Els secrets de l’escriptura (13): Marc Pastor

Monday, 11/11/2013 | Escriptors, Secrets

La sèrie sobre les manies i els hàbits dels escriptors catalans continua amb Marc Pastor. Allò que més detesta aquest escriptor, traduït a diversos idiomes europeus, és escriure minibiografies per a articles com aquest. “Puc escriure sobre els gèneres més freaks, des d’assassines en sèrie reals (La mala dona, La Magrana, 2008) fins a invasions alienígenes (L’any de la plaga, La Magrana, 2010), passant per aventures bèl·liques (Montecristo, Proa, 2007) i viatges en el temps a l’Àfrica colonial (Bioko, Amsterdam, 2013), però no em feu escriure una minibiografia”.

En Marc Pastor intentant trobar l’adjectiu exacte.

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Al menjador de casa. He provat d’escriure a biblioteques i a cafeteries, però no m’en surto. Necessito ser al menjador de casa, a la taula, al costat del finestral perquè m’entri la llum del sol. Descriure l’espai? És un menjador: hi ha un sofà, un parell de taules, cadires i un moble amb la tele. No guanyaria cap premi FAD.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric a ordinador. El so del teclat és imprescindible, i és el que em marca el ritme d’escriptura. Poc a poc he anat arraconant l’escriure a mà, i només empro el boli quan prenc notes o estructuro capítols o escric alguna escena aillada si sóc fora de casa.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Quan començo les novel·les em costa moltíssim trobar el moment. Sóc una mica Diesel. Vaig espaiant-ho. Fins que entro de pet a la història i m’entra la rauxa d’haver d’escriure cada cop més sovint. Aleshores, acostumo a escriure de dilluns a divendres entre les vuit del matí i les dotze del migdia, aproximadament (això si treballo per la tarda). Cap al final de la novel·la, ja escric de matí, de tarda, de cap de setmana i de quan calgui.
Però en principi sóc bastant de matins, que és quan estic més fresc.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
L’ordinador.
Ehem.
I la llibreta on tinc les notes de la novel·la. I un munt de papers de documentació que he anat trobant en el camí.
I aigua. I merdes per anar picant.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Llum solar. Com les plantes, tu. I tranquil·litat. Res de sorolls ni distraccions. Vaig tenir una etapa molt dolenta (dos anys i mig amb les obres de l’AVE davant de casa) en què no podia escriure ni una línea.
I m’he de trobar bé. No puc estar malalt. Crec que és la condició més difícil de complir.
He d’estar sol a casa i saber qui ningú m’interromprà. I si sé que tinc per davant un parell o tres de dies així que em garantiran la continuïtat a l’hora d’escriure, la cosa raja.
Em poso música SEMPRE. Depenent de la novel·la, empro un estil o un altre, tot i que predominen bandes sonores. I res en català o castellà, que fa interferències.

bioko-97884929419196) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Per motius de feina, no tinc més de dues o tres hores (en el millor dels dies) per escriure, així que vaig una mica a contrarellotge.
Quan he estat de vacances i he tingut algun dia sencer per mi sol, l’he aprofitat al màxim, només parant per dinar i fotre-li canya a la tornada.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Tant li fa. Generalment m’agrada vestir-me després d’esmorzar, però he escrit sovint en pijama, per pura comoditat.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Sóc de lectura parasitària. Acostuma a passar que en les etapes en què més escric són les etapes en què més llegeixo. Si la lectura és de les que em provoquen enveja (què cabró, com escriu aquest paio), em motiva molt més per escriure l’endemà. No podria deixar de llegir mentre escric. Principalment perquè escric gairebé sempre i això significaria no llegir. I no és que em preocupi que una lectura em contamini, és que ho busco.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Què és reescriure molt?
Escric. Però abans de posar-m’hi, hi ha tota una feina de planificació força intensa que ja eliminar primeres idees o temptacions. Preescric, en aquest sentit. Després m’ho llegeixo i hi faig una primera passada que ajuda a esbrossar. I després hi ha una altra passada i una altra, a mida que vaig avançant la novel·la. Rellegeixo capítols anteriors per equilibrar l’estil i per encaixar detalls amb el darrer que he incorporat. I encara faig unes quantes relectures més, però no de grans canvis, sinó de matissos.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Em torno mig boig quan escric una novel·la, i a mida que m’hi endinso, tinc la pulsió de parlar-ne a totes hores. Tot gira al voltant de la novel·la. L’Eva, la meva dona, té la santa paciència d’aguantar-me.
Un cop acabo un capítol, li passo a l’Eva i a ma mare. L’Eva m’aconsella moltíssim i m’ajuda a corregir. Aporta idees abans, durant i després del procés d’escriptura, i troba errades que a mi se m’escapen. Ma mare és la Lectora. Si alguna cosa del que he escrit no li fa el pes, és que no funciona.

Bola extra: també podeu llegir l’article que li va dedicar el Josep Lambies arran de la publicació de Bioko!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús