Divina Kylie!

dilluns, 7/03/2011 | General

Kylie Minogue porta a Barcelona el 12 de març Aphrodite-Les Folies, l’espectacle més ambiciós i glamurós d’una carrera que supera els vint anys de recorregut. Parlem amb l’estrella australiana sobre la música i els fans, dels plans de futur i del seu vincle amb Catalunya, una terra on cada cop passa més temps gràcies a la seva parella, el model gironí Andrés Velencoso.

Segurament, el primer record que molts catalans tenen de Kylie Minogue és de quan feia el paper de mecànica a Veïns, la famosa sèrie australiana que va emetre TV3 a finals dels 80 i principis dels 90. Pocs es podien imaginar que vint anys després aquella noia de la permanent continuaria al peu del canó convertida en una de les cantants de més èxit de la història de la música pop. Una icona, admirada i respectada, amb més de seixanta milions de discos venuts, onze àlbums d’estudi publicats i números 1 en tres dècades diferents. Tot i que la cantant ha protagonitzat una desena de gires, el dissabte 12 de març serà la primera vegada que un dels seus macroespectacles es podrà veure a Catalunya. La diva s’estrena a Barcelona amb Les Folies, un muntatge espectacular on presenta en directe les cançons del seu últim àlbum, Aphrodite (2010), i recupera alguns dels èxits de la seva llarga carrera.

Ha plogut molt des que la petita australiana, que té 42 anys, va deixar el seu Melbourne natal per traslladar-se a Londres i gravar el seu primer disc, gràcies a ls productors britànics Stock, Aitken i Waterman, que la van convertir en una estrella gràcies a temes com I should be so lucky. Després d’un parell de discos de gran èxit, la Minogue es va començar a cansar d’ella mateixa i de la seva imatge de noia innocent i va sentir la necessitat d’explotar la dona sexi que portava a dins. Va ser l’època en què va conèixer i va començar a sortir amb Michael Hutchence, el malaguanyat líder d’INXS, que va arribar a dir que la seva afició favorita era corrompre l’artista. Als anys 90 la seva carrera musical va ser molt més discreta però va servir perquè sectors més alternatius se la comencessin a prendre seriosament. Grups com Saint Etienne i Pet Shop Boys van escriure temes per a ella, a la vegada que col·laborava amb Nick Cave i els Manic Street Preachers.

Després de coquetejar amb la música indie, Kylie va sentir la necessitat de tornar a la pista de ball i va gravar un àlbum, Light Years (2000), ple de temes disco que la van tornar a la primera línia de l’actualitat musical. Amb el single Spinning around i amb l’ajuda d’uns petits pantalons daurats que lluïa al videoclip de la cançó va obtenir el seu primer gran èxit en anys a diversos països. A Catalunya encara hauríem d’esperar una mica més per al seu ressorgiment. De sobte, un dia va començar a sonar un la, la, la que no tenia res a veure amb el de Massiel. L’artista la va tornar a encertar de ple amb Can’t get you out of my head, l’avançament del seu disc de més èxit, Fever (2001), un àlbum que la va catapultar com a estrella planetària. Molts es van adonar aleshores que aquella noia sensual que apareixia a tot arreu amb un vestit de gasa i una caputxa blanca era la mateixa que cantava el Locomotion a la dècada dels 80.

Kylie, a qui li agrada definir-se com una showgirl, va viure aleshores la seva etapa de més èxit i va protagonitzar algunes de les gires que l’han consolidat com una de les artistes que millors espectacles ofereix. No és la diva que millor canta ni la que millor balla, però sap treure bon partit a les seves facultats, cau bé i és capaç de riure’s d’ella mateixa. El 2005 la seva carrera va patir un daltabaix. Els metges li van diagnosticar un càncer de mama i es va retirar per recuperar- se. Però va superar amb èxit el tractament i fins i tot aquells que tenien alguna cosa en contra seva van tenir motius per admirar-la.

Després de retornar amb X (2007), un àlbum que, tot i que tenia grans moments, no va acabar de convèncer, la cantant va fer una nova gira i va aprendre dels errors. Es va tornar a tancar a l’estudi per facturar un disc optimista i alegre que ara presenta en directe. Amb aquest treball, Kylie i el seu equip han decidit llançar-se a la piscina i sortir de gira amb un muntatge que promet deixar tothom amb la boca oberta. Deu ballarins, vuit acròbates aeris i 40.000 litres d’aigua són alguns dels ingredients que fan que Les Folies sigui un dels xous més esperats de l’any.

La gira es titula Aphrodite-Les Folies. Per què aquest títol?

Aphrodite és el nom del meu últim àlbum i també és la deessa de l’amor. La mitologia grega n’ha sigut una font d’inspiració. I Les Folies és perquè sóc molt fan de la pel·lícula Ziegfeld Follies (1945) de Vincente Minnelli. M’encanta el film i aquell període del cinema musical. El meu xou té una mica de tot això.

Vint camions per traslladar-ho tot, 200 vestits, 30 fonts… Quin adjectiu defineix millor aquesta gira?

Gran, sens dubte! També celestial o glamurosa. És un somni tecnològic i humit. L’espectacle més ambiciós i amb més pressupost que he fet mai. L’hem planejat des de fa gairebé un any. L’objectiu és acompanyar el públic en un passeig eufòric. Són dues hores per passar-s’ho molt bé.

Alguna vegada has dit que sortir de gira és el que més t’agrada de la teva professió. Encara és així?

Als concerts és quan tot pren sentit. És on totes les coses de la meva feina que no són tan divertides queden compensades. L’energia que es desprèn és màgica. Després de tants anys de carrera, entre el meu públic hi ha persones que tenen una relació molt estreta amb mi. D’alguna manera jo formo part de la seva vida. Han viatjat per veure’m, tenen històries en què jo, sense saber-ho, participo. De sobte, tot coincideix sota el mateix sostre.

Què és el més difícil a l’hora de preparar un concert d’aquest tipus?

El més dur és escollir les cançons que formaran part del repertori. Si fes tot el que jo vull, l’espectacle hauria de durar quatre hores. Però s’ha de fer un xou equilibrat. La majoria de públic que ve als meus concerts ja ha vingut abans a veure’m. Tinc molt present les últimes gires per no repetir-me. No fer el mateix també és bàsic per a mi mateixa. És delicat. S’han de fer cançons noves, s’han de fer els èxits que la gent espera, però també s’ha d’innovar. Per sort, amb vint anys de carrera, tinc on poder escollir. Però està clar que aquesta és la gira per presentar Aphrodite i per tant hi haurà moltes cançons de l’últim disc. Hi ha cançons que fins ara només he cantat a l’estudi de gravació i que tinc moltes ganes d’interpretar davant del públic.

Sortir de gira i fer nova música són coses molt diferents. Segurament, tu podries fer concerts i omplir recintes cantant només temes antics.

Sí, però necessito afegir cançons noves als meus espectacles. He fet tantes reinterpretacions d’alguns dels meus èxits, que tenir material nou i que m’agradi és molt excitant. Entenc que molts artistes de llarga trajectòria facin gires sense passar per l’estudi. Quan estàs de gira vius en un món a part. No és la realitat. És cert que viatges molt, però estàs en hotels bons i a tot arreu et tracten molt bé. Després quan tornes a casa i s’han de fer les coses més rutinàries, t’adones que durant la gira has estat molt feliç. És normal tenir una mica de depressió post tour. Després toca fer alguna cosa nova i el normal és començar un nou àlbum i més tard sortir a presentar-lo. Suposo que és el cicle habitual.

Quin era el teu objectiu amb el nou disc?

Després d’acabar la gira americana que vaig fer el 2009, em trobava molt bé, molt reconfortada anímicament. Vaig gaudir molt a l’escenari transmetent bones vibracions. Aquests sentiments són els que em van empènyer a tancar-me a l’estudi. Les noves cançons van ser creades amb la idea de portar- les a un escenari. És la meva manera de tornar aquella energia, mostrar-me vitalista i alegre i, si puc, ajudar a fer una mica més feliç la gent.

Quina és la teva cançó favorita de l’últim disc i la que tens més ganes de cantar en directe?

Ara mateix escolliria Aphrodite.

Aphrodite és el tipus de cançó que molta gent hauria esperat fa un temps, quan vas tornar als escenaris després de superar el càncer.

Si miro enrere, hi estic d’acord. Hauria estat genial després d’aquell temps tornar amb un tema com aquest. I també hauria estat molt bé publicar algunes cançons que vaig escriure sobre aquell període. Encara no sé exactament perquè aquells temes no van acabar formant part de l’anterior àlbum. Entenc que a molts fans que durant aquell temps em van enviar tanta energia positiva els hauria agradat escoltar alguna cosa d’aquell període fosc i menys diàlegs sobre què fer a la pista de ball. Però no ho vaig tenir clar aleshores o no vaig tenir la força per lluitar pel que volia. No n’estic segura…

Potser sí que va ser estrany que no hi hagués una mica més d’implicació personal. No creus?

Sí, ho accepto. Però per això mateix a l’anterior gira vaig afegir una cançó més biogràfica que no era en el disc. Així la gent podia tenir-ne una idea.

Els teus fans són a vegades massa exigents?

És difícil que tothom estigui content. Hi ha fans que valoren els canvis i que hi hagi una evolució. D’altres es queixen si m’allunyo massa del que esperen de mi. És complicat. Ara i hi ha moltes pàgines web on els seguidors es troben i poden dir la seva d’una manera molt crua de vegades. Abans, les seves opinions només les podien compartir amb els amics o fent un cafè. Ara tenen plataformes on tothom diu el que vol sense necessitat de donar la cara.

Et preocupa o et frustra que els teus seguidors moltes vegades només demanin coses molt específiques de tu?

És una línia molt estreta. A vegades em puc enfadar quan sembla que se sentin amb tant de dret a decidir el que està bé o el que no. La veritat és que encara que a vegades no m’agradi el que alguns diuen, almenys puc dir que són apassionats. I això també es pot aprofitar d’una manera positiva.

Què és el més important per a tu: mantenir els teus seguidors de sempre contents o arribar a nous públics?

Aquesta és una bona pregunta… [Dubta] Mantenir els fans que em segueixen des de fa tant de temps és bàsic. Sempre que jo pugui créixer amb ells…

Tinc la sensació que la gent que et vulgui veure ha d’aprofitar aquest xou perquè serà el teu últim gran espectacle en un temps.

Probablement…

Has pensat mai a renunciar a la música pop?

Sí, moltes vegades [riu]. Però per sort no és un pensament que duri gaire. Sóc una apassionada de la música. Encertar-la i crear un gran èxit sempre és molt difícil. Ara i abans. Però quan ho fas, quan tot encaixa, i veus que el públic respon de manera tan positiva, ho vols tornar a aconseguir una altra vegada. Això ha passat amb el primer senzill d’Aphrodite. Estic molt satisfeta de l’impacte de All the lovers.

Fas cas de les llistes d’èxits?

Cada cop hi crec menys. A vegades és difícil valorar l’impacte d’un tema. El tercer senzill de l’àlbum, Better than today, no ha aconseguit una bona posició a les llistes, però per això m’ha d’agradar menys? Les llistes no són l’únic element per valorar l’èxit d’un tema. De totes maneres, un cop els singles es publiquen i fan el seu camí, jo em sento alliberada. El que vull fer és el meu espectacle. Això és el que em fa feliç. Als concerts mano jo, faig el que vull fer, presento els temes que m’agraden i em vénen de gust. Això sí, jo i el meu equip sempre tenim present l’audiència, el que funciona i el que no funciona. Però la pressió és molt menor perquè durant la gira hi ha temps per rectificar.

Però t’entristeix si no aconsegueixes una bona posició?

Bé, és una mica decepcionant. Tothom està molt content quan estàs entre els cinc primers. Però si això no passa, m’he de recordar a mi mateixa que tinc un bon àlbum, que funciona en el seu conjunt. Crec en el disc i per això tinc ganes de sortir de gira i presentar-lo en directe.

No t’agradaria alguna vegada reduir les teves gires i fer un concert més intimista?

I tant! Això passarà algun dia. M’agradaria molt fer un espectacle petit i íntim, durant un temps limitat en un lloc fix, on pugui fer totes les cançons que no tenen espai en un gran concert. Jo l’anomeno l’anti-tour. Hi ha temes que mai no he cantat en directe. Estaria bé algun dia fer un xou on totes aquestes cançons hi tinguin un lloc. Cares B, temes no editats, cançons que només hi ha en demos filtrades i que mai no van ser pensades per estar en un àlbum però que amb el temps han sortit a la llum i els meus seguidors les tenen entre les seves favorites. També hi ha cançons personals, que tenen una gran càrrega emocional per a mi, però al final, pel que sigui, no han format part de cap disc i que m’agradaria recuperar.

Tal i com ho expliques sembla que fer una gira d’aquest tipus seria una experiència alliberadora.

Sí, ho seria. De totes maneres, no vull transmetre un missatge equivocat perquè adoro el que faig, els grans espectacles. Em tornen boja. Però cada cop més, en la meva vida i en la meva carrera, m’adono que necessito trobar l’equilibri.

A Catalunya et vam conèixer primer com a actriu. Tens ganes de tornar a actuar?

Ara mateix és una de les coses que em ve més de gust. Els últims anys només he fet petites col·laboracions. M’agradaria tornar al cine i crec que serà un dels meus pròxims reptes. Vull tornar a actuar abans de passar per l’estudi de nou. També m’agradaria produir documentals. M’agraden els processos creatius.

Quines idees et passen pel cap per fer un documental?

M’agradaria homenatjar la cantant de jazz Blossom Dearie. M’entusiasma. Fa uns anys vaig gravar algunes cançons seves per a White diamond, un documental sobre la gira que vaig fer després de superar la meva malaltia. M’agradaria cantar més temes seus o potser comptar amb altres artistes per fer-ho. En aquests moments de la meva vida, em sento molt creativa. Només cal trobar el moment!

Aquest serà el teu primer gran concert que es podrà veure a Barcelona. L’any 2002 havies d’actuar amb el Fever Tour però el xou va coincidir amb una vaga general i es va cancel·lar. Ho recordes?

Com si fos avui! Estava devastada. Fins aleshores, la paraula cancel·lar no existia en el meu vocabulari. Tenia moltes ganes d’actuar a Barcelona. I si aleshores ja en tenia ganes, imagina ara, que passo tant temps a Catalunya gràcies a la meva relació amb l’Andrés. Estic doblement entusiasmada!

De fet, no serà el teu primer concert a Catalunya. El 2003 vas fer un concert privat per a la junta d’accionistes del Deutsche Bank a l’antic casino de Sant Pere de Ribes.

Ho recordo. Bé, en aquests concerts l’energia no té res a veure. És molt diferent. M’he de preparar a mi mateixa i recordar-me que no hi haurà fans bojos cridant sense parar. Però la gent sempre s’ho vol passar bé. I si puc fer que s’aixequin i ballin, és molt satisfactori. Es com conquerir una gran muntanya. No són actuacions fàcils però també són divertides.

L’escenari del concert, el Palau Sant Jordi, està al costat de la piscina de Montjuïc, on vas gravar un dels teus videoclips més emblemàtics, Slow. D’on va sorgir la idea d’escollir Barcelona per a aquell rodatge?

Buscàvem una piscina amb alguna cosa especial i algú va recordar aquell espai on es feien salts als Jocs Olímpics de Barcelona amb unes vistes meravelloses. Era setembre i se suposava que havia de fer un temps esplèndid… però va ploure durant dos dies! El rodatge es va allargar una mica més del previst i jo vaig passar fred, però el resultat va ser molt satisfactori.

T’agrada passar temps a Catalunya?

M’encanta! Sobretot, m’agrada visitar Girona. És tranquil, tens tot el que necessites, el menjar és increïble i la família de l’Andrés hi viu.

En els últims anys el teu nom ha estat vinculat a diversos projectes a casa nostra.

Sí, moltes coses han coincidit en el temps. Estic molt contenta amb la meva relació amb la família Tous, amb qui he col·laborat un parell d’anys. També tots els meus perfums es fabriquen al costat de Barcelona, a la fàbrica de Coty. Fa un temps vaig anar a visitar tota la gent que els fa i va ser molt interessant.

També t’hem vist en algun partit del Futbol Club Barcelona. T’agrada el futbol?

Bé… L’Andrés és un gran fan del Barça. A mi m’agrada veure els bons partits. I m’encanta Messi. Teniu molta sort de tenir-lo!

La connexió catalana

Andrés Velencoso

Des de fa més de dos anys, Kylie és la parella del model Andrés Velencoso (Tossa de Mar, 1978). Es van conèixer en la gravació de l’anunci del primer perfum per a homes que va treure la cantant, Inverse. Allà va començar una relació que es va fer pública uns mesos després a París a la festa d’ani- versari de la stripper Dita Von Teese. Des que surten junts és habitual que l’artista s’escapi a la Costa Brava on, per exemple, se la va poder veure esperant els Reis Mags a la platja de Tossa. Alguns diuen que l’han vista rentar plats al restaurant de la família Velencoso.

Rosa Oriol

Durant dos anys, la cantant va ser la imatge internacional de la joieria Tous. Això la va portar a visitar la seu de l’empresa a Manresa o a inaugurar una botiga al passeig de Gràcia de Barcelona. El matrimoni Tous i Kylie es van conèixer en una festa al Festival de Cannes i, segons Rosa Oriol, de seguida van connectar. “El fet que li encan- tés el nostre producte va ser decisiu per a nosaltres”, diu. La seva opinió sobre la cantant no podria ser més positiva. “És una persona lluitadora, molt vital i que transmet emocions. Diria que té charme. Ha estat un plaer haver-la conegut i compartir amb ella diverses sessions fotogràfiques”.

Rafael Bonachela

En la llarga carrera de l’artista australiana destaquen més noms de professionals catalans que han treballat amb ella i que, tot i tenir èxit, no són tan coneguts a casa nostra. És el cas del coreògraf de La Garriga Rafael Bonachela. El ballarí, que ara és el director artístic de la Sydney Dance Company, es va encarregar de les coreografies d’un parell de gires i alguns videoclips de l’australiana. “Treballar amb Kylie va ser meravellós. Quan vaig rebre la seva trucada va ser molt emocionant. És molt professional i compromesa. Es pren molt seriosament el que fa i sempre està oberta a provar coses noves. Vam treballar junts durant sis anys i és una de les millors coses que he fet mai”.

Xevi Muntané

Un altre català reconegut internacional- ment i que ha col·laborat estretament amb la cantant és Xevi Muntané. Aquest fotògraf fa temps que viu entre Barcelona i Nova York.Treballa en revistes com ID, GQ i Dazed and Confused i ha retratat estrelles com Tilda Swinton i Milla Jovovich. Amb Kylie va col·laborar estretament durant una etapa. Va fer les fotos de la gira Showgirl, li va fer una portada per a Rolling Stone i les fotos del single I believe in you. “Jo sempre vaig ser fan seu. Amb 12 o 13 anys m’encantava la seva música. El seu director creatiu, Willi- am Baker, és amic meu i me la va presentar. Li vaig fer unes fotos i li van agradar. Des d’aleshores hem fet unes quantes sessions,l’últimal’estiupassataNova York. Et fa la feina molt fàcil”.

Les Folies, el gran circ de Kylie

Després de 25 anys en el negoci, la Minogue no s’hi posa per poc. Les Folies és el seu espectacle més espectacular fins avui i introdueix un element que no s’havia vist mai en un xou pop d’aquest tipus: l’aigua. S’utilitzen 40.000 litres i hi ha trenta fonts a l’escenari. Els fans poden comprar entrades per a l’anomenada splash zone, un espai exclusiu on es reparteixen impermeables per evitar sortir-ne massa xop.

La producció, valorada en 25 milions de dòlars, compta amb deu ballarins, vuit acròbates aeris, cinc músics i dos coristes. Tots els artistes llueixen uns 200 vestits, la majoria dissenyats per Dolce & Gabanna. Un equip de 120 persones s’encarrega de transportar les 45 tones de material en vint camions. La cantant interpreta més d’una vintena de cançons. Hi ha temes del nou disc, clàssics renovats i un homenatge a Eurythmics. De moment, hi ha programats 63 concerts en poc més de quatre mesos en 22 països i quatre continents.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús