Els secrets de l’escriptura (36): Vicenç Pagès Jordà

Thursday, 17/04/2014 | Escriptors, Secrets

Avui descobrim els secrets de l’escriptura del flamant Premi Nacional de Cultura Vicenç Pagès Jordà. El Vicenç és de Figueres, i ha guanyat el darrer premi Sant Jordi amb Dies de frontera (Proa). Ha publicat tretze llibres, i a banda del Sant Jordi també n’hi ha un de “beneït” per Sant Joan. Ara li agradaria publicar una antologia amb els contes que li agraden més de tots els que ha escrit.

VPJ, foto de Berta Pagès

VPJ, foto de Berta Pagès

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
En diem “l’estudi”, inicialment amb una ironia que s’ha anat perdent (tot i que a la porta encara hi ha un cartellet on hi diu “Dirección”). Hi ha: una biblioteca i un arxivador de pi melis, una taula que vaig comprar a un antiquari de la Bisbal, una butaca vermella d’Ikea, una cadira de balca, un bagul, i per damunt llibres, papers i eines de l’ofici: ordinador, impressora, altaveus. I també quadres, fotos, dibuixos, records…

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Utilitzo ordinador des de 1986. Abans d’aquesta data escrivia a mà, després ho passava a màquina i deixava les pàgines plenes d’anotacions, taques i fletxes fins que ho tornava a passar a màquina, i així successivament. Com que era una feinada inacabable, no vaig començar a escriure seriosament fins que no vaig disposar d’aquell ordinador, un Amstrad amb la pantalla d’un verd fosforito, molt primitiu però que m’estalviava tornar-ho a escriure tot de cap i de nou. No conservo gaires esborranys ni pàgines escrites a mà, que en el meu cas no tenen gens de glamour.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
En general només escric ficció quan faig vacances, tret de textos curts o lleugers. He après a renunciar a un temps que, per sort o per desgràcia, no tinc. Quan em pregunten quant he tardat a escriure un llibre contesto: “Tres estius”, o “Quatre estius i tres Nadals”. No em costa posar-me a escriure de bon matí, fins i tot quan és fosc. En canvi a les nou del vespre no serveixo per a res.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Tinc una bona col·lecció de llibres de consulta que abans feia servir però que han anat quedant substituïts per les consultes en línia, excepte un parell. Damunt la taula hi tinc una caixa amb medicines i un nombre raonable de fetitxs: una capsa de llumins amb una foto de Kafka, un obrecartes tunisià, una maquineta de fer punta en forma de gos, l’estatueta d’una ballarina negra que vaig comprar a un brocanter i que em fa companyia.

Dies de frontera. Coberta5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito un cert equilibri: no estar massa eufòric ni massa enfonsat, no tenir gana ni acabar de fer un bon àpat, no tenir fred ni calor… Prefereixo la cafeïna a l’alcohol. Cada vegada tendeixo més al silenci, però per escriure Dies de frontera em vaig servir de Kraftwerk per a les escenes de carretera, i de John Frusciante per a les descripcions.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
L’ideal és un matí, una tarda, períodes de tres o quatre hores. Per qüestions d’higiene mental, miro d’alternar aquestes estones amb activitats gens literàries.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Escriure és entrar en un obrador. En canvi cal anar ben vestit per llegir els autors que mereixen el nostre respecte.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Al contrari: a vegades repasso els meus escriptors preferits per veure si em “contaminen” una mica.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Reescric més que escric. L’eina principal és l’índex, que va progressant a mesura que avança el llibre i que em permet començar per qualsevol capítol. L’imprimeixo amb colors, me l’emporto a tot arreu. Quan l’índex s’acaba, s’acaba el llibre. Còpies de seguretat: nivell paranoia.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Miro de no parlar del llibre fins que està acabat, però no puc evitar explicar-ne algun aspecte, o deixar-ne llegir algun capítol a persones concretes. Abans de publicar un llibre, el llegeix un grup de persones de confiança, entre mitja dotzena i una dotzena, una de les quals és l’editor.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús