Recuperats dels concerts de Madonna al Palau Sant Jordi? El MDNA Tour prometia i les expectatives s’han complert. Dimecres a la nit (i sembla ser que dijous també), l’ambició rossa va oferir un espectacle impactant amb una gran exhibició de recursos. Us apunto cinc dels temes (i moments) que més em van agradar en directe.

Girls Gone Wild. Fins ara, la cançó no em deia gran cosa. Tampoc entenia perquè era la que obria l’àlbum. Al concert, quan va començar a sonar, ho vaig entendre tot. L’inici va ser impactant amb Madonna sorgint d’un confessionari al mateix temps que la catedral que projectaven les pantalles gegants s’esmicolava en mil bocins. Un principi d’aquells que es queden gravats a la retina.

Give Me All Your Luvin’. El segon moment que destaco també correspon a la interpretació d’una cançó del nou àlbum que fins ara em semblava fluixa. La posada en escena va ser espatarrant. Madonna ja havia escalfat al personal amb l’excel·lent versió d’Express Yourself amb el trosset de Born This Way i She’s Not Me que havia cantant vestida d’animadora. Una clatellada a Lady Gaga. Tot molt subtil. I de sobte, majorets per tot arreu. I tambors. I uns ballarins penjats del sostre movent les baquetes com si allò fos Calanda. Quatre minuts fantàstics en els que passaven tantes coses en l’escenari que no sabies on mirar.

Vogue. El primer single de I’m Breathless és una de les meves cançons favorites de la Ciccone. M’encanta que a cada gira la recuperi. Un cop més, l’aparició de Madonna a l’escenari vestida amb la nova versió de la cotilla i sostenidors de cons famós dissenyada per Jean-Paul Gaultier va ser icònica. Per Vogue, no passa el temps.

Like a Prayer. La revista NME acaba de publicar una llista de les millors cançons que l’han acompanyat al llarg de la seva existència. I diuen que aquesta és la número 17. No els hi discutirem. És un himne capaç d’unir a diverses generacions i al Sant Jordi es va notar. A l’escenari, un cor gospel amb 40 persones. Madonna va cantar la versió que tots coneixem del tema i el recinte es va convertir en un karaoke gegant. Un moment brillant.

Celebration. En aquesta gira, Madonna ha aconseguit que dues cançons d’un recopilatori que a tots ens semblaven mediocres hagin adquirit una nova dimensió. La cançó que tanca el concert es queda petita al darrera de Like a Prayer però és un final de festa molt agraït. En aquest moment, l’escenari, per a mi, l’altre gran protagonista junt a Madonna del xou, va adquirir una nova vida. El resultat no podria ser millor.

En definitiva, després que l’anterior gira, el Sticky & Sweet, defraudés a gairebé tothom, la Madonna post Lady Gaga s’ha posta les piles. Ha donat un cop de puny a la taula i ha dit: aquí estic jo! Per a mi, el més fluix del concert va ser la interpretació d’algun dels temes del nou àlbum (I’m a Sinner) i la nova versió de Hung Up, que sense la base discotequera perd la força. Els moments de músiques del món, amb la participació del grup basc Kalakan i una part hindú, van ser, com a mínim, curiosos. Però poques pegues més li puc posar a un xou que em va sorprendre gratament. De moment, Madonna continua sent la reina i serà difícil superar-la.