Els secrets de l’escriptura (42): Víctor Nubla

Friday, 16/05/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura han arribat a la figura de Víctor Nubla, és escriptor i músic. Recentment ha publicat Cómo caza un dromedario (Blackie Books, 2012), El regal de Gliese (Les Males Herbes, 2013, en castellà a Aristas Martínez, 2014). Escriu les aventures del Cap Pendergast a la revista Males Herbes i col·labora a la revista literària Presencia Humana. A banda, és columnista de L’Independent de Gràcia.

Tmax_Pentax_16abril_2013_Nubla_Barcelona_01085_r

Víctor Nubla (foto de Joan Teixidor)

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?

Escric al meu estudi, damunt d’una taula de color blau, davant el pati on hi tinc plantes i per on de tant en tant s’hi passa algun ocell i si plou surten cargols. L’estudi té dues parts, una per escriure i una altra per fer i gravar música.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?

Quan no estic a l’estudi, ho faig a mà. Mantinc tres llibretes de diferents formats més la de la tauleta de nit. Dedico els temps morts a prendre notes, preparar guions, fer llistes, al metro, al tren, als avions, a bars tranquils en una taula des d’on pugui veure el carrer… a l’estudi treballo amb l’ordinador.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?

Escric cada dia. El millor horari és de les vuit del matí a la una. I després, de sis a deu. Els caps de setmana, igual. Però no sempre és possible, tinc ocupacions com la música i la gestió que m’obliguen, en algunes èpoques de l’any, a escriure de nit, però prefereixo fer-ho de dia.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?

La biblioteca està repartida per tota la casa, si necessito un llibre m’he d’aixecar i anar a buscar-lo, però cada cop més em serveixo d’internet per a les consultes, documentació, diccionaris. És una eina magnífica. Damunt la taula, per tant, no hi ha llibres, hi ha unes pedres del cap de creus, un clarinet en miniatura, un disc giratori dels que produeixen la il·lusió òptica d’una espiral, les meves pipes, un munt de notes en paperets, un llum de taula i un cendrer. De dia bec te, de tarda-nit, més aviat alguna cervesa.

618 AVEC5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?

Durant el matí, escolto molt sovint Radio Clásica, a un volum bastant baix, o no escolto res. Per la tarda, poso música que conegui molt, ja que actua com una mena d’eco subconscient. No sé, és difícil d’explicar. També hi ha dies que solament escolto música d’orgue. Em senta molt bé. I a part d’això, tinc molts tics escrivint. Confessables i inconfessables. Per exemple: Si miro per atzar la cantonada de la pantalla de l’ordinador i el rellotge marca una hora on es repeteixi la xifra de l’hora en els minuts (les dotze i dotze minuts, o les disset i disset minuts, diguem-ne) he d’aixecar-me immediatament de la taula i fer una activitat totalment diferent, fins i tot marxar de casa, en algunes ocasions. Moltes manies.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?

Com et deia, un màxim de quatre hores d’una tirada, dos cops al dia. Hi ha dies que més i dies que menys, però ve a ser això.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?

Puc escriure vestit com sigui a condició que el calçat sigui còmode.

El regal de Gliese8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?

Llegeixo molt. Sempre estic amb quatre o cinc llibres alhora. No interfereix pas en el meu treball. A més, m’agrada que m’influeixin les coses.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?

Reescric molt, sí. Faig versions diferents, i moltes correccions i revisions. És una part que m’agrada especialment. Faig còpia de seguretat en un disc dur, gràcies a la increïble Time Machine. No és el màxim nivell de seguretat, perquè solament és un disc, però em tranquil·litza un mica.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?

Els textos llargs, les novel·les, reposen sempre. També triguen més a publicar-se. Els relats per a revistes van a una altra velocitat i les columnes de premsa, pots imaginar-te, són d’una fugacitat meteòrica. Explico sovint als amics el que estic escrivint, i també el que vull escriure. M’ajuda a materialitzar-lo, i de tant en tant passo un arxiu amb una futura novel·la a algú, però entenc que és dur llegir un text llarg a la pantalla de l’ordinador. No abuso dels amics en aquest sentit. Ja n’hi ha prou amb que es llegeixin el meu bloc…

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús