Els secrets de l’escriptura (14): Núria Perpinyà

Friday, 15/11/2013 | Escriptors, Secrets

Les manies i els hàbits de treball de la Núria Perpinyà ompliran els #secretsdelescriptura d’avui. Cada llibre de Perpinyà recrea un món distint: el de la ciència, la bogeria, la música, l’arquitectura, la universitat o l’art. El darrer, Al vertigen (Empúries, 2013), ens submergeix en dues passions: l’amor i l’alpinisme. Actualment escriu Twiteatre, una obra de teatre per internet sobre l’amor a les xarxes socials.

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Fins fa deu anys, en una mena de gran armari, sense finestres, totalment aïllada. D’una decada ençà, envoltada de vidre, en l’hivernacle d’un àtic.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Maluradament, gairebé sempre a màquina. En l’època reclosa escrivia més a mà. Encara ho faig quan són pensaments punyents.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Treballo amb llibres -meus i dels altres- del matí fins al vespre. Si pogués, tots els dies. Si estic massa temps sense escriure, em desnaturalitzo. Com si algú em volgués tornar anodina i reprimís el meu neguit. Llegeixo cada dia: al tren, a casa, arreu, o ni que sigui quan em llevo. No puc concebre com seria despertar-me sense. Tot i que a voltes em cal actuar i deixar de pensar i relatar. De tota manera, la literatura no m’abandona mai: si no l’escric o la llegeixo, l’explico a classe o l’estic imaginant al cap.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
El gran diccionari de sinònims del Franquesa que he anat anotant a mà. El DCVB. Una taula gran compartida amb llibres. Una butaca còmoda. Abans, un cafè.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Silenci total. Portes tancades amb molta concentració. Res de música. Ja no treballo de cara la paret envoltada de llibres. Em cal la llum, el cel, els núvols. El repte actual seria fruir de la tranquil.litat d’estar sola i no amoïnar-me tant per la invasió al meu territori de correus, xarxes i telèfons.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Per aconseguir una immersió total en els meus llibres com més hores i més dies seguits tingui, millor. Normalment unes vuit hores. Hi he de posar paciència per tantes interrupcions, punyetes i sortides de casa com cal fer.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Vestida còmoda però bé. No faig massa distincions entre la imatge de dins i de fora. Viure, escriure, ve a ser tot el mateix.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Cada llibre meu dura uns tres o quatre anys, entre pensar-lo i estudiar el món que vull recrear. Durant aquest periode només llegeixo llibres dedicats al tema que escric. Evito al màxim les interferències d’altres veus i altres assumptes. Durant l’escriptura d’Una casa per compondre, posem per cas, vaig estar quatre anys llegint llibres d’arquitectura i anant a concerts. Pels Privilegiats, només llibres d’art i exposicions. Pel darrer Al vertigen, quatre anys de lectures de novel.les d’amor, d’aventurers i escaladors.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Reescric i reescric. Cada novel.la ha sofert, pel cap baix, tres reescriptures de cap a cap. I alguns fragments els he modificat quinze, vint cops. Quan veig que m’encallo en una frase, que no flueix bé, que la dic en veu alta i no sona bé, aleshores hi torno i hi torno. O l’acabo suprimint.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Treballo a la meva preservant la meva intimitat. Algú, dues, tres persones, poden saber com a molt el tema. Tinc algú lector de confiança però mai durant el procés. L’obra només és llegida quan està acabada del tot. Les meves maneres independents i exclusives de fer, però, estan canviant. A l’Al vertigen, les opinions del meu editor, en Jordi Cornudella, han estat decisives i han millorat el llibre. Ha estat un privilegi tenir-lo com a lector (tot i que no sempre l’he fet cas!). No obstant això, el canvi radical s’està produint ara, amb el nou projecte, Twiteatre, que l’estic escrivint on line a la vista de tothom.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús