No puc evitar-ho i, en aquest cas, compleixo el tòpic: m’encanten els musicals. Des de petit m’he sentit atret per les pel·lícules i per les obres de teatre on, de sobte, i sense que vingui al cas, la gent es posa a cantar i a ballar. L’estrena de qualsevol musical més o menys esperat és una bona notícia, encara que després arribi la decepció. A mi ‘Nine’ m’ha deixat una mica fred.

Confesso que no he vist mai el musical original i que les seves cançons no em son familiars però això no disminuïa les expectatives. Fa molt temps que ens arribaven notícies de la pel·lícula i del seu espectacular repartiment. ‘Chicago’ (2002) va ser una bona adaptació i al tractar-se del mateix director la cosa prometia. Però Rob Marshall no ha arriscat i ha repetit fórmula: tots els números musicals es recreen en un escenari i són fruit de la imaginació o el record dels protagonistes. El pes de la història recau en Daniel Day Lewis que interpreta a Guido Contini. No es pot dir que estigui malament (només canta dos temes i se’n surt dignament) però potser es passa d’afectat. Segurament, la primera opció del director, Javier Bardem, hagués estat molt més encertada. O fins i tot, Antonio Banderas, que va triomfar amb aquest paper a Broadway.

Pel que fa a les dones, doncs hi ha de tot. Primer, les que se salven: Marion Cotillard està estupenda; Penélope Cruz està molt guapa i en el seu número musical, ‘A call from the Vatican’, es llueix (tot i que tampoc entenc els tres mesos de preparació dels que presumeix a les entrevistes); Judi Dench també està molt encertada i el seu número dedicat al Follies Berger és un dels millors de la pel·lícula (tot i que jo em quedo amb Chita Rivera); I la sorpresa, Fergie: a la cantant dels Black Eyed Peas li recau la responsabilitat de cantar el tema més conegut del musical, ‘Be Italian’, i ho fa amb gràcia. També està molt bé Kate Hudson que canta el únic tema creat expressament per la pel·lícula, ‘Cinema italiano‘. Ho fa amb una coreografia a mig camí d’un anunci de Martini i un videoclip de Beyoncé que és un dels moments àlgids del film.

Un capítol apart es mereixen Nicole Kidam i Sophia Loren. Per molts diners que es tinguin s’ha de saber escollir millor als cirurgians. És veritat que a la Kidman li toca el paper més desagraït però a mi cada cop em recorda més a Ana Obregón. Pel que fa a la Loren és molt gran, això està clar. Però per favor, quins llavis! Quan canta ‘Guarda la luna’ no em podia treure del cap aquest videoclip:

Amb ‘Nine’ les expectatives eren tan grans que segurament serà difícil no decebre a molts. Però si us agraden els musicals, segur que no us arrepentiu i passeu una bona estona tot i que a la pel·lícula en alguns moments li falti força.