No és cap secret que El Molino és un lloc amb molta ploma. N’utilitzen les vedets en grans quantitats quan llueixen les seves boes espectaculars i l’ensenyen sense complexos actors i ballarins. La ploma està bé i s’ha de reivindicar. Per això és una alegria que una cosa tan presumptament heterosexual com un festival de burlesque, ja sabeu, sobre el paper noies despullant-se de forma sensual, també aposti sense manies pel petardeig. Segurament, bona part de la culpa és del presentador del xou, el xancletto Josep Maria Portavella, que aquest cap de setmana s’ho passat de meravella com a mestre de cerimònies de la 2a edició del festival de burlesque d’El Molino.

El teatre del Paral·lel ha reunit durant cinc dies a grans estrelles internacionals del gènere. Enguany, el certamen ha passat de tres a cinc dies i els espectadors han pogut veure en cada sessió la mateixa representació i els mateixos artistes tan estatals com internacionals. Ha sigut una molt bona idea. El muntatge tenia qualitat, era divertit i alguns números, a mig camí entre l’striptease i el circ, eren realment espectaculars.

De tots, em quedo amb un autèntic descobriment per a mi: l’australiana Jess Love, una divertida artista que va protagonitzar un número eròtic-festiu amb hula-hoops del tot impressionant. No va fer exactament el número del vídeo que us enganxo. Li heu d’afegir una mica més de carn i força més mala llet. Però aquí us podeu fer una idea de les seves habilitats:

Per cert, la mateixa Jess Love va protagonitzar un altre número aparentment simple, però resolt magistralment: despullada, vestida només amb un collar de perles, va clavar com mai li he vist clavar a ningú un playback perfecte i de riallada de Total Eclipse of the Heart de Bonnie Tyler. Un talent còmic descomunal.

Entre les estrelles internacionals també destaca la britànica Chrys Columbine, una pianista clàssica que es despulla interpretant Nocturn de Chopin amb bon gust i destresa; o Miss Banbury Cross, una noia que ha rebut el sobrenom de la Marilyn del burlesque a causa de la seva semblança física amb l’actriu nord-americana.

El festival de burlesque també ha suposat el retorn de The Chanclettes a l’escenari, el primer cop que el trepitgen d’ençà l’any 2009. El grup català va donar vida amb el seu clàssic turmix-playback a una peculiar família escandalitzada amb tot allò que passa al festival. Van ser deu minuts hilarants.

A l’espectacle encara li podeu sumar l’acrobàtica circense d’Aurélie Bernand amb un magnífic número aeri o artistes residents d’El Molino com el ballarí de flamenc Amador Rojas. Ambigüitat i músculs que s’afegeixen a un muntatge on no només hi ha pit sinó que com reivindicava la gran Merche Mar també aposta per la tita. I pels culs, tan femenins com masculins.

El festival s’ha completat amb dues divertides festes al mateix teatre en horari canalla i un parell de sessions més al Carpe Diem i la Fàbrica Moritz. En un moment com el que vivim, s’agraeix que una empresa privada com El Molino aposti per organitzar a la ciutat un certamen d’aquest tipus, que aposta per la qualitat i per la diversió i al que li desitjo una llarga vida. S’ho mereixen.