La independència de Grècia

diumenge, 25/01/2015 | Uncategorized

La crisi ens ha servit per aprendre que la democràcia està segrestada. Els europeus hem descobert, i els dels paÏsos del sud d’una forma molt dolorosa, que el poder de decisió sobre les nostres vides fa temps que es va desplaçar a instàncies no escollides democràticament. Els cèlebres mercats. (Breu parèntesi: si voleu posar cara als mercats busqueu l’entrevista que avui diumenge li feia El Pais a Ray Dalio, president del major fons d’inversió d’alt risc del món, Bridgewater). Mentre es produïa aquest procés silenciós de buidatge de les sobiranies nacionals vivíem en la inòpia perquè la majoria vivíem bé o raonablement bé. Ha calgut que el castell de cartes de l’economia especulativa s’ensorrés per deixar al descobert la crua realitat. Els pobles d’Europa no som amos del nostre futur, els nostres governs són titelles impotents (alguns, titelles voluntaris) davant dels que realment tenen la paella pel mànec. I així és com es posa el pagament del deute per davant de la despesa social, i així és com es rescaten els bancs mentre es desnona famílies indefenses.
Avui a Grècia s’ha obert una petita escletxa. Els darrers anys poble grec ha estat humiliat en les seves condicions de vida i en la seva dignitat col·lectiva, i finalment ha reaccionat. Alexis Tsipras, com a primer ministre d’un estat de la UE, seurà cara a cara amb la troika i ho farà amb un mandat democràtic clar i un llibret molt diferent del que fins ara manegava el govern grec.
(Nota al marge: per seure cara a cara amb la troika cal guanyar unes eleccions estatals, guanyant unes eleccions autonòmiques o regionals aquests senyors no et reben)
Grècia, doncs, ha fet un pas endavant per recuperar sobirania perduda i reduir dependències imposades i injustes, i per sort ho ha fet des de l’esquerra. Syriza és ara la gran esquerra nacional grega i el PASOK ja farà prou si no desapareix. Jo estic molt content.
Paral·lelismes amb Catalunya i Espanya? Molts. I tots a favor d’aquells que lluiten per reduir dependències imposades, ja siguin polítiques o financeres. Després del resultat d’avui, tinc encara més pressa per llegir la proposta de Constitució Catalana que aviat presentarà el jutge Santiago Vidal, i que em diuen que està pensada per generar un procés de participació popular amb esmenes i debats per tot el territori. No tinc ni idea del seu contingut, però espero que hi hagi algun apartat dedicat a regular constitucionalment els límits i els criteris de l’endeutament de la República Catalana. Aquesta qüestió està en el centre de qualsevol debat sobre la sobirania nacional. No ens pot tornar a passar que ens birlin la cartera de la democràcia i en el procés constituent que s’acosta caldrà apretar fort en aquesta línia.

Més democràcia

dijous, 8/01/2015 | Uncategorized

paris

Ahir vam publicar a les xarxes socials de Time Out Barcelona el missatge “Nosaltres també som Charlie Hebdo”. Fàcil. Obligat i fàcil. Però com a editor no em veig amb cor d’arribar més enllà. No em veig amb cor de publicar en portada una vinyeta que aquests bojos puguin considerar ofensiva. O sigui, que en realitat no som Charlie Hebdo, no els arribem ni a la sola de la sabata.

Sí, tinc por. Sé que confessant-ho traeixo les desenes de milers de parisins que ahir van sortir espontàniament al carrer amb el missatge “Not Afraid”. Sé que toca dir que no tenim por, però jo sí que en tinc. Em fa por publicar aquestes vinyetes perquè em fa por que un dia uns encaputxats entrin a la redacció i ens afusellin com a conills. No tinc dret a posar en perill les vides de la gent que treballa a la meva revista. I ahir va quedar ben clar que publicar segons què no posa en risc la vida de l’editor, sinó la de tots els treballadors del mitjà. No vull aquesta responsabilitat.

Guanyen ells, doncs? No, no guanyen ells. No guanyen ells si com a societat fem el que hem de fer. No és hora d’exigir-nos heroisme sino coherència, és hora d’exigir-nos a nosaltres mateixos que la democràcia funcioni. Que els culpables siguin perseguits, detinguts i jutjats. Que l’estat faci un ús honest, just, eficaç i alhora desacomplexat del monopoli de la violència que els ciutadans li hem cedit per a que ens protegeixi. Que es combati el jihadisme amb tota la contundència que calgui, però que no es confongui jihadisme i islam i no es criminalitzi ningú per les seves creences religioses. Que no s’aprofiti el fanatisme d’alguns per enverinar la convivència a les nostres ciutats.

És hora que les nostres democràcies responguin amb més democràcia.

Formentera (dia 17 i últim)

dimecres, 7/01/2015 | Uncategorized

Nit de somnis horribles. Un autèntic catàleg dels meus traumes, els llunyans i els recents. Deu ser que el meu subconscient també sap que aquesta nit volo cap a Barcelona i que tot torna a començar. I què millor que refrescar els traumes per fer-te a la idea que tot torna a començar? Subconscient fill de puta.

No es mou una fulla al Cap de Barbaria, avui tampoc. És estrany, perquè normalment quan he d’agafar un avió fa mal temps i vent, sobretot vent. Els ascensors sempre estan a l’altra banda d’on sóc jo, per cert. Si els crido des de la planta baixa, estan a l’àtic, i a l’inrevés. Però vaja, avui sembla que el viatge serà plàcid. Han estat dues setmanes d’anticicló quasi permanent damunt Formentera, excepte dos dies de temporalet. Ahir en parlàvem amb l’A. i la S., ells també tenen la sensació que els darrers anys l’hivern s’està escurçant: acaba com sempre però comença molt més tard i és més suau. Suma-hi que Formentera està més a prop en línia recta de l’Àfrica que de Barcelona. De fet molts formenterers republicans van fugir dels nacionals remant en barca fins a Algèria. La majoria no van tornar mai.

La meva cunyada P. va sortir de comptes dissabte però la cosa continua verda, o sigui que marxaré sense conèixer la meva neboda. La N. es queda amb els nens fins que neixi. Ja hem avisat a l’escola que aquest cop s’incorporaran més tard, com els jugadors sudamericans del Barça.

Us vull agrair la lectura a tots els que heu seguit aquest dietari de dues setmanes d’hivern a Formentera. M’heu fet companyia.

Formentera (dia 15)

dilluns, 5/01/2015 | Uncategorized

De vegades la cultura es transmet en línia recta i de vegades necessita fer la trajectòria d’una bola de billar en triple carambola. A mi em va arribar una bola d’aquestes dissabte a la nit, a la plaça de Sant Ferran, durant el concert de Projecte Mut, quan el cantant va dir “Ara us tocarem una cançó que tots direu ‘ja la conec, aquesta l’he sentit en una pel·lícula americana’, però en realitat no és una cançó americana, és una cançó popular grega que es diu Misirlou i significa dona egípcia”.

I efectivament, va començar a sonar un dels temes més coneguts de la banda sonora de Pulp Fiction. He dedicat una estoneta a buscar informació sobre el tema, i sí, la bola va iniciar el trajecte a Grècia, en una data sense determinar. Se sap és que el primer enregistrament de la cançó va ser el 1927 i el va fer el músic Tetos Demetriades, grec otomà nascut a Istanbul i emigrat als EUA el 1921. Per tant la cançó s’enregistra als Estats Units. Allà, la bola fa diverses caramboles internes (versions de Dick Dale, The Beach Boys, The Ventures) i, finalment, al 1994, rebota en múltiples direccions arreu del planeta a través de la peli d’en Tarantino. La gent que omple els cinemes, però, no sap que aquella melodia és en realitat una cançó popular grega. Jo tampoc, és clar, fins que 10 anys després, un 3 de gener, la bola passa en el seu trajecte infinit per la plaça de Sant Ferran de Formentera, i un rocker eivissenc que canta en català me la passa des de l’escenari (després, investigant, he vist que la traducció de ‘Misirlou’ no és ‘dona egípicia’ sinó ‘egípcia’, a seques). Ara jo us passo la bola a vosaltres. Que segueixi rodant.

Formentera (dia 12)

divendres, 2/01/2015 | Uncategorized

Ja m’enyoro de Barcelona. Ei, no vull que sembli que em queixo, unes vacances d’hivern llargues a Formentera és una de les millors coses que et poden passar, i les estic fruint exactament com les volia fruir. Però ja m’enyoro. M’ha passat sempre, no sóc capaç de passar deu dies fora sense que de sobte m’entri aquesta cosa. Potser el que enyoro en realitat és treballar, però jo crec que no, que el que trobo a faltar és la ciutat.

Ara, per exemple, són quasi les onze de la nit d’un divendres de pont. La noia xinesa del colmado de verdures de sota casa ja deu haver tancat, però segur que les terrasses del barri són totes obertes i plenes de gent (fa bon temps a Barcelona oi?). Com cada nit vigília de festiu, els nens deuen haver convertit l’entrada del parking del carrer Bilbao en una immensa porteria de futbol. La Li deu tenir el bar ple i a la boca del metro hi deu haver uns quants grups de joves que hi han quedat, la majoria per anar al centre de marxa, però alguns per rebre amics que arriben al barri per fer unes copes (el Poblenou està a punt de petar-ho, m’estranya que els de Time Out encara no s’hi hagin fixat, algú els ho hauria de dir). Potser ja han començat a muntar l’escenari on els Reis rebran les cartes, a Bilbao/Ramon Turró, davant de Can Saladrigas.

Què tenen aquestes estampes d’especial? Res, però me n’enyoro. Ja veus. Em queden cinc dies a Formentera i demà surt de comptes la meva cunyada P., primer fill. Filla, és una nena. Una Andreuet més al món. A veure si hi ha sort i puc veure-la abans d’agafar l’avió de tornada.

Formentera (dia 11)

dijous, 1/01/2015 | Uncategorized

Si mireu un mapa de Formentera, veureu que sembla que l’illa estiri un dit cap a Eivissa. És la Peninsula des Trucadors, una llenca de terra (dunes, bàsicament) d’uns 3 km que es va fent més i més estreta a mesura que s’apropa a Eivissa. Hi ha un moment que fa escassament 100 metres d’ample, de manera que tens platja a tocar a l’esquerra (Illetes) i a la dreta (Llevant). L’aigua, no cal dir-ho, és cristal·lina. Una meravella.

Ahir hi vàrem anar a sentir el vent a la cara i avui hi pensava remirant-me el mapa de l’illa i mirant de memoritzar-ne la toponímia. Formentera fa 20 km de punta a punta, només 20 km, però ha generat milers de topònims. Cada racó, cada camí, cada torrent, cada metre de costa té el seu nom. I un per què. Per què la península des Trucadors es diu així? Jo què sé.

De fet, per què Formentera es diu Formentera? Aquest és un tema divertit. La tesi més estesa és que “Formentera” prové del mot llatí “Frumentaria” (illa de blat). Si preguntes a qualsevol formenterer et dirà això, i també ho defensen la majoria d’estudiosos. L’escut heràldic de l’illa (de creació recent) ho certifica incorporant una gavella de blat al disseny. Però amics, Joan Coromines (dempeus) ho veia diferent. El mestre va deixar escrit que “Formentera” prové d’un altre mot llatí: “Promontoria”, plural de “Promontorium” (‘punta’ o ‘cap’). I és que qualsevol que arribi a l’illa per mar, el primer que en veurà seran dos grans promontoris, la Mola i el Cap de Barbaria, que només quan t’acostes veus que no són dues illes sinó que estan units entre ells per una franja de terra. Coromines demostra que el pas de Promontoria a Formentera estaria dins de les normes de l’evolució fonètica.

Si a això hi sumem que no hi ha cap evidencia històrica que Formentera hagués estat mai una illa rica en blat, sinó més aviat el contrari… Vaja, que sóc molt d’en Coromines i no ho sé dissimular: bona nit des del promontorium des Cap.

Formentera (dia 9)

dimarts , 30/12/2014 | Uncategorized

I avui de sobte, després de més de 30 anys, la batalla naval. El joc preferit a casa quan érem petits.

-G4
-Aigua!
-F7
-Tocat un portaavions!

I anar pintant la quadrícula, anar deduint on és la marina enemiga i acabar-la enfonsant. Hores i hores.

No és que no hi hagués jugat les últimes tres dècades, és que ni hi havia pensat. I de sobte, amb la Saona reclamant-me juguem a alguna cosa papa, pam, se m’ha aparegut just entre el cervell i els ulls la batalla naval. Té 9 anys, la Saona. He trigat 9 anys a jugar amb la meva filla el joc preferit de la meva infantesa.

Ens ho hem passat molt bé. I això és, de llarg, el més important que m’ha passat avui.

Formentera (dia 8)

dilluns, 29/12/2014 | Uncategorized

Llarga sobretaula amb en J. en un restaurant de migjorn. Ara no vé al cas, però sense en J. jo no hauria descobert Formentera fa 22 anys, no hauria conegut la N., ni m’hi hauria casat, i per tant ara no estaria escrivint aquest dietari.

Em parla del poble de la seva mare, a la ratlla de Castella amb Portugal. De com sa mare va conèixer son pare, guàrdia civil eivissenc destinat a la zona. La Sierra de la Culebra, terra de llops. Decidim que farem un viatge junts per allà. Castella em crida l’atenció, la vull conèixer. Vull experimentar el fred sec, el paisatge, el menjar, el caràcter. Entendre coses. I millor amb ell que amb ningú.

En J. és independentista d’esquerres, dels de la vella fornada, com un servidor. El primer cop que vaig trepitjar Formentera (1992? Potser 93) em va cridar l’atenció una pintada al port de la Savina: “La cultura valenciana també és la nostra cultura”. Signada amb un estelada i les sigles MDT. Després vaig saber que l’havia fet ell. Parlem del procés, de com estan jugant la pilota Mas i Junqueras, de la influència de Podemos. Estem bàsicament d’acord. Li explico un escenari que vinc visualitzant de fa uns dies i que verbalitzo per primer cop: cal fer plebiscitàries abans de les municipals, és fonamental, però no aniran del tot bé. La suma de les llistes de CDC més ERC no arribarà als 68 diputats i la majoria absoluta al Parlament es farà amb la CUP. Victòria artimètica però sensació de gatillasso polític; govern de concentració en minoria, inici de construcció d’estructures d’estat i tensa espera de les eleccions espanyoles; quan aquestes arriben, victòria clara de Podemos a Catalunya i panorama molt confús a Espanya, amb només dos governs possibles: Podemos+PSOE o PP+PSOE; en el primer cas, un PP ferit bloqueja qualsevol reforma constitucional, en el segon n’impulsa una de recentralitzadora; el suflé de la “darrera oportunitat” es desinfla, es fa evident el caràcter irreformable de l’estat espanyol; nou impuls legitimador del sobiranisme, que passa a l’atac, aquest cop sumant una ICV definitivament decantada cap a la independència. Ruptura i procés constituent. Independència.

Pura especulació, ja ho sé.

Seguim xerrant. Els temes es succeeixen, la grappa i els gintònics també. En J. està enamorat, molt enamorat. Dóna gust sentir-lo parlar de la seva nova parella. Es mereix sentir-se així de bé. Em fa sentir bé escoltar-lo. El sol fa estona que ha caigut i ja és negra nit. El mar de migjorn està calmat, les onades arriben a la platja a càmera lenta i ens arriba l’olor d’una llar de foc.

Formentera a l’hivern és el paradís.

Formentera (dia 7)

diumenge, 28/12/2014 | Uncategorized

“A un el varen atrapar al cementeri vell de Sant Francesc i abans de matar-lo el sanaren. El sanaren! I varen tirar es ous al mig del carrer, just davant d’una dona que passava. Vets si eren fills de puta. I allà on hi ha l’hostal Rocabella, a es Pujols, allí sota n’hi ha uns quants d’enterrats”…

El meu interlocutor va recitant el que la memòria popular ha transmès mentre torra sobrassada per dinar. La guerra civil també va fer parada i fonda a Formentera. Un dels feixistes més sanguinaris, l’autor de la castració al cementiri vell, va morir fa escasament quatre o cinc anys. Tothom sabia que havia estat ell perquè acabada la feina va entrar al bar de la plaça a rentar-se les mans de sang. “Hem sanat un porc”, diuen que va dir en entrar-hi. Va morir sense retre comptes ni davant la justícia ni davant la família de l’assassinat.

Havia sentit aquesta història alguna altra vegada i m’he posat a buscar per internet. He trobat una notícia de 2011 al Diario de Ibiza. “Primer mapa de fosas de la Guerra Civil. El Fòrum de la Memòria presenta la localización de las tumbas de doce personas en Formentera. No está previsto exhumar restos”. I més endavant: “Una de ellas se encuentra en el cementerio viejo de Sant Francesc y albergaría un cuerpo”. Un cos sense testicles, podria afegir la notícia. Segueix: “Otra está en sa Pedrera d’en Coix, en es Pujols, debajo de un hotel, con cinco cadáveres”. La memòria popular és precisa. La notícia fa referència també a la mort de cinc formenterers al camps d’extermini nazis.

Avui ha fet un temporal de vent a Formentera. A Cala Saona el mar estava molt enfadat.

Formentera (dia 6)

dissabte, 27/12/2014 | Uncategorized

Vaig avançant en la lectura d’en Pikkety i sembla mentida la de coses que diu que són aplicables a l’economia de Formentera, que, seguint les definicions de l’economista francès, podríem qualificar de “capitalisme patrimonial”. No em consta que existeixi cap estudi específic de l’illa en aquest sentit, però intuïtivament m’atreviria a assegurar que a Formentera les rendes derivades del capital pesen més en el conjunt que no les rendes derivades del treball. Un percentatge molt alt de la població és propietària d’un o més negocis relacionats amb el turisme. Negocis formals i també informals: molta gent, per exemple, té una casa (o cases) o un apartament (o apartaments) que lloga als turistes en temporada alta i que la resta de l’any estan buits. De fet, no crec que hi hagi un municipi dels Països Catalans amb un percentatge més alt de propietaris. És cert, però, que la cultura local és de treballar en el propi negoci, no de limitar-se a percebre’n les rendes.

Tot això té coses positives, és clar, però també en té de negatives. Un negoci familiar pròsper, sumat a l’expectativa de l’herència (d’immobles o de terres on edificar una o més cases per llogar als turistes), desincentiva tremendament els joves a sortir de l’illa per anar a fer estudis universitaris, ja sigui a Palma o a Barcelona. Igual que deia que no crec que hi hagi un municipi amb un percentatge tan alt de propietaris, dubto que n’hi hagi cap altre de la mida de Formentera amb un percentatge tan baix de joves amb estudis universitaris. I dels joves que marxen a estudiar, molts s’acaben quedant a viure allà on han fet els estudis, perquè és on poden desenvolupar-se professionalment: a Formentera hi ha lloc per dos o tres dentistes i per a dos o tres veterinaris, no per a quinze (avui hem sabut, via Diario de Ibiza, que a Formentera hi ha 11.545 persones empadronades).

No sóc optimista respecte al futur econòmic de Formentera. L’illa és objecte de desig de milionaris de tot Europa, sobretot italians i alemanys, que poc a poc van comprant alguns dels millors negocis i adquirint cases i terres. Cada any veus com la venda de l’illa progressa a ritme constant. El capitalisme patrimonial li ha funcionat a Formentera mentre el patrimoni ha estat en mans dels formenterers, però si a mig o llarg termini això canvia, els joves es trobaran sense negoci per heretar i sense formació per reinventar-se. Mala peça al teler.

Per cert, l’anticicló està marxant. Ara bufa el vent molt fort al Cap de Barbaria i diuen que demà plourà fort.