Flor de Nit, el concert

dimarts , 8/02/2011 | General, Música, Teatre

Després de veure el concert-espectacle de Flor de Nit aquest dilluns al Teatre Condal organitzat per celebrar el 13 aniversari de la revista Teatralnet, només es pot felicitar a totes les persones implicades. Unes 150 persones, entre intèrprets, músics i cantants, van participar desinteressadament en aquest muntatge únic que va servir per recordar un dels millors musicals de creació pròpia que s’ha fet mai a casa nostra.

Va ser una nit emocionant i, sobretot, plena de talent. Abans de començar, el compositor de la música, Albert Guinovart, comentava força tranquil que no patia gaire perquè a l’assaig tot havia sonat molt bé. I, efectivament, tot va sonar de meravella. Gran treball el de l’orquestra, del director musical, Xavier Torras, i el director escènic, David Pintó. Entre els actors i actrius, la Julia Möller va brillar amb força (que algú la rescati de Hair ja!) o l’Ivan Labanda en el paper de Quimet, el revolucionari. Sergi Albert, com a Reynals, també va destacar, especialment acompanyat del Marc Pujol i el Toni Viñals. Una menció apart es mereix La Terremoto de Alcorcón, que va tenir el seu moment i va participar en xou sense deixar de ser ella mateixa i divertint, com sempre, al personal.

Flor de Nit es va estrenar fa gairebé vint anys, quan un musical autòcton com aquest era possible al Paral·lel. Ara en canvi ens hem de conformar amb versions infantils d’èxits dels anys seixanta o productes com Hoy no me puedo levantar o 40 El musical que, efectivament, tenen el seu públic, però que deixen molt que desitjar. Tenim tots els ingredients que calen per fer grans espectacles, com va quedar clar ahir. Però alguna cosa falla quan mirem la cartellera. A veure si algú comença a posar-hi remei.

2 comentaris

  • Mariano

    09/02/2011 10:10

    Aquest musical l’haurien de reposar, ni Mar i Cel, ni Mikados, ni Nit de Sant Joans… DAGOLL DAGOM té un nom i és Flor de Nit !!! El concert va ser espectacular, cert, alguns personatges estaven millor que el musical original. La Julia Möller va estar força be, pero jo vaig anyorar la veu del Flor de Nit: Carme Cuesta. Sempre la tenim present perquè ha estat l’actriu cantant mes representativa de DAGOLL DAGOM i la millor veu del teatre musical Català. La seva absència al concert també em va tocar al cor, buscava la flor de nit entre totes les roses que havien al teatre (a les butaques, havien roses de regal) i faltava la Rosa de veritat: la Cuesta.

    Agraeixo la intervenció de la Terremoto que va fer més viu l’espectacle donant-li un to que necessitava el ritme i no caure en “lo pasteloso”. No em va agradar, per primera vegada a la meva vida, la Lloll Bertran, desconectada, forçada i amb una dicció insoportable en castellà. Les veus operístiques i sopranos, espectaculars. Em quedo de veritat amb una actriu que jo anomeno camaleònica i tot terreny: Anabel Tutusaus. Ah i què feia l’Àngel Llatzer al final? Li anava gran la cançó i l’escenari.

    Enhorabona a tots i gràcies per fer que de nou el Paral·lel tingués sentit i escoltar el millor musical de la història Ccatalana. Un 10 per la feina de tots!

  • Mariano

    09/02/2011 10:10

    Aquest musical l’haurien de reposar, ni Mar i Cel, ni Mikados, ni Nit de Sant Joans… DAGOLL DAGOM té un nom i és Flor de Nit !!! El concert va ser espectacular, cert, alguns personatges estaven millor que el musical original. La Julia Möller va estar força be, pero jo vaig anyorar la veu del Flor de Nit: Carme Cuesta. Sempre la tenim present perquè ha estat l’actriu cantant mes representativa de DAGOLL DAGOM i la millor veu del teatre musical Català. La seva absència al concert també em va tocar al cor, buscava la flor de nit entre totes les roses que havien al teatre (a les butaques, havien roses de regal) i faltava la Rosa de veritat: la Cuesta.

    Agraeixo la intervenció de la Terremoto que va fer més viu l’espectacle donant-li un to que necessitava el ritme i no caure en “lo pasteloso”. No em va agradar, per primera vegada a la meva vida, la Lloll Bertran, desconectada, forçada i amb una dicció insoportable en castellà. Les veus operístiques i sopranos, espectaculars. Em quedo de veritat amb una actriu que jo anomeno camaleònica i tot terreny: Anabel Tutusaus. Ah i què feia l’Àngel Llatzer al final? Li anava gran la cançó i l’escenari.

    Enhorabona a tots i gràcies per fer que de nou el Paral·lel tingués sentit i escoltar el millor musical de la història Ccatalana. Un 10 per la feina de tots!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús