Junqueras: les formes i el fons

dimecres, 3/12/2014 | Uncategorized

Vaig assistir a la conferència d’ahir d’Oriol Junqueras. Aquí va el meu comentari.

Les formes

Que el cap de l’oposició vagi a una conferència del President de la Generalitat, si aquest l’hi convida, és la cosa més normal del món. Que el President  vagi a una conferència d’un líder de partit, en canvi, és absolutament excepcional. El gest excepcional de Mas no va tenir cap correspondència per part de Junqueras en el seu discurs. Ni tan sols l’obligada salutació protocolària inicial quan el President de la Generalitat és a la sala. No cal dir que tampoc cap paraula de suport al President querellat. Tens allà en primera fila un President a qui l’estat espanyol vol inhabilitar o fins i tot posar a la presó, i ni una paraula sobre el tema. Res. En canvi, no van faltar en el discurs algunes ironies i indirectes sobre la corrupció del partit del convidat. O parles de tot (querella i corrupció) o no parles de res, però aquesta assimetria em va grinyolar molt.

El públic, format bàsicament per militants, quadres i simpatitzants d’ERC, tampoc no ho va fer millor: no es va estar d’acomiadar Junqueras amb crits atronadors de “President, President”. Convides el President de la Generalitat a un acte de partit, ell fa el gest de venir, i l’obligues a escoltar crits de President, President dedicats a un que no ho és, de President. No és només una falta d’educació insòlita, sinó també de vista: amb aquests crits, una conferència per parlar de com assolir la independència pot ser percebuda pels mitjans com un acte d’assalt a la Presidència.

Tot legítim, però crec que ERC té un problema greu de protocol. N’hi havia prou amb no convidar el President i ja està. Però si el convides, el que va passar crec que no és correcte. Tot això és important o són collonades? Doncs miri, depèn de la sensibilitat de cadascú. Per mi ho és.

El fons

El full de ruta de Junqueras no té cap punt de contacte amb l’exposat per Mas fa uns dies. Cap ni un.

On Mas diu plebiscitàries, Junqueras diu constituents.

On Mas diu legislatura  curta (18 mesos) centrada en la negociació de la secessió amb l’estat i del reconeixement amb la comunitat internacional, deixant el debat constituent per a la següent lesgislatura després d’unes noves eleccions centrades en l’eix esquerra-dreta, Junqueras diu legislatura llarga per fer ruptura i debat constituent al mateix temps.

On Mas diu que els partits fan un pas enrere i aparquen les seves ideologies particulars per fer una llista conjunta centrada en un objectiu concret, Junqueras diu que és més que mai l’hora de la ideologia i per tant dels partits, perquè d’aquesta manera s’arriba a més votants per la independència.

On Mas diu que la campanya serà finançada per donacions de la gent, Junqueras no diu res, i per tant s’entén que el finançament de la campanya és amb el format convencional.

On Mas diu que és necessari que una llista per la Independència arribi a la majoria absoluta perquè la comunitat internacional entengui i validi el resultat, Junqueras diu que la comunitat internacional reconeixerà el resultat igual amb la formula de la marca paraigües que engloba diferents llistes.

Podríem seguir amb la llista de divergències però no cal. Crec que és important ser conscients de la llunyania de les posicions, i no restar-ne la importància. Les diferències són moltes i molt profundes. Són dos llibrets diferents, tant en la música com en la lletra. Si es tracta de la clàssica escenificació de posicions inicials abans d’una negociació, cap problema. Ara bé, si els dos creuen profundament en el que diuen, l’acord no serà gens fàcil a no ser que un dels dos canviï molt d’opinió.

Els elements d’unitat de la proposta de Junqueras són certs i apreciables: compartir marca i fer un acte de campanya conjunt, per exemple. Són coses que no s’han fet mai. El que no sé és si són suficients per a una lectura nítida dels resultats des de l’estranger.

Honestament, no crec que ningú sigui capaç de demostrar empíricament quin dels dos fulls de ruta és el millor per afrontar el repte majúscul que tenim al davant. Ens movem en el terreny de les percepcions, de les intuïcions i també dels prejudicis. Tots ens hi movem. És per això que personalment, tot i estar a favor de la llista unitària i transversal, donaré per bo qualsevol full de ruta mentre sigui fruit d’un pacte Mas-Junqueras. Ara bé, no em vull estar de fer algunes reflexions finals en forma de preguntes:

Una pregunta a tos dos:

-La bossa d’indecisos més gran, prendrà la seva decisió de vot final en funció de l’eix esquerra-dreta, de l’eix vella política-nova política, o de l’eix seguretat-inseguretat de la proposta independentista?

Dues preguntes al món republicà:

-Si ERC no vol compartir llistes amb qui està tacat de corrupció però al mateix temps diu que l’endemà farà un govern de concentració amb els que estan tacats de corrupció, no està servint en safata  l’argument igualment als unionistes?

-Si es va per separat i ERC guanya les eleccions, com es gestiona cara endins i cara enfora la derrota d’Artur Mas? Com evites la percepció de debilitament del procés a les cancelleries i als mitjans internacionals? Quin és el paper de Mas l’endemà de les eleccions, si les perd? El procés es pot permetre perdre’l com a actiu i com a representant (sense substitut possible a curt termini) d’un determinat bloc social sense el qual, per cert, no és possible la ruptura? Es pot afrontar l’embat amb l’estat amb un partit clau escapçat i en crisi successòria? Es pot afrontar l’embat amb l’estat amb vencedors i vençuts dins del bàndol del Sí?

I dues preguntes al món convergent:

-Si es fa la llista conjunta i salta un afer de corrupció real en precampanya o en plena campanya, com es repara el mal a la candidatura?

-No és cert que la llista conjunta obliga a limitar el discurs a alllò que es comparteix i per tant regala les banderes ideològiques als adversaris de la independència? Pot un moviment regenerador com l’independentista arribar a la cita decisiva evitant qualsevol debat sobre el nou país? Funcionarà, això, a les urnes, tenint en compte que el format triat són unes eleccions?

Acabo. A Catalunya estem vivint una apoteosi de la política. No crec que hi hagi un país a Europa ara mateix amb un debat tan intens, tan profund i tan participatiu. I no crec que enlloc d’Europa sigui possible un sacseig en positiu a la democràcia com ho és Catalunya ara mateix. Estem molt a prop de fer una cosa important, però també estem molt a prop d’espatllar-ho. Que tothom que pugui hi posi seny.

 

 

 

 

28 comentaris

  • Josep Ramon

    03/12/2014 3:30 pm

    Anàlisi molt coincident amb el que penso.
    A l’apartat formes crec que el to i el ritme del discurs de Junqueras tampoc no van ajudar. Afegiria per tant al problema de protocol un problema de disseny del discurs i de producció. És com si Junqueras, des de fa dies estigués anclat en el rol de cap de la oposició. SI les aspiracions són de presidir… necessita ajuda.

    En quan al fons, em sona millor, més clara la proposta de Junqueras. És com un prenem la decisió i tirem milles, mentre que Mas és com un comencem, anem fent i post-posem la decisió definitiva.

    Per tant veig que si arriben a trobar zones d’acord pot sortir un full de ruta interessant. o això espero.

    Les preguntes són molt i molt pertinents, però són més de dues eh? :)

  • Onofre Bauvila

    03/12/2014 3:50 pm

    Voltas una pregunta per tu

    Perquè el pla que ara té el Mas, no l’està executant des de fa dos anys? Per que el que diu que farà no ho està fent? Creant estructures d’estat, negociant obertament amb Esp, amb comunitat internacional, Demanant financement, desobeint lleis espanyoles, etc.serà que CUP i Erc no li haguessin donat suport unitari!
    Et responc, per que vol perdre 18 mesos mes ( i ja en porta uns 2-3-4 anys) marejant la perdiu i negociant, sense trencar ni una llei, ni llençant-se amb valentia cap al somni.És x això que no volem un any i mig mes de peix bullit, volem una majoria indepe valenta ja. Ara a de moure pesa ell, hi hs de fer eleccions. Que li vagi be amb el Duran i companyia. Ja nhi ha prou de que ens enganyin.

    I no sóc d ERC, que sóc de la CUP

  • Pau Baig i Pujol

    03/12/2014 5:04 pm

    Molt bon anàlisi! El comparteixo!

  • Jordi Martínel Comellas

    03/12/2014 6:13 pm

    A mi també em van grinyolar els crits de “president”, i no crec que a Jonqueres li agradessin gaire més.
    Quant a la proposat, un punt intermedi no podria ser pactar per endavant els càrrecs de govern, amb independents i un Mas de president i un Jonqueres de Conseller en Cap, per exemple?

  • Didac Cirera

    03/12/2014 6:34 pm

    Junqueras no ha acceptat el jaque mate que l’hi va fer en Mas, en contes de esser llest, acceptar la proposta estan el Junqueras de cap de llista i el Mas l’ultim de la llista (amb lo qual el Junqueras podia haber estat el primer president de la republica catalana. junqueras fracassara, i fara fracassar el process, el poble de Catalunya no l’hi perdonara.

  • Josep Maria Buscà Colell

    03/12/2014 7:05 pm

    Malauradament intueixo que la cosa es perdrà pel partits i els seus egoismes .

  • Montse Pineda i Ribera

    03/12/2014 7:18 pm

    En primer lloc, gràcies per l’article. Excel·lent!
    En segon lloc, sóc tècnica de protocol i estic farta i cuita d’avisar-los que sempre que surten a la televisió amb les banderes al darrere, els dic que les tenen mal posades. La seva resposta és que el càmera de la tele les vol així.
    Com molt bé diu en el seu article tenen un greu problema de protocol.
    No es pot convidar a President de la Generalitat o de qualsevol altre Institució i no saludar-lo.
    Fer la conferència passejant-se per l’escenari és poc adequat.
    Segons el meu parer, moltes coses fetes amb poca vista.

  • Toni Llobet

    03/12/2014 7:33 pm

    Em sembla tot molt encertat, el que dius, del principi de l’article -les formes- al final -el fons. Tot i no ser personalment partidari de la llista unitària, és ben cert que una “no victòria” d’en Mas, a aquestes alçades i amb la capacitat amb què l’ha liderat, deixa ben tocat el procés “portes enfora”. Però no caiguem nosaltres mateixos en l’error d’identificar “procés” amb Mas (el discurs de la caverna hispànica). Amb el que estic més dacord és que som molt a prop de fer quelcom gran, però també d’espatllar-ho. I si s’espatlla, serà en bona mesura per la inmensa càrrega de sospita i manca de confiança que arrossega CiU -jo no me’n refio GENS-, que s’ha guanyat a pols i a consciència els darrers 30 anys. CiU en serà la responsable (no pas nosaltres, els que no ens en refiem), del fet que en Mas no rebi més suports. La culpa serà seva, pel seu capteniment les darreres dècades; no pas nostra, dels que l’hem patit.

  • Antoni Garcia

    03/12/2014 10:16 pm

    Sigues just una de les màximes ovacions que va haver ahir a la conferència va ser la salutació entre el Mas i el Junqueras.

  • Fina Enrique

    03/12/2014 10:18 pm

    Estic molt d’acord amb tu en el que expliques a l’artícle.
    El principi de la conferéncia d’en Junqueres la vaig veure com si un profesor d’universitat estigues donant una xerrada als seus alumnes, mes endevant el que veia era un meeting i per finalitzar vaig veure que en la seva proposta es creia i es veia a ell mateix com a President i volent aconseguir el aplaudiment fàcil.
    En quant el tema de llista única o llista paraigues, no ho tinc clar encara, però el que si que tinc clar es que jo faría una llista en la que no hi figurés cap sigla de cap partit i que els caps dels diferents partits es posesin els últims de la llista i que ho encapçali Carme Forcadell i després economistes i persones amb un renom important. Crec que sería força potent i que posant a la societat per sobre de la política la gent hi confiaria molt.
    De fet som la gent, juntament amb l’Asamblea i altres entitats el que ens ha fet arribar fins aqui.

  • Xavier Angelergues i Abellà

    03/12/2014 10:35 pm

    Article força interessant. Però només fas preguntes i cap proposta. En deixo algunes: La llista unitària amb Mas de cap de llista, sense un full de ruta concret, amb 18 mesos d’”èpica” amb Mossos executant desnonaments, talls de llum/aigua/gas, mentres va construint-se BcnWorld amb una rebaixa d’impostos insòlita, donant subvencions multimilionàries a Abertis i al GrupoGodó i es van privatitzant més centres sanitaris de l’ICS (negoci pels amics) no anirà enlloc. A més, això ho podem amanir amb casos de corrupció i amb Duran fent declaracions anti-independentistes des del Palace de Madrid. Més que una llista unitària això pot ser un nyap gegant. Proposta: llista unitària de la societat civil i no de tertulians de Rac1. Mas i Junqueras tancant la llista o directament sense ni aparèixer, moratòria en l’execució (desobediència si cal) de desnonaments i talls de llum/aigua/gas. Stand-by a la privatització de la sanitat pública i a la construcció de BcnWorld. Moratòria a les subvencions directes i a les subvencions indirectes (publicitat institucional) a Abertis/GrupoGodó/LaCaixa/BancSabadell/ESADE/IESE. Tot això ben explicitat al programa electoral. I un punt 1: Declaració Unilateral d’Independència el dia que s’esculli presidència. I un Punt 2: Convocatòria d’eleccions constituents 3 mesos després de la Declaració unilateral d’independència. Campanya electoral donant rang de plesbicit legal i vinculant a aquestes eleccions. Vès que amb aquesta proposta no s’apunti fins i tot la CUP ;-) . Salutacions.

  • Iban Grau

    04/12/2014 1:41 am

    El protocol: probablement el Junqueras no n’ha tingut mai cap de president en les seves conferències i simplement la van cagar. Els falta experiència.

    El fons: al final, el públic, al qui deuen el servei ambdós polítics, els obliga a posar-se d’acord, això és segur, no cal patir, faran més o menys teatre, però es posaran d’acord. El que té el punt de força és en Junqueras perquè simplement en Mas no pot forçar la candidatura conjunta. El Mas no el té, i hi hauran eleccions més tard o més d’hora, i el d’hora és el que vol tothom, li tocarà cedir més. A mi m’agrada més la candidatura conjunta d’en Mas, i també la via més ràpida que proposa el Junqueras, a veure si són capaços de sumar i racionalitzar… hi ha múltiples solucions, el més important és posar-ne a la pràctica una.

  • Hurrengo geltokira onik heltzeko: zerrendak – zuzeu.eus

    04/12/2014 7:20 am

    […] Aldiz, Eduard Voltas Time Out-eko editorea Junquerasen kontraproposamenarekin etsita dago, eta Partali erantzuten diola dirudi: “Ezin dira desadostasunak gutxietsi. Proposamenek ez daukate ezer ere ez komunean. Gauza handia egiteko atarian gaude, baina baita hanka sartzekotan ere”.  Galdera zentzuzkoak pausatu dizkie biei, proposamenen akilesen orpoak agerian utziz: “ERCk irabaziz gero, nola kudeatu Artur Masen porrota?” eta “Zerrenda bakarrak ez al du ondorioz diskurtsoa konpartitzen den horretara mugatzen, eta beraz, aldarrikapen ideologikoak [sozialak] independentziaren aurkakoei oparitzen?” (Junqueras: les formes i el fons) […]

  • Manel Marquès

    04/12/2014 9:13 am

    Molt d’acord amb el que es diu a l’article. Només un apunt. Quan dius, Eduard “Ara bé, si els dos creuen profundament en el que diuen, l’acord no serà gens fàcil a no ser que un dels dos canviï molt d’opinió”, podríem afegir que encara que la distància que els separa és certament destacable, sempre hi haurà un punt intermig si tots dos s’hi adrecen amb igual generositat.

  • Josep Mª Esteve

    04/12/2014 9:21 am

    Per un cop estic mes a favor de la proposta de Mas que la de Junqueras. Hi ha dos aspectes importants, segons el meu parer.
    El tècnic; una llista única per el SI fa que es puguin aconseguir mes escons gracies a la llei d’Hondt , i una major representativitat al parlament dona mes força, interna i externament.
    El social: La proposició d’aparcar els partits a la segona filera i construir una coalició que impliqui la societat civil no es només una representació mes fidel de la situació real del país en aquest moment. Serviria també per captar el vot dels indecisos, que en molts casos son també els desil·lusionats de la política de partits.
    Si be penso que la posada en escena de Mas a l’auditori del fòrum hauria d’haver estat acompanyat dalt de l’escenari per Junqueras i Fernandez presentant un front comú, també soc del parer que el moviment actual de ERC s’encaixa en la lògica de partit més que la del país.
    Així es com ens vol l’enemic, desgastant-nos en lluites intestines.

  • Quim Vallès Segarra

    04/12/2014 9:27 am

    Excel•lent i compartit anàlisis. Un comentari: des de el 9N l’Oriol Junqueras està poc fi. Exigim i volem unitat!

  • Ramon Queralt

    04/12/2014 9:40 am

    l’anàlisi i les preguntes-propostes em semblen molt afinades. En tot cas, crec que hi ha alguna cosa que em perdo en el canvi de posició de junqueras fa uns mesos-setmanes ençà i que m’emboira l’explicació de tot plegat

  • Dionís Bel López

    04/12/2014 11:07 am

    Crec que la proposta d’una llista unitaria permetría una lectura clara de la voluntat dels catalans, per part dels governs i institucions internacionals. Aixó es bàsic, tenint en compte la no legalitat constitucional del que anem a fer. Es el punt fort de la proposta d’en Mas. Per la seva banda, en Junqueras creu que anant amb llistes separades s’obtindríen més vots. Es possible, pero després caldría que la comunitat internacional acceptes sumes d’escons de diferents partits i aixó es molt dificil. Si no s’entenen, cosa bastant probable, ens trovarem aviat amb un nou govern d’esquerres Podem,Psoe. etc. que pot-ser sí que dialogaràn més, pero que mai acceptaràn que la comunitat més rica i de més potencial pugui marxar de l’Estat. Per tant, al final obtindrem una mena de 3ª Via, amb una mica més de finançament i més respecte pel sistema linguistic. Aquesta pot ser la contrapartida a la falta de capacitat dels nostres politics. Amén

  • Xavier Garcia

    04/12/2014 11:09 am

    O consulta referendària, o eleccions autonòmiques…, i això anirà a missa arreu del món. L’alternativa a mig camí no existeix… a no ser que fem un bunyol…, que em temo que és el que acabarem fent si el president s’avé a convocar eleccions…, cosa poc recomanable en les actuals condicions.

    La vida dels colonitzats és una mê… o dues…més tenint en compta que els colonitzats estem sota el relat de fons dominat per els sectaris platònics doctrinaris

  • paquita marine afonso

    04/12/2014 3:38 pm

    d,acord

  • Alfred Segú

    04/12/2014 4:14 pm

    Hi ha moltes coses a dir sobre el tema. Estic d’acord amb molts comentaris teus. Crec que s’ha de valorar que la llista conjunta, amb un programa comú que aglutini diverses qüestions i sensibilitats, que tambe em planteja certes reserves, es important de cara al reconeixement exterior, fet posterior tant important i succesiu al resultat electoral. Els aspectes negatius de Mas no ens poden fer oblidar, altres de positius, que no tenen altres, com l’ofici, i aqui hi val molt, ni el possibles quadres politics que te al darrere, i que no tene els altres, en millor dels casos, només d’ambit municipalista.

    Impulsem una estratègia adequada i ja veurem com controlem despres el resultats.

  • Joan Raventós

    04/12/2014 8:55 pm

    He mirat i he escoltat amb total imparcialitat les dues conferencies :
    Conferencia del President :
    Globalment, Conferencia d’un nivell de Doctorat Universitari, amb amplia experiència que transmet confiança i seguretat en el projecte.
    Bona imatge de l´ orador, bona presencia, bon tracte, constructiu, educat,…

    Conferencia del Cap de l’oposició:
    Globalment, Conferencia d’un nivell de Batxiller, amb poca experiència, mal estructurat que transmet desconfiança e inseguretat en el projecte.
    Mala imatge de l´ orador, mala presencia, tracte regular, mal educat,…

    Queda clar que el President tenia l’obligació de fer la conferencia perquè el país, o almenys la part que el 9N va anar a votar, amb tot el que va passar abans i després,… tenia l’obligació com a President d´ explicar i d´ explicar-se.
    La conferencia del Cap de l’oposició, no era obligada, i ningú la demanava ni l’esperava, igual que no s’espera la del Sr. Herrera, el Sr. Iceta, la dels Srs. de les Cup,… i qui sap qui mes?
    Senzillament e imparcialment em quedo amb la de mes “nivell” , amb la que era d’obligació fer-la, i la que una gran majoria esperava.
    Si volem una Catalunya Independent, personalment la vull amb nivell, amb educació i educada, respectuosa fins i tot amb els contraris, intel•ligent,….

    Lo dit, conferencia del cap de l’oposició, mediocre, de baix nivell, de falta de categoria,…. d´ un polític que pretén (en teoria) portar-nos cap l´ independència!
    Molt trist i un xic patètic!
    Joan

  • David Duran

    04/12/2014 9:26 pm

    Bon article. Gràcies per la reflexió. Només hi afeguria una qüestió a la proposta de Junqueres. Per què vol deixar fora el principal actor, reconegut per ell mateix, del procés? Com vol que la societat civil participi en llistes de partits si justament s’ha creat una organització social per desconfiança en els partits? Per què deixar fora l’ANC? És evident que dirigents de l’ANC o Òmnium o membres destacats de la societat civil no podran incloure’s en ena llista de partits i això farà que les bases de l’ANC no partipin activament en les eleccions. Qui farà la campanya, els partits de sempre?
    Quina llàstima no seguir sumant els actius, quan és ara l’hora.

  • Josep Fàbrega i Selva

    05/12/2014 10:09 am

    Què hem fet significativament bé fins ara? Les manifestacions de les Diades.
    Per que han sortit bé? Perquè ningú no hi ha anat amb la pancarta del seu partit (les primeres, les dels anys setantes, també van ser potents fins que cadascú s’hi va presentar volent diferenciar-se dels altres).
    Som en la cruïlla més transcendent dels darrers tres segles, i ara ens entossudim a repetir aquells errors que ens fan febles -i ho sabem.
    La lectura internacional no serà la mateixa si la convocatòria no és nítidament unitària.
    Si Mas i Jonqueras són a la mateixa llista, acompanyats de molta altra gent sense adscripció política, tots tindrem algun motiu per a votar-la perquè tots hi podrem trobar algú que ens faci peça. Qui se’n vulgui autoexcloure haurà de justificar-ho, més enllà de dir que no li agradaven els companys de viatge (no li n’agradava cap ni un?).
    No es tracta, ara, de marcar paquet. L’únic paquet que compta és el de País, perquè primer cal tenir la casa, ja decidirem més endavant de quin color la volem pintar.

  • Mercè Dom

    05/12/2014 11:37 am

    Això no s’arreglarà mai si els polítics no canvien la manera de pensar. Han de pensar pel poble, no per les seves butxaques ni per guanyar vots. Estarem sempre igual si continuen amb tanta sobèrvia, com el Junqueras. Junqueras, si no tens educació i respecte, marxa de la política, els catalans som gent educada i respectuosa, pren nota…….!!!!! . Els polítics haurien de fer un master de VALORS, així es posarien a l’alçada del poble.

  • Francesc Ferragutcasas

    06/12/2014 12:10 am

    Comparteixo en gran mesura les teves afirmacions.
    Ara bé, crec que hem de deixar de banda els personalismes i els partits en aquest procés que és del poble i promogut pel poble. La societat civil és sens dubte qui ha de liderar el canvi i qui ha de proposar el nou model de país.

    Per divuit mesos deixem de banda les esquerres i les dretes. Fem un país on qui governi tingui eines per fer les seves polítiques i on la corrupció no hi tingui cabuda.

    Estic molt decebut de l’actitut d’Oriol Junqueres i comparteixo tot el que dius. Hi vull afegir que les llistes separades per després fer una candidatura unitaria és una trampa. No s’hauran de posar d’acord llavors? Què és més creible per maximitzar el vot, una candidatura de la societat civil on els partits no hi tinguin la majoria o diferents candidatures dels partits tradicionals amb les seves picabaralles de sempre? Un Santi Vidal fent campanya, un Lluís Llach, la Carme Forcadell…

    Tenim una gran societat civil i el president Mas ha deixat de banda el seu partit posant per davant el país. Potser l’ha deixat de banda per evitar que un cas de corrupció pugui fer mal al partit i de retruc al procés o potser ha estat un acte de generositat per donar cabuda a tothom. No ho sé. Però veig molt clar que la proposta volia agradar a Esquerra i Esquerra n’ha fet una esmena a la totalitat. El president Mas és creia el seu discurs i el feia per seduir als partidaris de la independència, estava disposat a renunciar al que fes falta i a deixar de banda el seu partit. Junqueres no va canviar ni una coma el seu guió de sempre i sabia que el seu discurs era només per defensar la posició del seu partit dins el procés.

    Crec que finalment es posaran d’acord, i vull pensar que tot això serà en bé del procés. Però ja comencem a estar una mica cansats de la política de sempre, ara toca innovar.

  • Pere Grau i Rovira

    06/12/2014 8:26 am

    És cert que la llista conjunta no obliga a deixar de banda allò que no es comparteix. Però si també s’hi inclouen les diferències socioeconòmiques hauria de ser de manera que s’entengui que els partits diuen: “aix`p seria el que voldríem fer nosaltres si fóssim independents. Però mentres no ho siguem tenim les mans lligades, i no ens podrem posar a la tasca fins llavors. I això no hauria d’omplir més d’una tercera part del programa. El plat fort ha de ser la independència amb els motius que cadascú vulgui exposar per justificar-ho. Un programa de deu pàgines posem per exemple i amb només mitja que parli de la independéncia desdibuixaria completament la importància i el caràcter d’aquestes eleccions.

  • Marc Renau Meier

    06/12/2014 1:01 pm

    Onofre:

    La critica que fas nomes es possible amb una baixissima capacitat d’analisi politica. Et recordo:

    2003: Maragall es president de la Generalitat amb el punt estrella del nou estatut. 2010: Mas es president de la Generalitat amb el punt estrella del pacte fiscal. 2012: Mas es president de la Generalitat amb el punt estrella del dret a decidir.

    Tots els passos crucials de la politica catalana es justifiquen per un mandat democratic legitimitat per les urnes. Si s’engega el nou estatut es perque democraticament el programa electoral de’n Maragall esdeve majoritari. Si s’engega el pacte fiscal es perque democraticament el programa electoral de’n Mas esdeve majoritari. Si s’engega el dret a decidir amb la promesa d’una consulta sobre el futur politic de Catalunya es perque democraticament el programa electoral de’n Mas esdeve majoritari.

    L’independencia de Catalunya tambe s’ha d’assolir de la mateix manera. SOBRETOT la independencia s’ha d’assolir de la mateixa manera, a traves d’un mandat democratic. Es per aquest motiu, Onofre, que en Mas parla d’elecicons plebiscitaries per donar el mandat democratic de la independencia.

    A veure si madruem una mica i som capaços d’entendre’ns a nosaltres mateixos, cordons. Un altre tema seria que pensis que es una estrategia equivocada. Pero no te cap coherencia pensar que la independencia es factible tirant pel dret. Simplement perque aixo nomes ho pots fer si saps que la societat catalana esta al darrera passi el que passi, i si mires mes enlla del teu cercle d’amics i passeges per Santa Coloma o l’Hospitalet t’hauries d’adonar que som una societat molt diversa i ideologicament fragmentada. Tu mateix ja ets un exemple del no-suport a un president catala independentista.

    Tirar pel dret seria factible en societats mes unitaries. Nosaltres no podem, necessitem el consens, l’acord, el convencer i el parlar, i sobretot recolzar-nos en la legitimitat democratica, i no en la testosterona.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús