Aquest dijous estava al davant de El Cafè de l’Òpera esperant al Joan Gimeno perquè m’expliques coses de l’espectacle que està preparant i he vist com dos nois que no es coneixien de res es creuaven, es miraven i després de seguir caminant i girar el cap unes quantes vegades buscant-se, feien marxa enrere i, finalment, començaven a parlar. A les Rambles encara es lliga. Els dos nois, això si, no tenien pinta de ser d’aquí. Els dos semblaven turistes que ramblejant s’han trobat i s’han agradat.

Això passava en un punt de la Rambla que va ser un lloc de trobada homosexual semi-clandestí durant el franquisme. Durant molts anys aquesta zona de Barcelona va ser el lloc on els gais lligaven i establien contacte. Al voltant de la Rambla i en els carrers del barri Xino també es trobaven locals on es reunien i actuaven els transformistes i els transsexuals més coneguts de l’època.

A partir del dilluns 1 de març i durant tot el mes, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat un conjunt d’activitats que rememorarà aquella època. Es tracta del cicle Rambleros que recordarà els moviments que van tenir la Rambla com a espai d’eclosió entre els últims anys de la dècada dels seixanta i mitjans dels anys vuitanta.

El programa d’actes no està gens malament: s’han programat una vuitantena d’actuacions, exposicions i taules rodones. Amb el Gimeno hem parlat per un article que sortirà al Time Out la setmana que ve de Les nits boges, un muntatge que durant tres dilluns tornarà a reunir en un mateix escenari a personatges mítics de l’època com Pierrot, Christine o Carmen de Mairena. Serà una oportunitat única perquè les noves generacions coneguem un pedaç d’aquella Barcelona canalla de la que tant ens han parlat.