Aquesta setmana és una setmana de llistes. Jo no seré menys i també faig la meva. En aquest cas són deu cançons. No sé si són les millors. Però són deu singles que jo no he deixat d’escoltar aquest any i que mereix la pena tornar a ballar.

Dancing On My Own – Robyn

Aquesta llista no té cap ordre particular però posar aquesta cançó la primera no és casualitat. Per mi, Robyn ha fet un dels discos de l’any i aquest tema és un clàssic. Pop emocional, que no fa vergonya, per una cançó que tothom podria haver cantat en algun moment de la seva vida. Robyn és molt gran.

Telephone – Lady Gaga feat Beyonce

The Fame Montser ha sigut l’àlbum més venut de l’any al món i Lady Gaga ha continuat regnant. Un cop passada la febre de Bad Romance va ser el torn de presentar Telephone com a single, una cançó que es va convertir en esdeveniment quan es va presentar el seu vídeo, una joia que està a punt d’arribar als cent milions de reproduccions a YouTube. No tenia cap dubte de que Beyoncé era llesta però amb aquesta aliança em va quedar claríssim.

Tightrope- Janelle Monáe

El disc de la Monáe si que surt a totes les llistes dels millors de l’any. I per mi no hi ha discussió. Recordo el matí que vaig descobrir The ArchAndroid. Em vaig quedar totalment enganxat. I més quan vaig començar a descobrir al personatge i veure actuacions com la que us enllaço aquí. A l’igual que la meva companya Marta Salicrú, jo també espero amb candeletes el concert que farà a la Sala Apolo al febrer.

Clap Your Hands – Sia

Sia em cau bé. I em sap greu que mai acabi de tenir l’èxit que es mereix. El seu últim disc We Are Born, les seves cançons i els seus vídeos mereixeren més atenció. Com a mínim, l’any ha acabat bé per a ella. M’alegro que estigui nominada als Golden Globe per ser l’autora d’un dels temes de Burlesque. Encara que sigui en companyia de la petarda de la Christina Aguilera…

Once – Diana Vickers

Com que aquesta llista és molt anglòfila, no podia faltar algun producte sorgit del X Factor. I la meva artista favorita de l’any apareguda al programa de Simon Cowell és aquesta noieta que de moment està tenint un èxit molt local. Tot i que ella era indie quan va fer els càstings, al final ha editat un disc pop amb uns quants temes tan enganxosos com aquest Once, que jo he intentant cantar moltes vegades i sense gaire encert mentre conduïa.

Better Than Love – Hurts

El grup de Manchester és per mi un altre de les revelacions de l’any. Estic d’acord que el seu àlbum Happiness és un pèl massa ensucrat. Però hi ha cançons que m’agraden molt com aquesta que us enllaço o Sunday, el tema pel que Brandon Flowers hagués matat.

Starry Eyed – Ellie Goulding

Ellie Goulding sortia a totes les travesses de finals de l’any passat com un dels noms a seguir aquest 2010. Per a molts el seu debut ha sigut una mica decebedor però a mi el seu àlbum, Lights, és un dels que més m’ha agradat i que més he escoltat complet aquest any. Guns and horses i The Writer també podrien sortir en aquesta llista.

I Am Not A Robot – Marina & The Diamonds

Una altra que estava a totes les llistes de promeses de l’any era Marina & The Diamonds. El seu disc m’encanta i es un dels altres àlbums que no he deixat d’escoltar. Hollywood i en especial el tema que us enllaço són per mi dues de les cançons de l’any. Per cert, no us perdeu la versió que va fer d’aquest tema el PS22 Chorus. Molt fan!

The Rabbit – Miike Snow

Quan vaig sentir el nom de Miike Snow no em sonava de res. Vaig veure aquest vídeo i em va encantar. Però qui era aquest personatge o grup que no donava la cara? La resposta em va sorprendre: Swedes Pontus Winnberg i Christian Karlsson són Miike Snow i també Bloodshy & Avant, el duet de productors responsables de temes com el Toxic de Britney Spears. Res més a dir.

Teenage Dream – Katy Perry

En general, Katy Perry em fa ràbia. Quan va treure California Girls pensava que s’ensorraria i vaig estar content. Però va ser un super èxit. Després va presentar el segon single, Teenage Dream, i vaig pensar que era ximple. Però em vaig tornar a equivocar. Aquesta cançó és molt més enganxosa del que pot semblar a la primera escolta i per mi va prendre una nova dimensió després de veure l’excel·lent versió que Darren Chriss va interpretar a Glee.

Get Outta My Way – Kylie

La Minogue es va aliar amb Stuart Price i a l’estiu ens va presentar un dels discos més ballables de l’any. No negaré que a l’àlbum hi ha cançons insoportables com Looking for an Angel. Però també ens ha portat All The Lovers, un single de presentació amb aires de classic Kylie, i aquest Get Outta My Way, una de les cançons pop millor construïdes dels últims temps. És veritat que a les llistes no ha acabat de funcionar, però a qui l’importa? El segon senzill d’Aphrodite és una bomba que en directe segur que esclata.