Els secrets de l’escriptura (36): Vicenç Pagès Jordà

Thursday, 17/04/2014 | Escriptors, Secrets

Avui descobrim els secrets de l’escriptura del flamant Premi Nacional de Cultura Vicenç Pagès Jordà. El Vicenç és de Figueres, i ha guanyat el darrer premi Sant Jordi amb Dies de frontera (Proa). Ha publicat tretze llibres, i a banda del Sant Jordi també n’hi ha un de “beneït” per Sant Joan. Ara li agradaria publicar una antologia amb els contes que li agraden més de tots els que ha escrit.

VPJ, foto de Berta Pagès

VPJ, foto de Berta Pagès

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
En diem “l’estudi”, inicialment amb una ironia que s’ha anat perdent (tot i que a la porta encara hi ha un cartellet on hi diu “Dirección”). Hi ha: una biblioteca i un arxivador de pi melis, una taula que vaig comprar a un antiquari de la Bisbal, una butaca vermella d’Ikea, una cadira de balca, un bagul, i per damunt llibres, papers i eines de l’ofici: ordinador, impressora, altaveus. I també quadres, fotos, dibuixos, records…

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Utilitzo ordinador des de 1986. Abans d’aquesta data escrivia a mà, després ho passava a màquina i deixava les pàgines plenes d’anotacions, taques i fletxes fins que ho tornava a passar a màquina, i així successivament. Com que era una feinada inacabable, no vaig començar a escriure seriosament fins que no vaig disposar d’aquell ordinador, un Amstrad amb la pantalla d’un verd fosforito, molt primitiu però que m’estalviava tornar-ho a escriure tot de cap i de nou. No conservo gaires esborranys ni pàgines escrites a mà, que en el meu cas no tenen gens de glamour.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
En general només escric ficció quan faig vacances, tret de textos curts o lleugers. He après a renunciar a un temps que, per sort o per desgràcia, no tinc. Quan em pregunten quant he tardat a escriure un llibre contesto: “Tres estius”, o “Quatre estius i tres Nadals”. No em costa posar-me a escriure de bon matí, fins i tot quan és fosc. En canvi a les nou del vespre no serveixo per a res.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Tinc una bona col·lecció de llibres de consulta que abans feia servir però que han anat quedant substituïts per les consultes en línia, excepte un parell. Damunt la taula hi tinc una caixa amb medicines i un nombre raonable de fetitxs: una capsa de llumins amb una foto de Kafka, un obrecartes tunisià, una maquineta de fer punta en forma de gos, l’estatueta d’una ballarina negra que vaig comprar a un brocanter i que em fa companyia.

Dies de frontera. Coberta5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito un cert equilibri: no estar massa eufòric ni massa enfonsat, no tenir gana ni acabar de fer un bon àpat, no tenir fred ni calor… Prefereixo la cafeïna a l’alcohol. Cada vegada tendeixo més al silenci, però per escriure Dies de frontera em vaig servir de Kraftwerk per a les escenes de carretera, i de John Frusciante per a les descripcions.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
L’ideal és un matí, una tarda, períodes de tres o quatre hores. Per qüestions d’higiene mental, miro d’alternar aquestes estones amb activitats gens literàries.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Escriure és entrar en un obrador. En canvi cal anar ben vestit per llegir els autors que mereixen el nostre respecte.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Al contrari: a vegades repasso els meus escriptors preferits per veure si em “contaminen” una mica.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Reescric més que escric. L’eina principal és l’índex, que va progressant a mesura que avança el llibre i que em permet començar per qualsevol capítol. L’imprimeixo amb colors, me l’emporto a tot arreu. Quan l’índex s’acaba, s’acaba el llibre. Còpies de seguretat: nivell paranoia.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Miro de no parlar del llibre fins que està acabat, però no puc evitar explicar-ne algun aspecte, o deixar-ne llegir algun capítol a persones concretes. Abans de publicar un llibre, el llegeix un grup de persones de confiança, entre mitja dotzena i una dotzena, una de les quals és l’editor.

Tags: , , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (35): Enric Herce

Wednesday, 16/04/2014 | Escriptors, Secrets

Avui a els secrets de l’escriptura interroguem a Enric Herce Escarrà, nascut fa quaranta-dos anys a Barcelona però de Reus de tota la vida. Llicenciat en Filologia Anglesa, ha guanyat diversos premis de narrativa breu i ha publicat més d’una dotzena de relats en publicacions underground. És autor del llibre infantil de ciència-ficció Friki (Edimáter, 2009) i de la novel·la d’humor fantàstic Ventanitas Manzana (AJEC, 2011). Acaba de publicar Simulacions de vida amb Males Herbes, la meva primera novel·la en català.

IMG_08891) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Normalment al despatx de casa. Una estança petita amb una gran taula per dos ordinadors i les parets folrades de prestatgeries plenes de llibres.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric a processador de text. Tinc una Moleskine per quan marxo de viatge llarg. Algunes de les descripcions de Simulacions de vida les vaig escriure mirant per les finestres dels hotels quan vaig anar a la Xina.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Sóc força irregular. Puc estar mesos sense escriure i després tenir una temporada d’activitat frenètica. El millor moment del dia és cap al vespre, quan la petita ja dorm.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Amb el teclat i el ratolí ja faig. Tinc diccionaris i gramàtiques a mà, però quasi bé sempre acabo consultant els dubtes online.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
De manies no en tinc, ni cap ritual previ o posterior. Prefereixo el silenci, de fet quan escric em tanco en mi mateix, m’aïllo del tot, així que encara que posi música és com si no hi fos. Tampoc és gaire bona idea dir-me cap cosa important aleshores, probablement no m’assabentaré de res.

portadaweb_simulacions_gran6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Escric a rampells. Puc revisar un fragment o apuntar una idea que em balla pel cap en cinc minuts, o passar-me hores desenvolupant una escena que tinc clara i vull escriure d’una tacada.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Normalment em poso còmode per estar per casa o sigui que la majoria dels cops vaig en pijama.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
No m’interfereix per a res. No planifico les lectures en funció del que estic escrivint, tret del que llegeixo per documentar-me.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Sempre reviso el que acabo d’escriure, sigui una frase, un fragment, o pàgines. Reescric constantment sobre la marxa i deixo reposar fragments sencers que en rellegir elimino si no em fan el pes. Normalment procuro tenir una còpia de seguretat del que estic escrivint en un pendrive.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
La meva dona acostuma a ser la primera en llegir el text. Hi confio molt en el seu criteri, és una gran lectora i normalment l’encerta. El llegeix un cop enllestit, no abans, crec que és important que pugui valorar el text sencer, que rebi la mateixa impressió que el lector que s’enfrontarà al text final. Deixo reposar els textos per agafar perspectiva i poder fer la revisió final, prèvia a enviar-lo a l’editor, en les millors condicions. No tinc cap problema en parlar del que estic escrivint, no és cap secret d’Estat, però no m’agrada donar gaire detalls, sempre és bo guardar el misteri i que la gent s’enfronti al llibre sense gaire informació prèvia.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (34): Sergi Pons Codina

Monday, 14/04/2014 | Escriptors, Secrets

Aquesta setmana els secrets de l’escriptura viatgen a Parets del Vallès i s’aturen en Sergi Pons Codina, el debutant sorpresa d’aquesta temporada amb Mars del Carib (Edicions de 1984). En Sergi Pons Codina és fill de Parets del Vallès, on viu i persisteix, però ha estat viatger incansable: Granollers, Poble Nou, Santa Coloma, Sant Andreu, Torí… El 2007, coincidint amb el naixement del seu primer fill, dóna un tomb a la seva vida i es concentra en la vida familiar. L’any 2012 va començar a escriure, i no ha parat fins ara.

sergi-pons1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
A la botiga on treballo. Ja fa temps que vaig descartar intentar escriure fora de l’horari laboral: tinc tres fills. Normalment escric a la petita habitació on faig els pírcings, amb el portàtil sobre la llitera, sense finestres, amb llum insuficient (no obro el focus, hi ha crisi) i amb una paret color vermell-sang a tocar del nas on hi ha penjades fotos d’aborígens amb pírcings als genitals.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Portàtil sempre. Crec que seria incapaç d’escriure a mà. L’ordenador facilita molt l’escriptura. Sobretot per reescriure, per modificar coses i tenir l’estructura en un espai dominat. No utilitzo llibretes, ni dietaris. De tant en tant, quan tinc una idea que crec em pot servir, l’apunto al final del text que estic escrivint.
Escriure a màquina deu ser molt romàntic, però alguna cosa semblant a trencar pedres amb la mà.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
M’hi poso quan puc. Normalment al matí, quan hi ha més tranquil·litat a la botiga i em puc concentrar millor. A la tarda tinc més feina i m’interrompen cada dos per tres. El cap de setmana no escric, faig coses més interessants: competicions de canaris refiladors, pesca esportiva sense mort (al Congost, principalment; a l’estiu, com que no hi baixa aigua, ho haig de deixar estar), construir edificis emblemàtics amb escuradents (ara estic acabant una reproducció de la torre Agbar de la qual estic molt orgullós, tot i que encara no sé com solucionaré el tema de la il·luminació).

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
A sobre de la llitera només hi tinc el portàtil connectat a internet per si haig de consultar alguna cosa, un diccionari de llengua catalana (un Albertí groc) de quan feia 5è d’EGB i un de sinònims i antònims de quan feia 8è d’EGB. El de sinònims s’està començant a desintegrar. L’Albertí aguanta, el vaig folrar en el seu moment. Me’ls estimo tots dos per igual.
No bec mai quan escric. No serviria de res. Alguna vegada ho he intentat i el resultat és lamentable, i no hi veig la gràcia, a haver d’esborrar coses amb ressaca. Quan bec, bec. Quan escric necessito estar centrat. El mateix em passa amb la música. Si escolto segons què influeix en el meu estat d’ànim i això es nota en l’escriptura.
Desitjaria poder escriure en absolut silenci.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
No tinc cap mania. No. Cap ni una. Si puc abaixo la música una mica (escric a la botiga i sempre hi ha música de fons). Si pogués la trauria del tot. Com més tranquil estic, més em concentro i més productiva és l’escriptura.

fm119marscarib16) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Això va a ratxes, però molt rarament puc escriure més de tres o quatre hores seguides. Si aconsegueixo escriure més d’una hora seguida ja em dono per satisfet. Després hi ha dies, setmanes, en què no sóc capaç d’escriure ni una sola línia. I no només és un problema d’inspiració, senzillament tinc altres coses a fer, i les haig de fer sí o sí: la novel·la pot esperar.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Podria escriure en pijama. Crec que sí. Fins i tot crec que podria escriure en pijama, barretina i amb un rul·lo entaforat a l’orella. Net és recomanable anar-hi sempre. Perfumat també, jo sóc més de desodorant, perquè sóc un moderat, però qualsevol dia «em llanço» i començo a encoloniar-me, amb dos collons! Brummel o Varon Dandy, és clar. Olors arcaiques però virils, com els nostres avis.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Jo necessito llegir cada dia. Si no puc llegir abans d’anar a dormir em poso bastant nerviós. O sigui que quan escric també llegeixo perquè és una cosa que faig sempre, excepte si m’han detingut o estic súper borratxo. No he tingut mai la sensació que el que estic llegint m’influeixi o em molesti amb l’escriptura del moment.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Sí, em sembla que reescric bastant. Ho faig al principi, a la meitat i al final del procés. Quan estic escrivint, quan he acabat de fer-ho i quan repasso. Tot i que sé que no és una bona senyal. En el meu cas, reescriure molt és sinònim que el fragment de text en qüestió té algun problema, falla per algun lloc. Per això el reescric, fent equilibris perquè acabi funcionant.
Sempre faig còpies de seguretat. Una còpia en un “pen”, una altra en un disc dur extern i una còpia del text al meu compte de correu electrònic. Màxima seguretat.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Abans d’acabar el text no el deixo llegir a ningú. Un cop acabat sí, no tinc problemes amb passar-lo a gent de confiança. Però sempre tinc la sensació que el que et puguin dir està molt condicionat per la relació personal que tens amb ells. No acostumo a parlar del que escric amb els amics. Només si m’ho pregunten. I a les no-amistats que s’interessen pel tema, els menteixo deliberadament i els dic que estic escrivint sobre temàtiques absurdes: els homes sirena, la construcció de camps de petanca, el macramé, els sistemes de castes a les colònies de formigues… Sí, m’estic guanyant molts enemics.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (33): Manuel Baixauli

Friday, 11/04/2014 | Escriptors, Secrets

Més secrets de l’escriptura: avui és Manuel Baixauli, l’escriptor de Sueca, qui ens explicarà com afronta el fet d’escriure. Baixauli és pintor i escriptor, i ha publicat un llibre de contes, Espiral (Columna, 1998, reescrit i reeditat a Proa el 2010), i tres novel·les: Verso (Bromera, 2001), L’home manuscrit (Proa, 2007) i, apareguda fa unes setmanes, La cinquena planta (Proa, 2014).

Baixauli, Manuel1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Escric al meu taller de pintor, un pis antic, molt tranquil, ple d’espectres.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Abans escrivia a mà i ho passava a ordinador. Ara escric la primera versió a l’ordinador. Algunes reescriptures les faig directament a l’ordinador, d’altres sobre el text imprès en paper. Teclege lent, amb dos dits. No porte llibretes ni dietari. O sí: el meu dietari està camuflat dins dels articles i les novel·les que escric.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Solc escriure de matí, en dies feiners. Per les vesprades faig de professor de Pintura o de pare.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Un diccionari de català, un de sinònims, un paper i un llapis.

la-cinquena-planta_97884758840425) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Quan vaig començar a escriure necessitava el silenci, ara ho puc fer encara que facen obres al costat, tot i que continue preferint el silenci. Un dels silencis que més m’agrada és el so de la mar. Sóc melòman, però mentre escric l’única música que escolte és la música del text.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Tot el dia! No ho he fet mai, això. No solc escriure més de dues hores. Em canse i ja no estic igual de fresc i de lúcid. Sóc de sessions curtes, jo.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Vaig vestit de carrer. A l’hivern, això sí, solc posar-me, damunt la roba, un batí. Un petit homenatge a Joan Fuster, que sempre en duia.

© Francesc Vera

© Francesc Vera

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Llig sempre el que m’abelleix a cada moment. Benvingudes siguen, doncs, les influències.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
A mi, el que realment m’agrada és reescriure. La primera versió d’un text és la que menys gaudisc. És quan ja tinc una primera versió escrita que comence a entrar en calor. Després de cada sessió faig, sempre, una còpia de seguretat en un llapis USB.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Passe el text a tres o quatre persones de confiança, que no solen ser escriptors. M’agrada que el text repose uns dos mesos entre cada reescriptura, per tal que es refrede i me’l puga mirar des d’una certa distància. No m’agrada parlar d’allò que encara no he acabat, entre altres coses perquè, fins que no ho acabe, no sé molt bé que coi he fet.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (32): Laia Llobera

Thursday, 10/04/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura que descobrim avui són de Laia Llobera Serra (Barcelona, 1983), que acaba de publicar Certesa de la llum (LaBreu Edicions). La Laia Llobera és llicenciada en Traducció i Interpretació, i actualment està acabant el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre l’obra d’Anna Murià. A banda del poemari de Labreu, ha publicat els llibres de poesia Cicles i Més enllà dels grills, així com el llibre de narrativa infantil Corre, corre, Timbú!

LaiaLlobera

Laia Llobera

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
A l’escriptori, una taula àmplia amb molt poques distraccions materials, que descansa sobre unes rajoles de mosaic centenàries.
A banda de l’ordinador, hi tinc llibres que he de llegir per escriure la tesi que estic realitzant. Al costat hi ha una ploma amb el gravat d’un vers meu i un plec d’ex-libris. Són dos regals personals que m’estimo molt.
La resta de la taula és espai en blanc. Els espais buits em són imprescindibles per omplir-los de paraula.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric a l’ordinador. Si viatjo ho faig en un quadern.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
M’hi poso sempre que puc, tant de dia com de nit. Al matí m’agrada llevar-me aviat i donar la benvinguda al dia quan el sol és a punt de sortir.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?

No hi falta mai un bon llibre de versos. Els llibres de consulta són en una prestatgeria.

Alabatre 515) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
No tinc manies. Si estic sola, millor, però puc escriure acompanyada. La concentració també és una qüestió d’esperit intern.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Podria escriure tot el dia si no fos perquè tinc dedicacions laborals i familiars.

7) Com has d’anar vestida, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar neta i perfumada?

M’arreglo quan em llevo. Quan escric, normalment, ja porto les capes de roba al damunt.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Sí, m’agrada molt tenir el llibre d’un bon autor a prop. Les influències són necessàries. Ens ajuden a reflexionar sobre allò que en un moment determinat ens crida l’atenció.

L'escriptori de Laia Llobera

L’escriptori de Laia Llobera

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Més que reescriure, reflexiono sobre el que he escrit. M’agrada deixar reposar el text. Quan el torno a agafar ja sóc una altra persona, encara que hagin passat poques hores. La segona mirada sempre és diferent de la primera i és en aquest estadi intermedi on flueixen idees bones.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
No. Poques vegades deixo llegir el que estic escrivint, em sembla que ha de passar temps, els textos han de macerar. Si ja ha reposat prou temps, ho comparteixo amb la meva parella.
La meva mare, que és una gran lectora, també és de les primeres que veu el que escric. Tanmateix, hi ha gent propera que no ho llegeix fins que allò, si escau, és a la llibreria. A vegades els costa d’entendre. No és qüestió de por o intimitat literària és que em sembla que vivim en una societat que corre massa i vol expressar moltes coses en poc temps. Hi ha una sobreabundància d’informació, literatura i materialitat, que acaba comportant, en molts casos, una manca de profunditat.
Les coses que es couen a foc lent arriben a bon port.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (31): Hèctor Bofill

Wednesday, 9/04/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura d’avui s’aturen en el poeta, assagista i novel·lista Hèctor Bofill, que acaba de publicar Germans del Sud, Premi Joanot Martorell de la ciutat de Gandia 2013.

 

Hector 20131)      On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Escric en un petit estudi a les golfes de casa meva, amb vistes al mar.

2)      Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Normalment escric poesia a mà i narrativa a màquina. En el cas dels dietaris també conservo manuscrits si han estat redactats durant els viatges.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Gairebé sempre en cap de setmana. Un dia sencer del cap de setmana.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Diccionaris i un planisferi en el qual imagino viatges futurs quan descanso de l’escriptura.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Llegir poesia abans d’escriure. M’agrada sentir la remor del mar mentre escric.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
El dia que escric del cap de setmana ho faig d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00

germans-del-sud_97884297720747) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
No hi ha cap preferència per bé que sovint escric en pijama.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Sempre llegeixo d’altres autors

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
En poesia reescric quan copio els poemes tres o quatre vegades. En narrativa escric un capítol, el reescric una vegada i després torno a reescriure tota l’obra diverses vegades. Faig constantment còpies de seguretat.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Tinc dos poetes de confiança que tenen la paciència de llegir-se els meus textos i un gran narrador que sempre fa un primer cop d’ull a les meves novel·les.

Tags: , , , ,

Els secrets de l’escriptura (30): Enric Casasses

Tuesday, 8/04/2014 | Escriptors, Secrets

Avui els secrets de l’escriptura s’aturen a l’ombra d’un gran poeta, EL poeta Enric Casasses. Li hem demanat que es definís en tres línies i ens ha regalat aquest all cru (“ai, un ai-cu”):

Nasquí pressentint
(9 de març, 51)
la primavera.

E. Casasses i el seu lloc de treball, foto de mm

E. Casasses i el seu lloc de treball, foto de mm

L’Enric Casasses ha publicat, entre altres, els llibres Uh, Do’m i T’hi sé i està a punt de sortir Pedra viva (les gàrgoles de l’església de l’Escala). A banda, treballa en un nou projecte amb els Dimonis de Verdaguer, així com un escrit (del que de moment només sap que hi sortirà la paraula ‘sistema’) de la col·lecció d’escrits que va escrivint (el nus la flor).

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Prop dels límits de l’atmosfera per la banda de baix.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Punta fina del zero zero cinc, llapis de grafit, bolígraf, ploma, plomí, llapis de colors.
Llibreta quasi sempre, dietari quasi mai.
I després, si hi ha un text que es deixa picar, picar-lo al rondinador lo més de pe a pa possible.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Normalment m’hi poso quan ja no té remei, quan la idea, la bona, ja m’ha fugit del cap. De treballar hi estic en contra, en teoria, però a la pràctica de vegades m’agrada, sobretot els diumenges i el mes d’agost.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori?
Jo. L’ideal, per dir-ho amb els mots d’un gran prosista, és «seure al piano i escriure el que em sembli» (Aurevilly).

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
L’única mania que tinc és que el bic, punta fina, llapis o ploma tinguin bona relació amb el paper.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Com més estona tinc per escriure, més llargs surten els escrits. Com més lluny sigui l’hora en què em toca fer alguna altra cosa, millor vaig. Però de vegades també m’hi poso per 30 segons. L’ideal és quan deixes de banda la loció del temps.

Carrer del Temple, Bordeus, 2012, projecte de monument a la poesia, foto de Pep Pascual

Carrer del Temple, Bordeus, 2012, projecte de monument a la poesia, foto de Pep Pascual

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Ja ho he explicat cinc-cents cops: barret de copa dickensià travessat per una fletxa mississippienca, armilla brodada aurevilliana amb els guants paganínics a la butxaca, la camisa rosa dels nois de poble ruírics i víctorcatalàunics, l’americana lila del llegat garcia-calvesc amb una agulla d’estendre de plàstic gris fosc a la solapa, corbata punq esfilagarsada i cinturó de cordill als texans, amb la punta de la camisa sortint brossianament entre els botons de la bragueta, samarreta escalenca amb una mica de pudor de peix ja gairebé fossilitzada, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Pregunta vuit-u: Escriure i llegir alhora és difícil. Prefereixo xiular amb el cigarret als llavis, mentre escric.
Vuit-dos: No tinc manies. Els llibres bons t’inclinen a ser tu, no a enganxar-te’ls a la roda. I a part d’això, qualsevol escrit (ni que sigui una notícia de diari) és inspirador si li ho saps veure. Per exemple, de xiquet, abans de l’examen de física, llegir tebeos, com ara els del gran Gaston Lagaffe, neteja i predisposa.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Còpies de seguretat: en fas? No en fas?
Sí, no, no ho sé, depèn, va com va.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Vegeu la resposta del núm. 9.

Tags: , , , ,

Els secrets de l’escriptura (29): Albert Villaró

Monday, 7/04/2014 | Escriptors, Secrets

Aquesta setmana els primers #secretsdelescriptura que coneixerem són els d’Albert Villaró, el flamant Premi Josep Pla 2014 per la ucronia Els ambaixadors. L’Albert Villaró va nèixer a la Seu el 1964, i fa 21 anys que escriu. Ha publicat un llibre de contes, La selva moral, i set novel·les: Les ànimes sordes, Obaga, L’any dels francs, Blau de Prússia, La primera pràctica i L’escala del dolor.

1083_1_Premi_Pla-21) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
No tinc un lloc predilecte. Les taules de les cuines m’agraden molt. Els cafès també, vora una finestra que doni al carrer. O, de vegades, al sofà.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Sempre a màquina, amb un MacBook i, sobretot, amb un programa fenomenal per estructurar textos extensos que es diu Scrivener. Tots els intents d’apuntar notes en llibretes, llibretetes, fitxes o quaderns han estat del tot inútils i improductius.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Això va en funció de la fase en què es trobi la novel·la. Els començaments i els finals, que són els moments més intensos, són de dedicació intensa i exclusiva, i, sempre que puc, m’escapo un parell de setmanes a una residència que la república d’Irlanda té per acollir escriptors, artistes i altres especimens. La resta del temps, ben d’hora, a la guardiolesca manera, de quart de sis a vuit, o quarts de nou.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Cafè i wi-fi.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Cap mania especial, llevat de l’horror al silenci. Puc –necessito, de fet– escriure amb la ràdio (sempre que parlin però no d’esports) o amb música, de qualsevol tipus, de Monteverdi als Beatles, amb un biaix sensible cap a Bach

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
En temporada baixa, un parell d’hores. En temporada alta, de vuit a deu, però és excepcional i extenuant.

els-ambaixadors_97884971024077) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Com que no gasto pijama, ben còmode. Sempre net i polit, això sí.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
No és una mania, però em costa. Sobretot llegeixo no ficció, i, com deia aquell, en petites diòcesis.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Intento no reescriure, però sí que afino i ajusto. Tampoc no faig esborranys. Les còpies de seguretat me les fa el programa, me les envia ben endreçadetes a cal Dropbox i, a més, tinc un disc dur extern permanentment col·locat per si de cas.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Tinc lectors –pocs– de confiança, però cada vegada en vaig incorporant més, senyal inequívoc de feblesa o d’inseguretat. Mantinc un secret absolut davant dels amics, que pot relaxar-se una mica en moments d’embriaguesa o laxitud mental. I sí, és recomanable deixar reposar els textos una mica, com passa amb pa, i sempre millor dues fermentacions que no pas una.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (28): Manuel Cuyàs

Friday, 4/04/2014 | Escriptors, Secrets

L’entrega dels #secretsdelescriptura d’avui va a càrrec de Manuel Cuyàs, periodista d’El Punt Avui. Ha col·laborat en la redacció de les Memòries de Jordi Pujol i ara acaba de publicar El nét del pirata (Proa, 2014), un text memorialístic.

Manuel Cuyàs © JR Duran

Manuel Cuyàs © JR Duran

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Al meu estudi de la Rambla de Mataró. Dos balcons que donen al carrer, una llar de foc que no encenc mai per por d’una desgràcia, havent-hi tant paper, llibres i quadres.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric amb l’ordinador. Les llibretes, les que em van servir per les Memòries de Jordi Pujol i algunes amb anotacions de coses vistes.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Com que mantinc una columna diària a El Punt Avui, cada dia, a qualsevol hora

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
No sóc supersticiós. Si tinc set, m’aixeco a beure. Algun diccionari.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
De vegades poso Catalunya Música, però quan escric no la sento. Millor: sovint la programació és tan poc estimulant que si la sentís em sortirien drames.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Un article va de la mitja hora a les dues hores. Depèn. Un llibre m’ocupa les hores que calguin.

cuyas-portada7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Vaig vestit de carrer.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
No tinc ara cap por de llegir altres autors. Perquè ja he trobat la meva veu o perquè –per desgràcia, senyal de vellesa—m’he fet impermeable.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
No reescric gens. Algunes petites correccions, alguns canvis de paraules, i res més. A raig. Coses de la pràctica periodística i del fet que l’arròs són vint minuts: menys, queda cru; més, covat.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Cap lector de confiança. En canvi, jo en sóc d’altres. No ho deixo reposar ni faig segones lectures. El que està escrit, està escrit.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (27): David Castillo

Wednesday, 2/04/2014 | Escriptors, Secrets

Nova entrega dels secrets de l’escriptura amb David Castillo (Barcelona, 1961). El David és periodista des dels anys setanta i cap del suplement Cultura d’El Punt Avui des de 1989. Fill del Poblenou i patriota de Vallcarca i del Carmel, ha publicat cinc novel·les, deu poemaris, tres biografies, que li han fet mereixedor dels premis Creixells, Sant Jordi i Carles Riba, entre altres. El seu darrer llibre és Barcelona no existeix (Empúries, 2014).

David Castillo © Amorós

David Castillo © Amorós

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
A tot arreu, en concerts amb un soroll espantós, a casa a les quatre de la matinada quan només se senten els rellotges o el teu mateix cor, a tot arreu i en qualsevol moment, excepte entre 7 i 9, que seria l’horari de les escombraries, manllevant un símil del bàsquet.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Com diu Hanif Kureishi: escric amb les finestres obertes… Una llibreta sempre, per mantenir la tradició.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Cada dia, moltes hores. Horaris caòtics, però si no escric em moro..

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
No hi ha res que sigui imprescindible.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Cap mania, no sé viure sense escriure. Potser és avorrit, però és així. Abans bevia, però em vaig adonar que acabaria alcoholitzat. I ara ja no, mai…

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Si faig una novel·la, les hores desapareixen. No obstant, quan escrius desapareix la noció del temps. Un poema o un article, van ràpid, en primera redacció. Les novel·les són la història interminable, cosa de forçuts.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Amb l’uniforme de la policia muntada del Canadà.

Barcelona no existeix8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
No tinc manies jo, ja n’hi ha molts que en tenen.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
He perdut escrits, sí: virus informàtics, arxius corromputs, però potser és selecció natural, de la providència. Quan no hi havia ordinadors, hi havia alguns que deien que perdien les novel·les als taxis.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?

Tinc sempre lectores de confiança, majoritàriament dones. Els poemes trigo en publicar-los, com a mínim, deu anys. Les novel·les, menys, però no em puc adormir perquè les carpetes dels inèdits em reclamen, i en tinc moltes obertes.

Tags: , , , , ,