Els secrets de l’escriptura (43): Josep Maria Argemí

Monday, 19/05/2014 | Escriptors, Secrets

Qui contesta avui el qüestionari sobre els seus secrets de l’escriptura és Josep Maria Argemí (Barcelona, 1965), autor de La primavera al desert (Males Herbes, 2013). Fill de pare català i mare mallorquina, Argemí és llicenciat en Dret i en Lletres (Filologia Catalana) i ha publicat els llibres de contes La fúria dels herois (Ed. 3i4, 1995), finalista al premi Marià Vayreda l’any 1993, Vides secretes (Ed.3i4, 1998), Els camins imaginaris (Quaderns Crema, 2000), a més de la novel·la Lliçons de foc (Quaderns Crema, 2003).

argemi1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
En un soterrani, un pis inferior, un sous sol de la ciutat de Barcelona: parets plenes de llibres, un gravat francès d’un alquimista, una finestra que dóna a un pati on hi creixen a poc a poc les heures… Locus solus, per tant.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Normalment escric a mà un esborrany d’allò que més tard passaré a l’ordinador (un procés en el qual sempre hi ha molts canvis en la redacció del text).

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Normalment escric cada dia entre dilluns i divendres (a la manera d’un oficinista compromès amb el seu ofici), als matins preferiblement.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Al meu escriptori no hi pot faltar un ordinador portàtil, un bon llum, uns quants diccionaris (el Fabra en primer lloc), un feix de papers en blanc i molts llapis ben esmolats.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Abans d’escriure tinc el costum de llegir una estona algun llibre canònic (a la manera, dit amb una certa pedanteria que també és irònica, d’Stendhal quan, abans de posar-se ell a escriure, es llegia uns quants articles del Codi Civil de Napoleó, un model de prosa sòbria i precisa); necessito també estar envoltat d’un cert silenci, interromput de tant en tant, en el meu cas, pel rugit frenètic d’una o altra màquina que perfora algun edifici proper o més llunyà (és el costum de Barcelona: sempre hi ha obres en alguna banda !), o pels clapits d’un gos abandonat en un balcó que crida el seu amo durant moltes hores… Normalment no escolto cap música mentre escric (sí que ho faig després d’escriure).

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Acostumo a escriure un temps més o menys llarg segons els ànims i la inspiració (jo crec que, més enllà de l’ofici, ens sosté, als escriptors, una mà invisible que ens mostra el camí adequat a cada moment: digue’n musa, si vols).

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Respecte a com he d’anar vestit (si és que cal) a l’hora d’escriure, et respondré que no m’identifico pas amb Henry James (que exigia un abillament de vint-i-un botons per al seu ofici sacerdotal), ni tampoc amb el Flaubert del batí i les sabatilles: fet i fet, m’és ben igual, mentre la meva imaginació (que no es vesteix de cap manera) ragi tota fèrtil sobre el paper (i la pantalla).

18) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Mentre escric, puc llegir tota mena d’autors i gèneres: novel·la, contes, poesia, dietaris, teatre, fins i tot assaigs d’allò més abstrusos!

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Escriure i reescriure són, per a mi, processos gairebé simultanis: tot comença amb un esborrany (a mà) i, fins al resultat final (o aproximadament definitiu), poden haver tingut lloc moltes, moltes revisions.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Abans d’acabar un text no el deixo llegir a ningú (perquè, sobretot, el text com a tal encara no existeix), després d’acabar-lo voldria que el llegís tothom (i si és en forma de llibre bellament editat, encara millor).

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús