Els secrets de l’escriptura (45): Pere Antoni Pons

Thursday, 19/06/2014 | Escriptors, Secrets

Escriptura tranquil·la davant del mar, aquest podria ser un dels secrets de Pere Antoni Pons, l’escriptor de Campanet (Mallorca) que avui ens explica els seus secrets de l’escriptura. En Pere Antoni és periodista i novel·lista, i ha publicat els llibres de poesia El fibló i la festa i Fervor tan fosc, entre altres, els llibres d’entrevistes La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira i Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels, i les novel·les La felicitat dels dies tristos (Empúries, 2010, Premi Documenta), Tots els dimonis són aquí (Empúries, 2011) i Si t’hi atreveixes (Empúries, 2014), tot just treta del forn.

Pere Antoni Pons davant la tomba de Faulkner

Pere Antoni Pons davant la tomba de Faulkner

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Normalment escric en una taula llarga, rectangular, de fusta, situada al menjador/sala d’estar de l’apartament d’estiu on, actualment, visc tot l’any. És la mateixa taula on dino i sopo. Uns metres a la meva dreta, hi ha el sofà i la televisió. I, més enllà, una terrassa balconera amb unes vistes esplèndides: just davant la mar, amb l’illa de Cabrera al fons. Per recomanació de l’oculista, cada hora i mitja procuro sortir a la terrassa i mirar el mar o l’horitzó per descansar la vista, però la veritat és que la majoria de vegades se’m passa per alt o, si me’n recordo i surto, no trigo ni un minut a tornar a entrar i a posar-me davant de l’ordinador. Si encara fumés, potser m’hi estaria més estona… Per raons professionals –sóc periodista–, també he hagut d’acostumar-me a escriure en tota mena de llocs i ambients.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Quan sóc a casa, escric sempre amb ordinador. Només faig servir llibretes per prendre notes en brut quan sóc pel món fent una crònica o un reportatge. A l’hora d’escriure la peça, però, amb ordinador sempre. Vaig portar un dietari entre els 18 i els 21 anys, per recomanació d’en Biel Mesquida, que fins i tot va regalar-me un quadern on escriure’l. Malauradament, aleshores era molt jove i anava de poeta i cada cop que escrivia al dietari aspirava a fer literatura. Si m’hagués limitat a consignar amb rigor el meu dia a dia, els resultats haurien estat menys ridículs i més interessants. Un dia hauré de cremar els dos o tres quaderns que vaig acabar omplint.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
De textos periodístics –articles, entrevistes, reportatges, ressenyes, perfils, etc.–, procuro escriure’n cada dia. M’hi va el sou. I quan tinc en marxa una novel·la, intento dedicar-li tantes hores com puc, amb independència de si és dilluns o diumenge. És més complicat –perquè de vegades la feina no em deixa temps, o perquè per escriure narrativa de ficció no serveixen certs automatismes útils pel periodisme–, però també és cert que, quan estic molt ficat en una novel·la, em costa molt no guaitar-hi cada segon que tinc lliure. Les hores en què treballo més bé són les de la tarda; les que pitjor, les del matí; a la nit, fins i tot molt tard, també estic en forma.

si-thi-atreveixes_97884978794084) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Més enllà de l’ordinador i d’una bona connexió a Internet, que naturalment inclou tots els llibres de consulta imaginables, no necessito res. Bé, sí: una ampolla d’aigua. Per escriure, necessito tenir el cap molt clar, sempre. O sigui que res de birres: ni un glopet. És una lliçó apresa en l’adolescència. Una nit vaig fumar-me uns quants porros i, mentalment, vaig escriure un poema de quatre versos. En aquell moment, estava convençut que era una Quarteta Nivell Rimbaud. La vaig escriure en un full. Quan vaig llegir-la l’endemà, sobri, la sensació de ridícul –pel que m’havia semblat, pel que era– va ser total i inesborrable.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
No tinc manies ni rituals. No tan sols no necessito silenci absolut sinó que cada cop em sento més còmode escrivint en ambients sorollosos, almenys coses de periodisme. Les novel·les, és clar, són bèsties de naturalesa més exigent. De vegades m’agrada tenir de fons el televisor: sobretot tertúlies esportives i partits de bàsquet o de futbol on no juga el Barça. Mentre escric no escolto música, excepte en moments molt concrets, per exemple quan estic amb un passatge diguem-ne canyer: aleshores puc posar-me –són exemples del darrer any– des de Chemical Brothers o Charlie Parker fins a la marxa funerària del Siegfried de Wagner o algunes cançons de El corazón del sapo i de Barricada.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Puc escriure unes set o vuit hores cada dia, però faig interrupcions constants: per descansar els ulls o simplement per no saturar-me. Per sort, no em costa gaire concentrar-me.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Puc anar vestit de qualsevol manera. Abans que comencés l’estiu, m’havia avesat a escriure amb xandall i esportives.

L'escriptori de Pere Antoni Pons

L’escriptori de Pere Antoni Pons

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Per la feina, sempre estic llegint altres autors. (Si no ho hagués de fer per força, ho faria igualment.) No pateixo gens per si m’influeix allò que llegeixo. Al contrari: el que em fa por és que un dia allò que llegeixo deixi d’influir-me. Estic convençut que els millors escriptors són aquells que han rebut i assumit moltes influències i molt diverses. De vegades també llegeixo per compensar-me. Vull dir que quan la prosa em surt massa retòrica, llegeixo un parell de pàgines d’un autor sintètic i eixut. I quan la prosa em surt massa esquelètica, busco un autor més ric i abarrocat.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Reescric constantment. Això, és clar, està molt bé. Però també té perills. Treballar massa un text pot fer-li tant de mal com treballar-lo massa poc. Quant a les còpies de seguretat, de tant en tant guardo el que faig en dits de memòria. El que faig sempre, obsessivament, és enviar-me al correu electrònic els projectes llargs en què estic treballant cada cop que hi incorporo canvis més o menys substancials.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Tinc uns quants lectors de confiança. Sobretot un, que es llegeix gairebé tot el que faig abans que es publiqui i que invariablement em comenta la jugada. És fantàstic. Quan tinc una novel·la entre mans, no m’agrada gens ni mica parlar-ne entrant en detalls. Tinc la impressió que, si ho faig, tota la força i la creativitat se me’n van per la boca.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús