Torna la Rita

dijous, 18/09/2014 | Clubs, DJ, General, Música

1012093_222646844602991_421855108_n

Sens dubte, la festa revelació en l’ambient gai barceloní la temporada passada va ser ¡Qué trabaje Rita!, un format importat de Madrid però que a la nostra ciutat va triomfar i va créixer superant a la festa original.

Els responsables del sarau s’han pres uns mesos de descans després del comiat que van muntar coincidint amb l’Orgull Gai a l’annex del Palau Sant Jordi i aprofiten la festa de la Mercè per tornar a la sala on millor els han sortit les coses: la Sala Apolo.

Aquest diumenge celebren la seva reentré amb un cartell carregat, com és habitual, de transvestits de tot tipus però també amb dos duos recuperats del bagul dels records però que encaixen perfectament en la filosofia de la festa: Las Grecas i Baccara.

No deixa de ser sorprenent veure de tant en tant en el temple de l’indie barceloní a grups amb olor de naftalina que pugen a l’escenari disposats a donar-ho tot davant un públic entregat que no es pren els seus xous massa seriosament. Segurament, la majoria de vegades, aquests artistes no són molt conscients d’on s’han ficat però aquest és part de l’encant d’una festa que segur que viu un altre gran moment quan las Grecas (o més aviat les seves hereves) interpretin allò de Te estoy amando locamente.


I el mateix succeirà quan sigui el torn de Baccara -o el que queda d’elles-, una parella amb una història força particular que va tenir fins i tot el seu moment de glòria eurovisiva representant a Luxemburg el 1978 amb Parlez-vous français, tema a reivindicar i precursor d’una de les millors cançons de Girls Aloud. Evidentment, tampoc faltaran en el seu repertori les seves cançons més conegudes: Sorry I’m a lady i Yes Sir, I can boogie. El terra de l’Apolo tornarà a tremolar.


I tot això sense oblidar noms com La Prohibida, Debora Hombres o las Juanettes, una divertida parella de DJ barbudes -amb la inoblidable Jette Mansfield al capdavant- que es mereix triomfar a Barcelona d’una vegada com cal. La festa de diumenge, no ho dubteu.

Una festa planetària

dijous, 31/07/2014 | Clubs, DJ, Exposicions, General

circuit-ok-2

El Circuit Festival i el Girlie Circuit marquen l’agenda d’un estiu intens a l’ambient barceloní i converteixen Barcelona en capital mundial LGTB.

Water Park Day
Com cada agost, Barcelona viurà una invasió d’homes arribats de tot arreu per gaudir del Circuit, el festival d’oci que organitza per setè any Matinée i que converteix la ciutat en la capital gai del món. Aquest any dura 12 dies i hi ha 20 festes. Però la més esperada és el Water Park Day del dimarts 12, el sarau més divertit, més divers i més intens de tots els que se celebren aquests dies. Arribeu a la Illa Fantasia d’hora per no quedar-vos sense taquilla i no us fixeu en l’aigua, que a partir de mitja tarda està molt bruta. Hi ha vistes millors.

Eliad Cohen lleuger de roba
Si hi ha una cosa que triomfa al Circuit són les festes diürnes on és possible refrescar-se. El primer esdeveniment aquàtic d’enguany serà el dissabte 9 al Complex Esportiu l’Hospitalet Nord. L’atractiu promotor israelià torna un cop més a Barcelona amb la seva festa Papa. Al mateix espai també podreu disfrutar d’un gran sarau el dissabte 16. També podreu lluir banyador a L’Atlàntida de Sant Adrià els diumenges 10 i 17 i a La Bassa de Sabadell el dijous 14. Els responsables del festival esperen més de 70.000 participants: molts australians, nord-americans i brasilers.

Rave lèsbica mítica
La versió femenina del Circuit també té activitats destacades. Un clàssic és The Legend Party, una festa històrica que enguany compleix onze anys i que tindrà lloc el dijous 14 al Complex Esportiu l’Hospitalet Nord. Entre les DJ convidades hi haurà Bimba Bosé i Marien Baker. Un altre nom important d’aquest Girlie serà el de la model, cantant i presentadora australiana Ruby Rose, estrella de la festa principal que tindrà lloc el dissabte 16 al club Marhes. La clausura serà, de nou, a la piscina de l’Hospitalet amb una nova festa passada per aigua.

També hi ha cultura
Doncs sí: al macrofestival no tot són saraus. També hi ha un munt d’activitats culturals i esportives. Aquests dies podreu gaudir, per exemple, d’una interessant exposició del sevillà Miguel Leal a la galeria d’art Escalera de Incendios. Es titula Mad Face i val la pena. No us perdeu la intervenció artística que l’autor farà el dimecres 13 durant 12 hores. També hi ha programades xerrades de temes com la història de l’homofòbia o la reproducció assistida per a dones lesbianes. El dijous 14 es farà una ruta per la presència LGBT a la ciutat amb l’historiador Leopold Estapé.

Porno i petardeig
Tranquils, a l’agost, no tot està dominat per Matinée. Si us quedeu a la ciutat, també podreu viure les edicions estivals d’algunes de les millors festes que es fan durant l’any. Als Saturgays el dissabte 2 munten la segona edició de Marvelous, dels creadors de ¡Que trabaje Rita!, amb David Delfín. El divendres 8 coincideixen en el calendari una POPair a la Sala Instinto i una Somoslas a La [2]. Si voleu veure sexe en viu, no us perdeu una nova edició de la festa Xtreme, el sarau de l’actor porno David Ávila, a la discoteca Metro el diumenge 10. I si teniu ganes de petardeig, afanyeu-vos i agafeu un lloc a la boat party que els nois de La Ká han muntat el dissabte 16. La primera va ser la bomba i en aquesta segona també la muntaran grossa.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Un taxi diferent

dijous, 17/07/2014 | General

Taxista©MDIAS

Quan entres al taxi de Carmen Moreno et sents còmode. És fàcil: és un Volkswagen Caddy de set places, no pot estar més net i té alguns extres que el converteixen en un vehicle especial com, per exemple, una tauleta connectada a internet que presta als seus clients perquè s’entretinguin durant el trajecte.

A més, aquest cotxe és el primer de la flota de Taxi Orgullo Barcelona, el primer grup de taxistes especialitzat en el turisme de gais, lesbianes i transsexuals que volen conèixer la ciutat i voltants còmodament sense tabús ni prejudicis. La impulsora del projecte té 44 anys i fa un any i mig que treballa com a taxista després d’haver sigut transportista durant gairebé dues dècades. Ella és de les que no els agrada la imatge casposa que de vegades desprèn el sector i des del primer dia ha intentat desmarcar-se oferint el millor servei possible.

“Potser des de fora no ho sembla, però el món del taxi és molt divers i hi ha professionals de tota mena”, ens explica. Un dia, parlant amb unes clientes lesbianes, es va adonar que estaria bé que existís un grup de taxistes especialitzats en el col·lectiu LGBT, que poguessin informar tranquil·lament sobre els millors bars on anar a prendre una copa o la sauna més concorreguda on acostar-se després de ballar.

A principis d’any es va posar mans a l’obra i en poques setmanes va reunir un grup de 18 taxistes, homes i dones, que s’han sumat a la iniciativa. “De moment, ens comuniquem per WhatsApp. Tots els dilluns una companya ens envia un document amb les millors propostes d’oci de la setmana. Estem al dia per informar-ne els nostres usuaris”, apunta.

I com és un taxi gai? Doncs, bàsicament, com qualsevol altre. “No espereu que us rebi Priscilla, la reina del desert, mentre sona de fons I will survive. O trobar-vos amb els seients i el volant entapissats de tigre com si fos una pel·lícula d’Almodóvar… O sí. Per què no? No tenim prejudicis i sí molt criteri i personalitat”, diu. Li han preguntat moltes vegades si un servei així era necessari. “Necessari no. Poques coses a la vida ho són, però una ciutat com Barcelona, cosmopolita, moderna, tolerant, creativa, àvida d’oferir coses diferents, mereix un servei com el nostre”.

Tags: ,

A lluir banyador

divendres, 11/07/2014 | Clubs, DJ, General

Arena Espuma

Ara que la calor ja pica, vénen de gust saraus on és possible refrescar-se. És una de les gràcies de l’estiu, festes on es pot anar en banyador. I a Barcelona n’hi ha unes quantes, no necessàriament a la platja, on això és possible.

Podeu començar la setmana amb força a La Carpa de L’Hospitalet. Allà s’hi celebra tots els dilluns la festa Waterplace: una piscina espectacular i diversos entreteniments com ara inflables, tobogans i un canó d’escuma que comença a fabricar sabó cap a les quatre de la matinada. La sessió compta amb una bona colla de DJ residents com ara Jonathan Tamayo, Dani Masi o Lady Chus.

Si teniu més ganes d’escuma, no us podeu perdre un autèntic clàssic dels estius gais a la ciutat: la festa del sabó que la discoteca Arena organitza tots els dimecres de juliol i agost. Se celebra des del 1996 i, fins i tot, hi ha llegendes urbanes sobre el que ha arribat a passar sota aquella massa que a molts cobreix del tot.

Si passeu de l’escuma però teniu ganes de remullar-vos en una altra piscina, els dimecres també teniu una altra opció. Cada setmana a la discoteca L’Atlàntida de Sant Adrià, el grup d’oci Matinée munta un sarau amb els seus millors DJ. Hi trobareu un públic força més divers que a l’Arena i podreu començar a escalfar i prendre posicions per les festes que allà mateix s’organitzaran durant el Circuit Festival.

Un altre clàssic refrescant de l’estiu és la piscina de l’Axel. És petita però dóna molt joc i sempre es coneix gent interessant. A l’hotel heterofriendly hi trobareu mogudes tots els dies de la setmana, però si us voleu remullar us recomanem que us hi acosteu el diumenge. L’últim dia de la setmana se celebra la festa The Bellboy. Pregunteu per Carter, el grum, i segur que us deixa una tovallola.

Per acabar, una divertida proposta sense piscina però en alta mar. Els nois de La Ká organitzen diumenge un sarau en un vaixell que recorrerà el litoral barceloní durant tres hores. Només hi ha espai per a 80 persones i per aquesta ocasió ja està tot ple. Però atents a les seves xarxes socials perquè aviat repetiran l’experiència. Us caldrà ser ràpids per reservar plaça en aquesta proposta on fins i tot els penequinis estan permesos.

Tags: , , , , , , ,

10 motius per anar a veure ‘Merda d’artista’

dilluns, 30/06/2014 | General, Música, Teatre

 

mierda

Alegria! Els mateixos responsables de Pegados han tornat a la cartellera teatral de Barcelona amb un altre musical igual de divertit i sorprenent. Es tracta de Merda d’artista, un espectacle nou de trinca creat per Ferran González i Joan Miquel Pérez i amb direcció d’Alícia Serrat. Aquí teniu 10 motius per anar-hi.

Piero Manzoni. Podreu conèixer la història d’aquest famós artista italià que l’any 1961 va presentar una col·lecció de 90 llaunes metàl·liques amb 30 grams de merda que va vendre a preus desorbitats. Es pot fer un musical amb aquesta història? I tant!

Ferran González. L’actor català és el responsable de donar vida a l’artista protagonista. Poques vegades veure a algú cantar a la tassa del vàter amb la seva gràcia.

La partitura. La música de l’espectacle està molt bé i inclou unes quantes cançons enganxoses i divertides. També hi ha diversos homenatges a musicals clàssics. Els aficionats al gènere hi reconeixereu notes d’Els Miserables o Company, entre d’altres.

La Sofia. La representant d’artistes que interpreta Gemma Martínez –la infermera de Pegados- és un dels grans encerts de la funció. No podreu deixar de cantar Et menjaria el chocho. Gran moment lèsbic.

Aprendreu a empaquetar caca amb gràcia. El segon acte comença amb una de les millors cançons del musical, un número coral realment divertit que retrata una cadena de muntatge força particular. Escatològic? Sí, però realment efectiu.

Nanina Rosebud. Aquest és el nom de l’actriu que interpreta a la periodista Paola Pisani Riureu amb la seva dèria pels llops i amb els problemes que provoquen les seves mans seques.

Fareu un repàs a la història de l’art. L’espectacle inclou un número musical fantàstic que repassa de forma surrealista alguns dels moments més importants de la història de la pintura. Reflexionareu sobre el món de l’art i les seves formes. I a més, hi surt un ós panda…

Frank Capdet i Xènia Reguant. Els heu vist en molts altres musicals i aquí tornen a lluir-se. El primer interpreta al millor amic del Piero, l’Enrico Castellani. La segona és la promesa del protagonista, Apollonia Avaloni. Els dos dibuixen interessants contrapunts a la història.

Els músics. Joan Miquel Pérez al piano, Eloi López a la bateria i percussió i Paco Weht al contrabaix fan que tot soni de meravella. Quan cal, els tres músics s’involucren sense dubtar-ho en l’acció.

Perquè hi ha molt talent. Els responsables de la companyia Kaktus Music ja van demostrar amb Pegados que sabien com fer un musical. Aquell espectacle es va estrenar a l’Almeria Teatre i va anar creixent i creixent. Segur que a Merda d’artista també li espera un llarg recorregut. No us el perdeu.

Merda d’artista es pot veure al Teatre Poliorama fins el 27 de juliol.

Tags: , , , , , , , ,

Coses que podem aprendre de Tel Aviv

dilluns, 30/06/2014 | General

Tel-1

Després de viure els actes de celebració de l’orgull gai de Tel Aviv, crec que a Barcelona podríem prendre nota de moltes coses. A la ciutat presumin de tenir el millor orgull LGBT del Mediterrani però, tristament, això no és així. Tenim tot el potencial perquè així sigui, però la ciutat de Israel ens passa la mà per la cara. L’Ajuntament ha fet una aposta decidida pel turisme gai i va a per totes. I estan posant molts diners sobre la taula perquè cada any siguin més els turistes que els visitin durant el mes de juny. Aquest any es calcula que unes 130.000 persones van participar en la manifestació i en la gran festa final que va tenir lloc el divendres 13 de juny. És una xifra realista. A vegades a Barcelona els responsables del Pride han presumit de 250.000 assistents. Són números ficticis. Es impossible encabir tota aquesta gentada a l’avinguda Maria Cristina. Una xifra més raonable seria la que algunes fonts han facilitat aquest any: unes 25.000 persones a la rua del dissabte 28 de juny.

Si una cosa caracteritza l’orgull gai de Tel Aviv és que és un acte unitari. Tota la ciutat hi està implicada. Hi ha una única rua on tothom hi té cabuda. A la capital catalana, com sabeu, sempre hi ha dues manifestacions: la que organitzen els empresaris i la que munta la mal anomenada Comissió Unitària 28 de juny. Els responsables, pràcticament, ni es parlen. Avui en dia arribar a un acord encara sembla una cosa molt llunyana.

tel2

Potser al no haver-hi tantes divisions i potser per aquest interès tan decidit pel turisme, la comunitat LGBT de Tel Aviv pot disposar d’uns serveis amb els que aquí nomes podem somiar. Per exemple, a la ciutat israeliana les entitats de gais i lesbianes disposen d’un gran edifici en un parc molt ben ubicat on centralitzen tots els seus serveis. Són tres plantes on hi trobem des d’un gran auditori, nombroses sales de treball i reunió, una gran cafeteria amb terrassa o, fins i tot, una guarderia. A Barcelona, totes les entitats tenen els seus locals repartits en diferents districtes i algunes, tot i els seus problemes econòmics, dupliquen serveis. Una de les més importants, el Casal Lambda, ho està passant força malament a causa del preocupant descens en el número de socis i l’alt preu del seu lloguer. És per això que s’estan començant a moure coses i sembla que diverses associacions estan negociant la cessió d’un edifici municipal on poder agrupar-se. Això seria una molt bona notícia, un primer pas molt interessant. A l’igual que a Tel Aviv, un gran hotel d’entitats donaria molta més visibilitat, serviria per sumar esforços i, qui sap, potser acostaria posicions per organitzar futures accions conjuntes. Tal i com estan les coses, amb les xifres de les subvencions cada cop més escases, tothom hi sortiria guanyant.

Tags: , , , , , ,

Amb molt d’orgull

divendres, 27/06/2014 | Clubs, DJ, General

pridevistaocell

Coincidint amb el 28 de juny, Barcelona acull per sisè any els actes del Pride. Aquí trobareu algunes de les activitats més destacades.

La desfilada
És l’acte més multitudinari de l’orgull gai i el que reuneix un públic més divers. Després de l’èxit de l’any passat, torna a recórrer el Paral·lel, amb 20 carrosses i 35 comparses. Esperem que les obres que hi ha a l’avinguda no la desllueixen. A la plaça Universitat a la mateixa hora se celebrarà la manifestació històrica.
Ds. 28. 18 h.

La festa final
La gran celebració postdesfilada reuneix milers de persones als peus de Montjuïc. El cartell artístic seria millorable, però no hi faltaran les ganes de divertir-se. Una de les estrelles serà Whigfield, la danesa que va triomfar el llunyà estiu del 1994 amb Saturday Night. Dee, dee, na, na, na.
Ds. 28. 20 h.

pridefesta

El ‘village’
L’avinguda de Maria Cristina continua sent l’epicentre del Pride. Hi trobareu de tot: llits elàstics, castells infables i tallers pels més petits, una fira d’entitats, una petonejada popular o activitats esportives -des de ping pong a tai-txi- amb les Panteres Grogues. I tot gratis.
Dv. 27 i ds. 28. 10 h.

El concurs de ‘drags
També a Maria Cristina gaudireu d’una bona colla de drag-queens disposades a deixar-vos amb la boca oberta amb els seus vestits, perruques i coreografies. Animeu-vos també a participar abans en la cada cop més popular cursa de talons. Això sí, la competència es ferotge.
Dv. 27. 21 h

pridetalonsEl ball de l’escuma
Una de les gràcies del Pride barceloní és que se celebra quan la calor ja pica. I mentre no traslladin la festa a la platja, ens haurem de continuar refrescant amb litres de sabó. Ens agrada i no hi faltarem, però recordeu això irrita: a les parts sensibles, vaselina.
Dv. 27. 23 h.

Un dia al Tibidabo
L’organització del Pride no s’oblida de les famílies LGBT i per això cada any organitza una jornada festiva al popular parc d’atraccions. Aquests dies podreu aconseguir vals de descompte per entrar-hi per només 12 €. Els més baixos de 90 centímetres hi podran accedir gratis. Si us fa mandra pujar a la muntanya, el mateix dia també es farà una fira comercial al Gaixample, al carrer Diputació.
Dg. 28. 12 h

Podeu consultar més activitats del Pride aquí.

Tags: , ,

Visca la diva!

divendres, 27/06/2014 | General, Música

dana

Sens dubte, la festa amb la major producció de totes les que se celebren aquest cap de setmana a Barcelona amb motiu del Pride és l’edició de ¡Que trabaje Rita! que es farà al Sant Jordi Club el diumenge. El cartell és de luxe i conté noms molt atractius, però un dels que brilla amb llum pròpia és el de Dana International. La cantant transsexual israeliana es va donar a conèixer a tot Europa quan el 1998 va guanyar el Festival d’Eurovisió amb una cançó que es va convertir des del primer minut en un himne gai.


Les visites de Dana International al nostre país no són freqüents. L’última va ser al Pride de Sitges de fa tres anys. Hem parlat amb la cantant abans de la seva visita a Barcelona i ens ha explicat com serà el seu show a la Rita que clausurarà l’Orgull de la ciutat.

Què et sembla la festa del diumenge?

Estic molt contenta que m’hagin convidat perquè fa molt que no vinc a Espanya i tinc moltes ganes de retrobar-me amb els meus fans d’aquí. Diva va ser un gran èxit al país i sempre noto l’afecte de la gent. A més, una setmana després actuo a Madrid, i em quedaré uns dies de vacances a la vostra ciutat. Tinc moltes ganes de fer turisme. I el cartell de la festa em sembla fantàstic. Serà un gran festival.

Et consideres una icona gai?

No m’agrada considerar-me així, crec que això seria massa, una gran responsabilitat. Jo només vull viure la meva vida, actuar, sortir, visitar països i tenir contacte amb els meus seguidors. Però entenc que la meva història pot cridar l’atenció. Si sent com sóc puc ajudar gent, doncs perfecte. Però tothom hauria de ser capaç de poder prendre les seves pròpies decisions i ser el que vulgui ser independentment del que la gent popular pugui fer o dir.

Tornant a 1998, quin és el teu primer record després de guanyar el Festival d’Eurovisió?

Va ser tot una mica estrany. Evidentment, estava molt feliç. Però després va ser tot una mica trist. Un periodista d’Israel, el més important del moment, em va portar a la seva habitació d’hotel i em va estar entrevistant durant cinc hores. No vaig poder celebrar res, no vaig beure res, no vaig fumar res! Només vaig estar atenent aquella llarga entrevista. Va ser un horror.

Ets fan d’Eurovisió? Veus el festival?

Per descomptat. M’encanta. Sóc una gran seguidora. Em sembla un espectacle fabulós. Cada any se superen.

Què et va semblar la victòria de Conchita Wurst? Et vas veure reflectida?

Em va encantar, em vaig sentir molt feliç. Conchita ha aconseguit fer una cosa que ja vaig fer jo amb la meva victòria: portar a Europa alguna cosa especial, alguna cosa diferent, i provar a tothom que s’ha d’acceptar a la gent que no és com els altres, que això no és cap problema. Ella em mereix molt de respecte.

y4

Fa uns dies també vas actuar al Pride de Tel Aviv i vas demostrar estar en plena forma.

Per a mi sempre és un orgull actuar a la meva ciutat. Adoro Tel Aviv. És un lloc fantàstic, on es respira llibertat. Israel té molt mala fama en molts llocs. Però quan algú visita Tel Aviv, la seva opinió canvia. És un lloc fabulós per a la comunitat LGBT. Un lloc viu, on no paren de succeir coses i on tothom pot ser lliure.

Just abans del Pride vas publicar un vídeo on apareixies ballant davant d’una sinagoga i envoltada de nens i vas tenir algun problema. Que va succeir?

Vam gravar un vídeo per a la cançó Kids are much fun per a una campanya de turisme. En ell apareixien uns 15 nens però no teníem els permisos de tots els pares. Era una cosa molt innocent però alguns ortodoxos van voler veure connexions amb l’Orgull Gai i no els va agradar. Per això el van retirar. De tota manera, no m’agrada que episodis així puguin distorsionar l’opinió de la gent sobre el que passa a Israel. Al meu país creiem en la llibertat. El 80% de la població és de mentalitat molt oberta. El problema són només els ultrafanàtics ortodoxos, que tenen molts diners i poder.


Per quan el teu pròxim disc?

Si no passa res, presentaré cançons noves al setembre. Aquest diumenge em podreu veure cantar tres dels meus grans èxits. Evidentment, no faltarà Diva. Tinc moltes ganes de trepitjar l’escenari. Si alguna cosa sabeu fer a Barcelona, és organitzar una bona festa.

Dana International actua diumenge a ¡Que trabaje Rita!. Sant Jordi Club. 19 h. 20 €.

Tags: , , , , , , , , , ,

L’Orgull de Tel Aviv

divendres, 20/06/2014 | Cinema, Clubs, DJ, Exposicions, General, Música

מצעד הגאווה 2014 18 צילום כפיר סיון

Fun. Free. Fabulous. Aquest és el lema amb el que l’Ajuntament de Tel Aviv promociona la ciutat entre el públic gai. Atreure turistes homosexuals és un del seus grans objectius. El consistori no se n’amaga i ho repeteix una i una altra vegada en veu alta: volen convertir-se en una de les capitals gais del món, convençuts de que si el públic gai els visita, després hi anirà tota resta.

Així que fa uns dies i com a part d’aquesta campanya, el Ministeri de Turisme de Israel va convidar a un grup de periodistes -entre els que m’incloc- a viure en primera persona les celebracions de l’Orgull Gai a la ciutat i conèixer de primera mà el seu teixit associatiu. I he de dir que la sorpresa ha estat majúscula. Potser Tel Aviv és una bombolla en el conjunt d’Israel. Potser caldrien més dies per conèixer com és la vida durant el dia a dia i amb les celebracions ja acabades. Però, aparentment, ser gai allà és tot el que prometen al seu eslògan publicitari: divertit, lliure i fabulós.

Aquests dies una de les primeres coses que sorprenia de Tel Aviv era la gran quantitat de banderes gais que es podien veure. N’hi havia a tot arreu: als fanals, als edificis, a les botigues… no només estaven penjades als locals gais sinó que se’n podien veure a qualsevol lloc. I és que a la ciutat més cosmopolita de Israel no hi ha un barri gai com aquí podem tenir el Gaixample. Tota la ciutat és gai i en presumeixen. Fins i tot l’Ajuntament estava il·luminat amb una gran bandera multicolor durant els dies de l’Orgull.

ay2

Els actes del Pride israelià són multitudinaris. El principal és la desfilada, que enguany es va celebrar el divendres 13 de juny. Va reunir unes 150.000 persones, un públic molt divers on es podia veure homes i dones, de totes les edats, i de totes les condicions sexuals. La rua surt des del Gan Meir Park i fa bona part del seu recorregut pel passeig marítim, un dels grans encants de Tel Aviv. La ciutat viu de cara al mar, molt més que Barcelona, i les platges són part fonamental de les celebracions. La desfilada va començar al migdia i es va allargar fins el vespre. La festa final també es va celebrar a primera línia de mar, a la platja Charles Code, i va comptar amb artistes com Dana International.

איתן רוטברג_1050519Pride_Parade_2014_photo_by_Kfir_Bolotin_12Pride_Parade_2014_photo_by_Kfir_Bolotin_01מצעד הגאווה 2014 15 צילום כפיר סיון

Una de les coses que sorprenen més d’aquest Pride és que totes les despeses corren a càrrec de l’Ajuntament. El govern municipal és el màxim responsable de la festa i va per totes. Després està la iniciativa privada, que aprofita les circumstàncies, el bon clima i l’allau de turistes. Al voltant dels actes principals hi ha un munt d’activitats, sobretot festes de tot tipus tot i que destaquen els saraus tipus Circuit. De fet, moltes de les sessions que formen part del cartell del festival que Matinée organitza a Barcelona a l’agost també es fan a Israel durant aquests dies: la We, la FFF, l’Arisa o The Week són festes que us sonaran si sou addictes a les sessions de house plenes d’homes musculats sense samarreta.

Un altre de les estrelles de Tel Aviv, com no, és la seva gran icona gai, Eliad Cohen. L’artífex de la festa Papa va fer aquest any un parell d’edicions del seu sarau i fins i tot va muntar una nova festa en un parc aquàtic molt pròxim a la ciutat. Us sona? És com si el Pride i el Circuit barceloní es fusionessin en una única activitat durant tota la setmana. D’aquesta manera el programa és molt més potent i hi ha activitats per a tots els gustos.

Eliad-Cohen-05

Un altre dels epicentres del Tel Aviv gai és la seva platja. Si nosaltres tenim la Mar Bella, ells tenen la Hilton Beach, als peus de l’hotel del mateix nom, i molt més cèntrica. Durant els dies del Pride la sorra era una festa durant tota la jornada i la competència per lluir el millor cos, ferotge.

beachbeach-ok

Per si això fos poc, l’activitat cultural també ens intensa durant els dies del Pride israelià. Destaca la programació del TLVFest, el festival de cinema LGBT, de la ciutat. Dura 10 dies i té una programació molt interessant. Un cop més la majoria del pressupost surt del consistori que no ha de dividir el seu pressupost entre diversos festivals del mateix tipus. Enguany es van programar un centenar de peces entre films, curs i documentals.

filmfest

I posats a tenir, aquests dies a Tel Aviv fins i tot feien una fira LGBT en un dels centres comercials més grans del país, el Dizengoff Center. Allà s’hi podien trobar tot tipus de productes pensats per al públic gai, des d’estands d’oficines de turisme a una àmplia secció de moda amb els últims treballs d’una bona colla de joves dissenyadors. I tot ubicat en un espai freqüentat bàsicament per públic heterosexual, una decisió conscient per intentar obtenir la major visibilitat possible més enllà de l’ambient.

expo

Evidentment, amb aquesta panorama, ja us podeu imaginar que Tel Aviv no és una ciutat gai només durant els dies de l’Orgull Gai. Si la visiteu durant qualsevol època de l’any també trobareu festes i locals que val la pena conèixer. El més popular és l’Evita, un bar de copes on tots els diumenges –i amb això a mi ja m’han guanyat el cor- organitzen una festa amb xous eurovisius.

3417884955

Fora de l’ambient, la ciutat també està plena d’encants. Tot i que és molt nova (només té 104 anys d’història) també compta amb un interessant i molt més històric barri antic a tocar anomenat Jaffa, ple de racons curiosos i mercats on perdre’s. La ciutat, que compta amb un clima temperat durant tot l’any, compta també amb multitud de cafès i restaurants d’aquells on et quedaries a passar el dia i també una part moderna plena de gratacels on hi destaca la forta presència d’empreses tecnològiques. I és que si una de les línies de creixement de Tel Aviv es apostar pel públic gai, l’altre es convertir-se en una autèntica Startup City i per això posen les coses fàcils a multitud d’emprenedors que s’instal·len a la ciutat i somien en crear l’aplicació que els canviarà la vida. Aquests són molts dels encants de Tel Aviv, una ciutat a només tres hores d’avió que realment val la pena conèixer. De la llarga llista de nois guapos en parlo en un altre moment.


Tags: , , , , , , ,