Sónar, el dia després

diumenge, 20/06/2010 | General, Música

El Sónar del 2010 és història. I les altes expectatives en alguns concerts no s’han complert. Però, globalment, ha estat bé. Remenant el programa gairebé sempre es poden trobar coses interessants. Del que he vist els tres últims dies, em quedo amb això:

El concert de Hot Chip va estar bé. Però només bé. M’esperava força més. La veu del cantant, Alexis Taylor, va sonar una mica apagada. I la banda, també. Però aquests nois amb aspecte de nerds tenen grans temes i si els toquen un després de l’altre, et fan ballar per nassos. I feel better i, sobretot, Ready for the floor, van complir amb la seva funció. Una prova:


Jónsi era per mi un dels concerts més interessants del Sónar. I em va decebre. M’encanta l’àlbum i sempre que el poso penso que és curt, però el concert se’m va fer llarg. Potser no era l’espai adequat. Segur que la proposta del músic llueix millor en un altre escenari més intimista. De totes formes, la seva proposta em continua agradant.  Les cançons de Jónsi són les que segurament ens acabarien sortint a tots si visquéssim en un lloc com Islàndia i de sobte no es fes de dia en tres setmanes. No deixeu d’escoltar el disc.

Dizzee Rascal (i companyia) va començar amb tanta energia el seu concert que em va atabalar. Masses crits. Masses salts. Els baixos massa alts! Vaig necessitar anar a comprar-me unes patates fregides per poder veure el tram final de la seva actuació. Va sonar Dirtee disco i em vaig reconciliar amb ell. Gran tema. S’ha de reconèixer que el britànic va posar el SonarClub potes enlaire.

Delorean van ser un dels triomfadors del Sónar de dia, l’espai ideal perquè un caçador de tendències faci informes i es guanyi el sobresou de l’any. Tot i que ja fa deu anys que toquen jo no els havia vist mai. I em van agradar. Els tios són bons. La banda disposa d’uns quants temes enganxosos amb els que fa saltar al personal. Si continuen ampliant el seu repertori amb temes potents, faran coses grans.

Per Roxy Music no em vaig passar. Però, home, que és això de no tocar More than this? I els Chemical Brothers, a l’igual que passa amb els Daft Punk, podrien convertir-se en una franquícia. Total, per passar per allà i donar-li al play

Etiquetes: , ,

1 comentari

  • I can hear music

    21/06/2010 14:24

    totalment d’acord amb els Chemical Brothers: és que en segons quines propostes d’electrònica, la línia divisòria entre el live i la sessió de DJ és mooolt difusa…

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús