Els secrets de l’escriptura (18): Anna Gual

Thursday, 28/11/2013 | Escriptors, Secrets

Aquest dijous tornem als poetes, i serà Anna Gual qui ens expliqui els seus secrets i manies a l’hora d’escriure. L’Anna va nèixer a Vilafranca del Penedès el 1986 i a banda de la seva feina com a gestora cultural, ha publicat tres reculls de poemes, el darrer dels quals, L’ésser solar (Lleonard Muntaner), acaba d’arribar a les llibreries després de guanyar el Premi de poesia mediterrània Pare Colom 2013.


uau1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?

En un lloc que són tots alhora. El que m’importa és que escric amb mi i per a mi i l’espai que m’envolta canvia constantment, sense que això em molesti, si bé hi ha un espai on sempre torno, que és la casa on visc i els seus racons on hi encaixo el cos i la meva escriptura. Poc sovint és l’escriptori. Quan es tracta d’escriure, guanyen més el sofà, les butaques, l’estora del terra o les taules repartides per la casa.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Agafo idees de versos al vol i les enganxo amb bolígraf a les llibretes. Si tinc un ordinador davant ho escric directament a la màquina. M’és més fàcil treballar a l’ordinador, jugar amb les paraules, moure-les de lloc, que juguin en el document en word en blanc. Però les llibretes hi són sempre. En tinc a desenes, i les costumitzo: collages, dibuixos, cites, branques enganxades; un cockail molotov d’idees. El making of dels poemaris.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?

L’escriptura, com l’entenc, no dicta els horaris. Així que escric quan puc, quan vull, quan em surt i quan vol sortir. De dilluns a diumenge, a totes hores. La preferida? A la tarda, quan saps que queden poques hores de sol. M’agrada la llum i m’agrada apurar-la. Em dóna concentració.

4) Què no pot faltar, al teu escripmole1tori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Un got amb aigua, un cafè, les ulleres per escriure i les llibretes. Que la taula sigui blanca i sense res més al damunt m’ajuda molt, em clarifica el que vull dir. Abans d’escriure col·loco els llibres, els fulls i tota la resta a les estanteries perquè la taula estigui el més buida possible. Si ho preciso, agafo algun llibre dels imprescindibles, dels que són com persones fent-te companyia, i el situo al meu costat, perquè de manera inconscient em guïi. No intervé en la meva escriptura, no el consulto, però hi és i veient-lo em sento segura.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Mania o no, necessito imperativament que l’estança on escric estigui impol·luta. Neta i endreçada al més mínim detall. Confessant-ho, ha de ser tota la casa la que estigui ordenada. Fins que no sé que tot ocupa l’espai que té assignat, jo no puc ocupar l’espai dels poemes. A això cal sumar-li el fet que a l’hivern i tardor em cal molta escalfor per fer fluir les idees. Estufes, mantes, infusions… Tot un arsenal calent per pujar la temperatura dels versos.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Escric per impulsos, per raigs, i és quan em ve la intensitat que ho anoto. Després hi puc treballar durant hores, però mai més de tres o quatre seguides. Em focalitzo ràpidament en un tema, però també m’abstrec fàcilment, així que he d’aprofitar els moments “il·luminats” per escriure poesia. És en la revelació quan treballo.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Poc m’importa. Puc passar de la roba més mudada, passant per uns texans, uns pantalons de tela d’anar per casa o directament sense roba. La vestimenta no m’obstrueix les idees. El que sí que m’és imprescindible és la dutxa de lecc81sser-solarcada matí. Em refresca la pell i m’activa els ossos i és la via més directa per indicar-li al cervell que un nou dia ple de sorpreses comença.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
És imprescindible seguir llegint quan s’escriu. No pot aturar-se el llegir quan la missió d’escriure irromp. Justament perquè l’escriptura és viva, està viva i necessita seguir vivint, i només amb els ímputs externs aquesta vitalitat es manté. Quan escric segueixo llegint, però és que també segueixo mirant pel·lícules, i aventurant-me en noves experiències creatives, i quedant amb altres amics i poetes que escriuen i llegeixen i és gràcies a aquest mix creatiu que la poesia agafa oxigen.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Molts esborranys, moltes reescriptures i també alguns textos, pocs, que passen a impremta amb la primera versió. En general m’agrada parir els poemes de principi a fi de cop, com ha de ser, i després, si hi ha temps que ho permeti, rellegir per reentendre i reescriure per reconstruir-lo. És un joc. Un puzzle. I la unió de les peces és diferent si diferent és la unió que planteges. Com que treballo amb els poemaris a l’ordinador, sóc molt fan del guardar como i tenir documents diferenciats segons la darrera data de modificació. L’evolució d’un poemari és tan apassionant com el poemari en si.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
El text el tinc només jo fins molt avançada l’obra. Arribats a un punt, el comparteixo amb una persona o dues, cap més. Quan mostro l’obra per primer cop, organitzo una soirée que ho mereixi, res d’enviar-la per mail en adjunt. Un bon vi, molts poemes i ganes de comentar-los fins ben entrada la matinada. Passat un temps, ho comunico només als amics poetes, als més íntims, i com qui no vol la cosa. Em crea un cert pudor. Just quan l’obra troba editorial, ho començo a fer públic a amics i familiars, però sempre amb recel. Se’m fa estrany que un fet tan íntim es pugui propagar tan veloçment. Així que deixo que els poemes creixin amb l’escalfor de les meves mans fins que no es pot evitar i els cedeixo a altres mans ansioses de tocar-los.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús