Aquesta setmana s’ha estrenat a l’Almeria Teatre ‘Pegados, el musical‘. I val molt la pena.

El punt de partida de la història és força surrealista: una parella es coneix, s’agraden i fan l’amor. Fins aquí, tot normal. El que no es tan normal es que es quedin enganxats i no es puguin separar. Això els obliga a anar a un hospital on es troben a una infermera amb molt mala baba que els aten mentre esperen al doctor. Aquest és el punt de partida d’aquest petit musical, plantejat d’una forma molt humil però que cau en gràcia des del primer minut.

La parella enganxada són el Ferran González i l’Alícia Serrat, autors també del text, la música i les lletres de l’espectacle. Els dos es passen el 95 per cent de la funció l’un a sobre de l’altre, mig despullats i cantant uns quants temes amb la única companyia del doctor-pianista Joan Miquel Pérez (que es debat entre deixar de tocar o atendre als pacients). El quart personatge en discòrdia és la infermera interpretada per Gemma Martínez, a qui li toquen alguns dels moments més bèsties del muntatge.

‘Pegados‘ és un espectacle gamberro i que té la gran virtut de no prendre’s massa seriosament a si mateix. Està ple de referents actuals, mencions de musicals i cançons on es parla des de polles i penetracions al colesterol i els donuts. Tot i el seu ajustat pressupost es noten les ganes de l’equip responsable d’oferir un producte digne i de qualitat. Té molts encerts i per posar-li una pega potser només criticaria el final, que s’allarga innecessàriament. Però el resultat és del tot positiu i marxes del teatre amb un somriure a la boca. A l’escenari hi ha molt talent i la proposta es mereix tota la sort del món.