Una festa a la tele

dijous, 24/05/2012 | General, Música, TV

IMG_5285.JPG

Viure en persona un festival d’Eurovisió és una experiència inolvidable. Durant la setmana que dura el certamen la ciutat que l’organitza viu en un univers paral·lel. Aquí, la prima de risc sona com una cosa molt i molt llunyana. Poques vegades tens l’oportunitat de parlar en un període tan curt de temps amb gent de països tan diversos. Tothom és simpàtic i està feliç d’estar aquí. Fins i tot, la imensa majoria de periodistes. Entre aquests, hi ha molts eurofans camuflats.

IMG_5273.JPG

Durant tota la setmana, els amfitrions organitzen un munt d’activitats i festes. En el cas de l’Azerbaidjan estan aprofitant aquesta oportunitat única per promocionar-se i no s’estan de res. El menjar i el beure gratis corre per la sala de premsa i en les moltes festes que organitzen. Aquest matí, la televisió nacional ens ha convidat a una. Una festa, ens han dit. Mentida. Ens han enganyat una mica. O bastant. Ens han pujat en un autobús i a una vintena de periodistes ens han portat a la seva seu per participar, en directe, en un programa matinal que ha durat tres hores. Ha sigut una de les experiències més surrealistes (i divertides) que he viscut en molt temps.

IMG_5268.JPG

El programa, titulat Günebaxan i presentat per una espècie d’Emilio Aragón local anomenat Ilgar Mikailoglu, ha sigut una bogeria plena de personatges memorables que semblava que havien sorgit de la ment d’algun guionista amb ganes de sorprendre’ns. No sé com, en el meu cas, m’han acabat demanat que presentés una estona el programa en anglès. He hagut de fer entrevistes a altres periodistes mentre m’anaven dient coses en àzeri que en gran part ningú em traduia.

IMG_5315.JPG

Hem vist (i ballat) amb grups locals; hem provat, cuinat i servit tot tipus de plats tradicionals; senyores del públic es volien fer fotos amb nosaltres mentre que unes altres ens llançaven petons a l’aire i ens intentaven magrejar. Hem rigut molt. Suposo que si anéssim a un programa matinal de segons quina televisió espanyola, també seria una experiència surrealista. Però l’aventura d’avui serà una d’aquelles que jo i la meva parella recordarem durant molt temps. Azerbaidjan, 12 points!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús