Els secrets de l’escriptura (29): Albert Villaró

Monday, 7/04/2014 | Escriptors, Secrets

Aquesta setmana els primers #secretsdelescriptura que coneixerem són els d’Albert Villaró, el flamant Premi Josep Pla 2014 per la ucronia Els ambaixadors. L’Albert Villaró va nèixer a la Seu el 1964, i fa 21 anys que escriu. Ha publicat un llibre de contes, La selva moral, i set novel·les: Les ànimes sordes, Obaga, L’any dels francs, Blau de Prússia, La primera pràctica i L’escala del dolor.

1083_1_Premi_Pla-21) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
No tinc un lloc predilecte. Les taules de les cuines m’agraden molt. Els cafès també, vora una finestra que doni al carrer. O, de vegades, al sofà.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Sempre a màquina, amb un MacBook i, sobretot, amb un programa fenomenal per estructurar textos extensos que es diu Scrivener. Tots els intents d’apuntar notes en llibretes, llibretetes, fitxes o quaderns han estat del tot inútils i improductius.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Això va en funció de la fase en què es trobi la novel·la. Els començaments i els finals, que són els moments més intensos, són de dedicació intensa i exclusiva, i, sempre que puc, m’escapo un parell de setmanes a una residència que la república d’Irlanda té per acollir escriptors, artistes i altres especimens. La resta del temps, ben d’hora, a la guardiolesca manera, de quart de sis a vuit, o quarts de nou.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Cafè i wi-fi.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Cap mania especial, llevat de l’horror al silenci. Puc –necessito, de fet– escriure amb la ràdio (sempre que parlin però no d’esports) o amb música, de qualsevol tipus, de Monteverdi als Beatles, amb un biaix sensible cap a Bach

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
En temporada baixa, un parell d’hores. En temporada alta, de vuit a deu, però és excepcional i extenuant.

els-ambaixadors_97884971024077) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Com que no gasto pijama, ben còmode. Sempre net i polit, això sí.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
No és una mania, però em costa. Sobretot llegeixo no ficció, i, com deia aquell, en petites diòcesis.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Intento no reescriure, però sí que afino i ajusto. Tampoc no faig esborranys. Les còpies de seguretat me les fa el programa, me les envia ben endreçadetes a cal Dropbox i, a més, tinc un disc dur extern permanentment col·locat per si de cas.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Tinc lectors –pocs– de confiança, però cada vegada en vaig incorporant més, senyal inequívoc de feblesa o d’inseguretat. Mantinc un secret absolut davant dels amics, que pot relaxar-se una mica en moments d’embriaguesa o laxitud mental. I sí, és recomanable deixar reposar els textos una mica, com passa amb pa, i sempre millor dues fermentacions que no pas una.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús