S’ha de ser just i a l’igual que fa uns dies explicava que la primera sessió de Les nits boges el passat 8 de març va ser gèlida (poc públic a causa de la nevada i ambient molt fred), ahir l’espectacle es va fer per última vegada amb un públic entregat.

De les tres representacions que s’han fet, la d’ahir va ser la primera que va començar a les nou del vespre. La Carpa de la Rambla estava plena a vessar. Molts artistes que van formar part de la història del cabaret a la ciutat hi eren presents i per fi l’homenatge que es pretenia fer a aquest gènere va tenir sentit.

Va obrir la nit el presentador Joan Gimeno amb els seus acudits sobre l’edat de tots els artistes que actuaven. La broma la va seguir Merche Mar: “Jo surto a la plaça, torejo, i després torno cap al congelador”, va dir. Pierrot va tornar a passejar per la sala repartint caramels i parlant d’ereccions mentre que Christine, antiga estrella del Barcelona de Noche, va complir amb les seves versions de musicals. Es mereix una menció especial Víctor Guerrero amb el seu homenatge a Madame Arthur, un referent en això del transformisme que va morir el 1999 i que ahir va ser recordat gràcies a la seva imitació. La nit la va tornar a tancar Carmen de Mairena amb un vestit de cua blanc radiant que va despertar admiració.

Ja no queda en peu cap d’aquells locals gamberros que van marcar una època: el Copacabana, on avui està el Museu de Cera; el Barcelona de Noche, al carrer Tàpies; el Gambrinus, al carrer Guàrdia; o el Whisky Twist o el Patio Andaluz, però està bé recordar de tant en tant aquells clubs que van formar part d’una Barcelona irrepetible. Les nits boges ho han aconseguit amb la seva barreja de nostàlgia i sentit de l’humor.