lícula inaugural, Mixed Kebab de Guy Lee Thys. O un interessant documental titulat I am gay and muslim (Sóc gai i musulmà) de Chris Belloni. Hem convidat tots els directors d’aquests films a presentar-los i parlar-nos de l’homofòbia existent encara en aquests països.

Quins altres temes apareixen en les produccions d’aquest any?

Totes les pel·lícules que es podran veure són recents i tracten qüestions molt actuals. Al curt Beyond the team de Tim Kulikowski es parla del masclisme en el món de l’esport. O al curt Irene de Patricia Galucci es tracta d’una forma explícita la sexualitat de les dones grans.

Cuba és el país convidat. Per quin motiu?

Ha coincidit que projectem dues pel·lícules recents produïdes a la illa caribenya i on es tracta el tema de l’homosexualitat. Això no passava des de Fresa y chocolate. Es tracta de Chamaco de Juan Carlos Cremata, que parla del món de la prostitució masculina, i Verde verde d’Enrique Pineda Barnet, on es tracta el tema de l’homofòbia i la discriminació.

Quins continuen sent els principals objectius del festival?

Volem continuar mostrant amb normalitat realitats socials que no apareixen encara al cinema comercial i denunciar totes les situacions on l’homosexualitat encara provoca discriminació. Les produccions que es podran veure són estrenes a casa nostra i difícilment tindran distribució al nostre país, així que és també una oportunitat única per als cinèfils, sigui quina sigui la seva orientació sexual, per descobrir petites joies.

Quines són les sessions del festival que tenen més èxit de públic?

Les sessions de curts sempre funcionen molt bé. És una bona manera de conèixer en poca estona realitats molt diverses. Aquest any predominen les produccions d’Austràlia, Canadà i els Estats Units. També funcionen molt bé les pel·lícules protagonitzades per dones. Aquest any ningú s’hauria de perdre el film que clourà el festival, Cloudburst de Thom Fitzgerald, una Thelma i Louise lèsbica amb una parella d’ancianes.

Té sentit que Barcelona tingui dos festivals de cinema gai que competeixen pels millors títols?

Amb una producció tan amplia, i tant! Qui surt guanyant és el públic que pot veure més coses i en dues èpoques de l’any. De totes formes, són dues propostes molt diferents. El nostre festival és l’únic que és competitiu i amb un jurat professional. El del Casal Lambda -que jo vaig fundar- és una mostra on també hi tenen cabuda cicles retrospectius.

L’any passat es va parlar molt del festival per culpa d’una pel·lícula protagonitzada per Eva Longoria que al final no es va projectar.

La distribuïdora va voler censurar les imatges lèsbiques. Evidentment, això no tenia cap mena de sentit per a nosaltres i vam decidir retirar-la de la programació. Mitjans de comunicació de tot el món van tractar el tema. Situacions com aquesta demostren que encara queda molt camí per recórrer.


Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús