Ja he vist Gang Bang. L’he vist per poder opinar perquè està molt bé veure les coses abans de criticar-les. No sé jo si la gent d’E-cristians s’atreviran a trepitjar el TNC per poder formar-se una opinió de l’obra. Ja us avanço que no els agradarà el que veuran. Hi surten homes que es fan petons amb altres homes, dos o tres culs i hi ha algun acudit amb un capellà de protagonista. L’autor, Josep Maria Miró, s’atrevit fins i tot a fer caure un tros de Sagrada Família! Segurament, es quedaran amb l’anècdota i no es fixaran en el que en realitat explica un muntatge que parla de la decadència humana i on el personatge més positiu és un dels seus, una catequista bondadosa.

Gang Bang és una peça ben construïda tot i que a mi se’m va fer un pèl massa llarga. Potser es tracten masses qüestions. És interessant perquè la majoria d’espectadors podran entrar en un espai molt realista que els resultarà insòlit. Un Open Mind per a tietes i àvies. L’autor proposa un viatge a un lloc amb unes lleis pròpies al que un s’ha d’acostar sense prejudicis. Però, esclar, per això no tothom està preparat.