Els secrets de l’escriptura (38): Albert Pijuan

Wednesday, 7/05/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura ens permetran conèixer avui com afronta la creació l’escriptor i dramaturg Albert Pijuan (Calafell, 1985), que acaba de publicar El franctirador (Angle Editorial, 2014). Ha publicat relats curts en nombroses antologies i un llibre de poesia, i ha publicat i estrenat les obres teatrals Tabula Brasa, Escola de gossos i Nix tu, Simona, les quals han tingut trajectòria internacional.

albert pijoan1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Encara no tinc un espai del qual pugui dir aquí és on escric. El que sí que tinc són llocs on passo a màquina les coses, que solen ser habitacions amb una mica de llum.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Primer a mà, després a màquina. Després ho imprimeixo i ho torno a escriure a mà. Després ho passo a màquina. Després ho imprimeixo. I així fins que me n’avorreixo, moment en el qual el procés es dóna per acabat. Tinc moltes llibretes, llibretetes i blocs de notes. Els dietaris em provoquen pànic.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
L’acte gestual d’escriure va a temporades. Però aquest moment només és la culminació del procés. Els matins van bé per corregir, les tardes van bé per moure’s, moure’s en un sentit ampli del terme; moure’s és una part molt important del procés. Les nits van força bé per escriure, però si t’hi poses ja no dorms, i això és bastant contraindicat si intentes mantenir una disciplina o una feina.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Kurt Vonnegut deia que la birra ajuda la primera mitja hora. Em sembla que teníem metabolismes similars. No tinc fetitxes, però sempre hi ha moltes coses damunt l’escriptori, tot i que sovint canvio d’espai buscant llocs on l’ambient sigui més despullat, descarregat… Però en qüestió de minuts torno a estar envoltat de coses. D’això dedueixo que el que no pot faltar al meu escriptori són coses.

9788415695592_.small5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito entrar en el to, el color, la corda del que hagi d’escriure. Això dependrà del que hagi d’escriure. La música ajuda. La música és essencial. Segons què hagis de fer escolliràs un ritme o un altre. L’electrònica sol generar meravelles. El cafè també ajuda. I cabrejar-se. Cabrejar-se és una bona manera per començar a escriure. Tinc entès que les millors pàgines de la història les han escrites gent cabrejada. I si no ho estaven, ho semblaven.

 6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Phillip Roth diu que qualsevol escriptor firmaria per dues hores de treball concentrat al dia. Ei: Phillip Roth. A vegades per arribar a aquestes dues hores d’intensitat necessites perdre’ns sis. A vegades són les dues primeres hores i les sis restants són una porqueria. A vegades són deu minuts i ja sents que el dia ha donat de sí. Quan estàs en fase de correcció, aquí sí que són hores. Tantes com suportis estant assegut.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Còmode. Tinc uns xandalls. La gent diu que són de quillo. M’agrada pensar que no és així.

Detalls de davant l'escriptori de l'Albert

Detalls de davant l’escriptori de l’Albert

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Intento llegir autors que tractin algun dels temes que hi ha en joc, però sovint t’acaben duent per altres llocs i has o deixar de llegir o d’escriure; i no és que sempre guanyi la primera opció.

 9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
El que deia… A mà, picar, imprimir, tornar a començar. Si trobés una metodologia menys tediosa segurament escriuria més.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Generalment, no parlo del que estic escrivint. A vegades comento la idea inicial a algú, però aquests algú són amics i els poso en situacions diplomàticament compromeses. Les idees inicials només explicades solen ser rebudes com porqueria de la bona, així que cada cop ho faig menys, per no desencantar-me abans de començar. I ja se sap que sense fe… Tinc alguns lectors de confiança. Tenen bon criteri. Una abraçada, lectors de confiança. Totes les cerveses que us vaig prometre arribaran, aviat, algun dia, mirem de coordinar agendes.

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús