10 llibres de cara a l’estiu

Wednesday, 9/07/2014 | Llibres

L’estiu, almenys a casa meva, vol dir mooooltes hores de platja, ja sigui galvanitzant-se a base de crema solar o amagant-se sota el parasol com un jubilat qualsevol. L’estiu també és el moment de posar-se al dia amb les lectures, el moment de l’any que possiblement llegirem més, d’aquí que hagi abandonat la meva proverbial mandra blogaire per rescatar 10 recomanacions literàries per aquest estiu, en concret 5 novetats editorials i 5 clàssics immortals.

5 NOVETATS

cor-mentiderCor mentider, de Marc Cerdó
En Cerdó va debutar fa quatre anys amb Males companyies, una història d’adolescència en una Mallorca encesa per un incendi forestal que va sorprendre a tothom. Sobretot per la seva veu, una veu literària única, que escampa sa llengo per les pàgines com s’unta la sobrassada al pa (tot i que això d’untar és foraster, ells la mengen a talls). A Cor mentider tornem a ser a Mallorca des de la primera pàgina, en aquest cas acompanyant un professor d’Institut català que ho ha deixat amb la dona i torna a Mallorca per retrobar-se, per centrar-se i per descobrir com recomençar. Pels que no feu vacances, llegir Cor mentider és la manera més ràpida de passar una setmana a les illes.

pastoralia_lateralPastoràlia, de George Saunders
Canviar el sistema, guanyar Barcelona, acabar amb la casta, fer una nova política: vivim temps interessants, que diria l’energumen de la portada de Pastoràlia, i George Saunders podria ser un dels gurus que estem buscant. Us haig de parlar de Pastoràlia, i no només perquè la magnífica foto de portada sigui meva, sinó perquè després de Deu de desembre, Saunders ha tornat amb una altra dosi de literatura antisistema. Cadascun dels seus relats és una bomba al Liceu, un barrabum de dinamita contra les nostres mentalitats ben pensants, és a dir, ben adoctrinades a creure acríticament en les bondats del turbocapitalisme actual. Divertidíssim relats desmuntant el mite del coaching i acarnissades distopies per fer-nos veure com d’absurd i hamsterià és el nostre sistema laboral.

1049_sa-meu-mare_imgSa meu mare, de Pau Riba
És molt difícil parlar dels pares, de la intimitat familiar. Qualsevol text d’aquesta mena corre el perill de caure en la sobredosi de sucre i en les minúscules, l’acumulació de records petits i insignificants, sense rellevància universal. També és difícil mantenir una postura crítica amb els nostres sense ser despietat (com és Hervé Guibert a Els meus pares). Pau Riba aconsegueix l’equilibri exacte en aquest sorprenent homenatge a Mercè Romeva, Sa seu mare. De jove va criticar-ne l’esperit naïf i la seva bonhomia, però ara que el cantant s’ha fet gran fa les paus amb sa mare i veu en aquell somriure perpetu totes les virtuts del món. Una lectura ràpida però intensa, per gaudir del català de Pau Riba, de la seva mala llet (en això no s’ha amollat ni un centímetre) i de les seves reflexions, més profundes del que a priori esperàvem, sobre la vellesa i l’intercanvi de rols que comporta.

c3a0nimaÀnima, de Wajdi Mouawad
D’acord, ho confesso, aquest encara no l’he llegit. De fet no confiava no fer-ho mai, que Wajdi Mouawad sempre m’ha fet mandreta. Els seus Incendis, l’espectacle més vist a Catalunya l’any passat, em van semblar quatre brases escadusseres amb les que no arribaries a coure cap botifarra, Seuls em va semblar un deliri insultant, i l’incondicionalitat amb la que l’hem tractat a Catalunya em feia tuf de país petit que ha descobert la sopa d’all. Això si, Cels, la darrera que el Broggi li ha representat, em va semblar un prodigi, i vagi on vagi, només trobo gent que parla bé d’Ànima, la seva novel·la, el flamant premi Llibreter d’aquest any. Que si no és normal, que si és una novel·la fora de sèrie, que si et faràs un tip de plorar… O sigui que l’acabaré llegint, ja sigui per fer les paus amb ell o per armar-me de munició en la meva creuada personal AntiMouawad.

thumb.phpEl rastre blau de les formigues, de Ponç Pons
Sóc un gran amant dels dietaris, i si són poètics i breus, ben a prop de l’aforisme, encara més. Els Quaderns d’Àfrica de Barceló s’un un dels 10 llibres que hauria de tenir qualsevol biblioteca, els diaris de joventut de Valentí Puig, agrupats fa uns anys al volum Porta incògnita, són un dels cims de la nostra literatura, i La primavera a Pequín del Parcerisas ha estat del millor que he llegit aquesta primavera. Ara el poeta menorquí Ponç Pons ha publicat un dietari poètic fantàstic, El rastre blau de les formigues, on pàgina a pàgina, pensament a pensament, lloa la vida al camp i el contacte amb la natura -Sa Figuera Verda-, mentre ens recorda el valor de la cultura i del bon gust. Geografies literàries, reflexions d’alta volada i multitud d’idees caçades al vol. El rastre blau de les formigues és un d’aquells al·legats contra la mediocritat que a l’estiu fan tant de bon llegir.

 

5 CLÀSSICS

 

ladolescent-de-sal_9788499306872-454x732L’adolescent de la sal, de Biel Mesquida
Els llibres revolucionaris són ben fàcils de veure, a les literatures estrangeres. Un cop traduïts, els editors d’aquí ja s’encarreguen de fer-nos-ho saber a base de faixes, entrevistes subvencionades i titulars a cinc columnes. L’efecte secundari és que un cop comprats, ens acaben caient de les mans i entonem un “no n’hi ha per tant”. A la literatura catalana també hi ha hagut llibres revolucionaris, però nosaltres som més d’ignorar-los, de tenir-los durant dècades descatalogats. L’adolescent de la sal és una de les nostres revolucions, un dels nostres clàssics de la narrativa experimental, ple de citacions, salts, usos tipogràfics extrems i confessions sexuals i anticlero del tot revolucionàries a l’Espanya de 1975.

eltrastorndeportnoy350El transtorn de Portnoy, de Philip Roth
T’ho miris com t’ho miris, ser jueu és ben fotut. Això és el que volia explicar-nos un jove Philip Roth a finals dels seixanta, quan després de diverses temptatives literàries va entrar a sac a la narrativa autobiogràfica amb l’històric monòleg d’Alexander Portnoy, una confessió del divan estant on, a través d’un alter ego poc camuflat -el d’un Woody Allen o un Jerry Seinfeld, per entendre’ns-  se’n reia de Déu i de sa mare i del “peso de las pajas” mentre ens revelava les misèries i els complexes de la família i el dogma. En un comunitat tant preocupada per la seva pròpia imatge –només cal fer recompte de pel·lícules de l’Holocaust– Roth deixava les vergonyes de tota una cultura al descobert. Magnífica la traducció de Joan Fontcuberta.

Hitch-22_paperback_coverHitch 22, de Christopher Hitchens
Abans de desaparèixer massa aviat i deixar-nos Mortalidad, un petit text memorable sobre com se’t menja el càncer, Christopher Hitchens, un dels intel·lectuals més potents que ha donat l’esquerra britànica -perquè dic britànica, si em refereixo a l’esquerra mundial?- va decidir posar-se a escriure la seva autobiografia. Només tenia seixanta anys, però eren suficients per recapitular, conscient –quasi premonitòriament–que sinó un sempre s’hi acaba posant massa tard. El resultat és un viatge intel·lectual de primer nivell que ens porta a conèixer la infància d’aquest fill de militar britànic crescut als internats anglesos –abusos, sadisme, homosexualitat, el pack complet– i a repassar la seva amistat amb Martin Amis, Salman Rushdie o Edward Said. Amb ell viatgem a Cuba, Veneçuela i les zones més calentes de la lluita de classes i, en definitiva, coneixem més en profunditat el pensament d’aquest furibund ateu i polemista infatigable.

Cartes-completes-Rodoreda-SalesMercè Rodoreda-Joan Sales. Cartes Completes (1960-1983)
La correspondència entre aquests dos pilars de la literatura catalana contemporània per força han de ser un document excepcional, el complement perfecte a les seves obres completes, literàries i editorials. L’intercanvi comença amb un Sales educadíssim proposant a una desconeguda Rodoreda de publicar La plaça del Diamant, després que el manuscrit no s’endugués el Sant Jordi de novel·la i Joan Fuster revelés al factòtum del Club dels Novel·listes que La plaça era una bomba. Les primeres cent pàgines, antològiques, contenen una batalla campal damunt les galerades, en un intercanvi sagnant de correccions i esmenes rebutjades per una Rodoreda implacable –No vull «acera» ni «quarto». A mesura que passem els anys i les pàgines (en té més de 900) l’interès de l’epistolari es relativitza, i les cartes certifiquen una relació entre l’amistança i lo comercial (pactar noves edicions i nous tiratges, perseguir noves traduccions) amb petites digressions sobre els canvis al país, la precària situació del català, el naixement de 62 i la irrupció de José Manuel Lara al món editorial.

montauk-max-frischMontauk, de Max Frisch
Al final de l’illa de Long Island, passat els Hamptons, hi ha el petit poble de Montauk, una espècie de Cadaqués bohemi que durant molts anys va ser refugi d’intel·lectuals que fugien de la gran ciutat. Als anys setanta, l’escriptor alemany Max Frisch s’hi va refugiar en acabar un tour promocional pels Estats Units amb la seva assistent, una jove que acabava de conèixer i que acabaria essent la seva amant. La novel·la (si se’n pot dir així) Montauk recull el record d’aquell viatge, en un relat fragmentari, ple de digressions cap a escenes del passat de l’autor, les seves exdones, l’ofici d’arquitecte, salts sense cap relació aparent, records que senzillament apareixen evocats en un flux de pensament sec i salat com l’aire de l’Atlàntic. De tot el que he llegit fins ara Montauk és, sense dubtar-ho, la novel·la que més m’hagués agradat escriure jo.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (45): Pere Antoni Pons

Thursday, 19/06/2014 | Escriptors, Secrets

Escriptura tranquil·la davant del mar, aquest podria ser un dels secrets de Pere Antoni Pons, l’escriptor de Campanet (Mallorca) que avui ens explica els seus secrets de l’escriptura. En Pere Antoni és periodista i novel·lista, i ha publicat els llibres de poesia El fibló i la festa i Fervor tan fosc, entre altres, els llibres d’entrevistes La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira i Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels, i les novel·les La felicitat dels dies tristos (Empúries, 2010, Premi Documenta), Tots els dimonis són aquí (Empúries, 2011) i Si t’hi atreveixes (Empúries, 2014), tot just treta del forn.

Pere Antoni Pons davant la tomba de Faulkner

Pere Antoni Pons davant la tomba de Faulkner

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Normalment escric en una taula llarga, rectangular, de fusta, situada al menjador/sala d’estar de l’apartament d’estiu on, actualment, visc tot l’any. És la mateixa taula on dino i sopo. Uns metres a la meva dreta, hi ha el sofà i la televisió. I, més enllà, una terrassa balconera amb unes vistes esplèndides: just davant la mar, amb l’illa de Cabrera al fons. Per recomanació de l’oculista, cada hora i mitja procuro sortir a la terrassa i mirar el mar o l’horitzó per descansar la vista, però la veritat és que la majoria de vegades se’m passa per alt o, si me’n recordo i surto, no trigo ni un minut a tornar a entrar i a posar-me davant de l’ordinador. Si encara fumés, potser m’hi estaria més estona… Per raons professionals –sóc periodista–, també he hagut d’acostumar-me a escriure en tota mena de llocs i ambients.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Quan sóc a casa, escric sempre amb ordinador. Només faig servir llibretes per prendre notes en brut quan sóc pel món fent una crònica o un reportatge. A l’hora d’escriure la peça, però, amb ordinador sempre. Vaig portar un dietari entre els 18 i els 21 anys, per recomanació d’en Biel Mesquida, que fins i tot va regalar-me un quadern on escriure’l. Malauradament, aleshores era molt jove i anava de poeta i cada cop que escrivia al dietari aspirava a fer literatura. Si m’hagués limitat a consignar amb rigor el meu dia a dia, els resultats haurien estat menys ridículs i més interessants. Un dia hauré de cremar els dos o tres quaderns que vaig acabar omplint.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
De textos periodístics –articles, entrevistes, reportatges, ressenyes, perfils, etc.–, procuro escriure’n cada dia. M’hi va el sou. I quan tinc en marxa una novel·la, intento dedicar-li tantes hores com puc, amb independència de si és dilluns o diumenge. És més complicat –perquè de vegades la feina no em deixa temps, o perquè per escriure narrativa de ficció no serveixen certs automatismes útils pel periodisme–, però també és cert que, quan estic molt ficat en una novel·la, em costa molt no guaitar-hi cada segon que tinc lliure. Les hores en què treballo més bé són les de la tarda; les que pitjor, les del matí; a la nit, fins i tot molt tard, també estic en forma.

si-thi-atreveixes_97884978794084) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Més enllà de l’ordinador i d’una bona connexió a Internet, que naturalment inclou tots els llibres de consulta imaginables, no necessito res. Bé, sí: una ampolla d’aigua. Per escriure, necessito tenir el cap molt clar, sempre. O sigui que res de birres: ni un glopet. És una lliçó apresa en l’adolescència. Una nit vaig fumar-me uns quants porros i, mentalment, vaig escriure un poema de quatre versos. En aquell moment, estava convençut que era una Quarteta Nivell Rimbaud. La vaig escriure en un full. Quan vaig llegir-la l’endemà, sobri, la sensació de ridícul –pel que m’havia semblat, pel que era– va ser total i inesborrable.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
No tinc manies ni rituals. No tan sols no necessito silenci absolut sinó que cada cop em sento més còmode escrivint en ambients sorollosos, almenys coses de periodisme. Les novel·les, és clar, són bèsties de naturalesa més exigent. De vegades m’agrada tenir de fons el televisor: sobretot tertúlies esportives i partits de bàsquet o de futbol on no juga el Barça. Mentre escric no escolto música, excepte en moments molt concrets, per exemple quan estic amb un passatge diguem-ne canyer: aleshores puc posar-me –són exemples del darrer any– des de Chemical Brothers o Charlie Parker fins a la marxa funerària del Siegfried de Wagner o algunes cançons de El corazón del sapo i de Barricada.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Puc escriure unes set o vuit hores cada dia, però faig interrupcions constants: per descansar els ulls o simplement per no saturar-me. Per sort, no em costa gaire concentrar-me.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Puc anar vestit de qualsevol manera. Abans que comencés l’estiu, m’havia avesat a escriure amb xandall i esportives.

L'escriptori de Pere Antoni Pons

L’escriptori de Pere Antoni Pons

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Per la feina, sempre estic llegint altres autors. (Si no ho hagués de fer per força, ho faria igualment.) No pateixo gens per si m’influeix allò que llegeixo. Al contrari: el que em fa por és que un dia allò que llegeixo deixi d’influir-me. Estic convençut que els millors escriptors són aquells que han rebut i assumit moltes influències i molt diverses. De vegades també llegeixo per compensar-me. Vull dir que quan la prosa em surt massa retòrica, llegeixo un parell de pàgines d’un autor sintètic i eixut. I quan la prosa em surt massa esquelètica, busco un autor més ric i abarrocat.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Reescric constantment. Això, és clar, està molt bé. Però també té perills. Treballar massa un text pot fer-li tant de mal com treballar-lo massa poc. Quant a les còpies de seguretat, de tant en tant guardo el que faig en dits de memòria. El que faig sempre, obsessivament, és enviar-me al correu electrònic els projectes llargs en què estic treballant cada cop que hi incorporo canvis més o menys substancials.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Tinc uns quants lectors de confiança. Sobretot un, que es llegeix gairebé tot el que faig abans que es publiqui i que invariablement em comenta la jugada. És fantàstic. Quan tinc una novel·la entre mans, no m’agrada gens ni mica parlar-ne entrant en detalls. Tinc la impressió que, si ho faig, tota la força i la creativitat se me’n van per la boca.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (44): Marc Cerdó

Monday, 9/06/2014 | Escriptors, Secrets

El protagonista dels #secretsdelescriptura d’avui és Marc Cerdó, que acaba de publicar Cor mentider (Cub Editor, 2014), la seva segona novel·la després del seu debut Males companyies (Club Editor, 2010). També ha tingut cura de l’edició de la novel·la pòstuma de Xesca Ensenyat Una altra vida (Lleonard Muntaner Editor, 2012). Actualment treballa en la novel·la Llum submergida.

marc-cerdo1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Visc en una mena de cau. La sensació d’ofec, per a algú que no hi estigui avesat com ara jo, realment és inevitable. Escric estirat al llit, com Onetti. A sota del llit hi tinc cinc caixes de plàstic amb rodes que es tapen hermèticament: són plenes de llibres. Els llibres hi són a tot arreu, ja fa molt que van colonitzar la casa. L’empleat de Telefónica, un sud-americà que recentment em va venir a instal·lar la fibra òptica, em va mirar amb suspició en veure el panorama: “¿Y se los ha leído todos?”. Li vaig respondre que no. “¿Y entonces?”. “Verá usted: lo que yo tengo es una enfermedad. Se llama bibliofilia”.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric directament a l’ordinador. Però en aquesta novel·la m’he servit d’una plagueta en octau amb gomes de la marca Moleskine (complicitat mercantil), de color negre mat.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
No tinc una rutina establerta. M’hi poso quan puc, escric a ratxes. A la nit és quan la feina em ret més.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Res de tot això. Jo no sóc un fetitxista.

cor-mentider5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure?
Normalment dic un parenostre, el temps que tarda a coure’s un ou passat per aigua: parlem d’un ritu que no es perllonga més enllà de 3 minuts.

Necessites silenci absolut?
No.

Poses el 324?
No.

Si ets dels que escolta música, què escoltes?
Durant el procés d’escriptura de Cor mentider, Miguel Poveda m’ha fet una dolça companyia.

6) Quanta estona escrius?
Depèn.

Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Quan reescric m’ho puc arribar a passar tan bé que he arribat a escriure vuit hores ininterrompudament gairebé sense témer-me’n.

7) Com has d’anar vestit, per escriure?
Roba còmoda.

Pots escriure en pijama?
El pijama és el meu uniforme de treball; a l’estiu, amb una samarreta i uns calçotets blancs de cotó ja faig el fet.

O has d’anar net i perfumat?
Una dutxa és perfecta i sempre em ve de gust. La transpiració de la meva pell és molt forta, necessito perfum per atenuar-la. Detesto les aromes dolcenques, florals.

8) Mentre escrius, pots llegir altres autors?
Sí. Considero que llegir bona literatura mentre escrius ajuda a tenir els circuits ben greixats.

9) Reescrius molt?
Sí, sóc un reescriptor compulsiu.

Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys?
No faig servir esborranys, ni esquemes, ni escaletes. No planifico el meu treball. Jo escolto el silenci de Déu, escric al seu dictat. Pura intuïció i para de comptar.

Còpies de seguretat: en fas? No en fas?
No, mai. Si es perd la feina, penso, haurà tingut a veure amb la voluntat del Senyor. Els seus designis són sempre inescrutables… tothom ho sap.

10) Tens lectors de confiança?
Sí.

Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat?
Sí.

Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor?
Sí.

Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Hauria d’aprendre a callar més. “Por la boca muere el pez”.

 

L'estudi de Marc Cerdó

L’estudi de Marc Cerdó

Tags: , , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (43): Josep Maria Argemí

Monday, 19/05/2014 | Escriptors, Secrets

Qui contesta avui el qüestionari sobre els seus secrets de l’escriptura és Josep Maria Argemí (Barcelona, 1965), autor de La primavera al desert (Males Herbes, 2013). Fill de pare català i mare mallorquina, Argemí és llicenciat en Dret i en Lletres (Filologia Catalana) i ha publicat els llibres de contes La fúria dels herois (Ed. 3i4, 1995), finalista al premi Marià Vayreda l’any 1993, Vides secretes (Ed.3i4, 1998), Els camins imaginaris (Quaderns Crema, 2000), a més de la novel·la Lliçons de foc (Quaderns Crema, 2003).

argemi1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
En un soterrani, un pis inferior, un sous sol de la ciutat de Barcelona: parets plenes de llibres, un gravat francès d’un alquimista, una finestra que dóna a un pati on hi creixen a poc a poc les heures… Locus solus, per tant.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Normalment escric a mà un esborrany d’allò que més tard passaré a l’ordinador (un procés en el qual sempre hi ha molts canvis en la redacció del text).

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Normalment escric cada dia entre dilluns i divendres (a la manera d’un oficinista compromès amb el seu ofici), als matins preferiblement.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Al meu escriptori no hi pot faltar un ordinador portàtil, un bon llum, uns quants diccionaris (el Fabra en primer lloc), un feix de papers en blanc i molts llapis ben esmolats.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Abans d’escriure tinc el costum de llegir una estona algun llibre canònic (a la manera, dit amb una certa pedanteria que també és irònica, d’Stendhal quan, abans de posar-se ell a escriure, es llegia uns quants articles del Codi Civil de Napoleó, un model de prosa sòbria i precisa); necessito també estar envoltat d’un cert silenci, interromput de tant en tant, en el meu cas, pel rugit frenètic d’una o altra màquina que perfora algun edifici proper o més llunyà (és el costum de Barcelona: sempre hi ha obres en alguna banda !), o pels clapits d’un gos abandonat en un balcó que crida el seu amo durant moltes hores… Normalment no escolto cap música mentre escric (sí que ho faig després d’escriure).

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Acostumo a escriure un temps més o menys llarg segons els ànims i la inspiració (jo crec que, més enllà de l’ofici, ens sosté, als escriptors, una mà invisible que ens mostra el camí adequat a cada moment: digue’n musa, si vols).

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Respecte a com he d’anar vestit (si és que cal) a l’hora d’escriure, et respondré que no m’identifico pas amb Henry James (que exigia un abillament de vint-i-un botons per al seu ofici sacerdotal), ni tampoc amb el Flaubert del batí i les sabatilles: fet i fet, m’és ben igual, mentre la meva imaginació (que no es vesteix de cap manera) ragi tota fèrtil sobre el paper (i la pantalla).

18) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Mentre escric, puc llegir tota mena d’autors i gèneres: novel·la, contes, poesia, dietaris, teatre, fins i tot assaigs d’allò més abstrusos!

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Escriure i reescriure són, per a mi, processos gairebé simultanis: tot comença amb un esborrany (a mà) i, fins al resultat final (o aproximadament definitiu), poden haver tingut lloc moltes, moltes revisions.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Abans d’acabar un text no el deixo llegir a ningú (perquè, sobretot, el text com a tal encara no existeix), després d’acabar-lo voldria que el llegís tothom (i si és en forma de llibre bellament editat, encara millor).

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (42): Víctor Nubla

Friday, 16/05/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura han arribat a la figura de Víctor Nubla, és escriptor i músic. Recentment ha publicat Cómo caza un dromedario (Blackie Books, 2012), El regal de Gliese (Les Males Herbes, 2013, en castellà a Aristas Martínez, 2014). Escriu les aventures del Cap Pendergast a la revista Males Herbes i col·labora a la revista literària Presencia Humana. A banda, és columnista de L’Independent de Gràcia.

Tmax_Pentax_16abril_2013_Nubla_Barcelona_01085_r

Víctor Nubla (foto de Joan Teixidor)

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?

Escric al meu estudi, damunt d’una taula de color blau, davant el pati on hi tinc plantes i per on de tant en tant s’hi passa algun ocell i si plou surten cargols. L’estudi té dues parts, una per escriure i una altra per fer i gravar música.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?

Quan no estic a l’estudi, ho faig a mà. Mantinc tres llibretes de diferents formats més la de la tauleta de nit. Dedico els temps morts a prendre notes, preparar guions, fer llistes, al metro, al tren, als avions, a bars tranquils en una taula des d’on pugui veure el carrer… a l’estudi treballo amb l’ordinador.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?

Escric cada dia. El millor horari és de les vuit del matí a la una. I després, de sis a deu. Els caps de setmana, igual. Però no sempre és possible, tinc ocupacions com la música i la gestió que m’obliguen, en algunes èpoques de l’any, a escriure de nit, però prefereixo fer-ho de dia.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?

La biblioteca està repartida per tota la casa, si necessito un llibre m’he d’aixecar i anar a buscar-lo, però cada cop més em serveixo d’internet per a les consultes, documentació, diccionaris. És una eina magnífica. Damunt la taula, per tant, no hi ha llibres, hi ha unes pedres del cap de creus, un clarinet en miniatura, un disc giratori dels que produeixen la il·lusió òptica d’una espiral, les meves pipes, un munt de notes en paperets, un llum de taula i un cendrer. De dia bec te, de tarda-nit, més aviat alguna cervesa.

618 AVEC5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?

Durant el matí, escolto molt sovint Radio Clásica, a un volum bastant baix, o no escolto res. Per la tarda, poso música que conegui molt, ja que actua com una mena d’eco subconscient. No sé, és difícil d’explicar. També hi ha dies que solament escolto música d’orgue. Em senta molt bé. I a part d’això, tinc molts tics escrivint. Confessables i inconfessables. Per exemple: Si miro per atzar la cantonada de la pantalla de l’ordinador i el rellotge marca una hora on es repeteixi la xifra de l’hora en els minuts (les dotze i dotze minuts, o les disset i disset minuts, diguem-ne) he d’aixecar-me immediatament de la taula i fer una activitat totalment diferent, fins i tot marxar de casa, en algunes ocasions. Moltes manies.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?

Com et deia, un màxim de quatre hores d’una tirada, dos cops al dia. Hi ha dies que més i dies que menys, però ve a ser això.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?

Puc escriure vestit com sigui a condició que el calçat sigui còmode.

El regal de Gliese8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?

Llegeixo molt. Sempre estic amb quatre o cinc llibres alhora. No interfereix pas en el meu treball. A més, m’agrada que m’influeixin les coses.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?

Reescric molt, sí. Faig versions diferents, i moltes correccions i revisions. És una part que m’agrada especialment. Faig còpia de seguretat en un disc dur, gràcies a la increïble Time Machine. No és el màxim nivell de seguretat, perquè solament és un disc, però em tranquil·litza un mica.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?

Els textos llargs, les novel·les, reposen sempre. També triguen més a publicar-se. Els relats per a revistes van a una altra velocitat i les columnes de premsa, pots imaginar-te, són d’una fugacitat meteòrica. Explico sovint als amics el que estic escrivint, i també el que vull escriure. M’ajuda a materialitzar-lo, i de tant en tant passo un arxiu amb una futura novel·la a algú, però entenc que és dur llegir un text llarg a la pantalla de l’ordinador. No abuso dels amics en aquest sentit. Ja n’hi ha prou amb que es llegeixin el meu bloc…

Tags: , , , ,

Els secrets de l’escriptura (41): Jaume Coll Mariné

Wednesday, 14/05/2014 | Escriptors, Secrets

Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) és el jove poeta que avui respon el qüestionari dels secrets de l’escriptura. Coll Mariné ha estudiat filosofia, és baixista (i contrabaixista) d’Obeses i acaba de publicar Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions de 1984, 2014).

© Adrià Plana

© Adrià Plana

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Depèn. Normalment escric a la taula del quarto, quan sóc a casa, o a la taula del menjador del pis de Barcelona. La taula de casa sol estar sempre plena de papers, llibres i coses que porto a sobre abans d’anar a dormir (altres llibres, altres papers, una lot, una cullera, etcètera). La taula del menjador és una taula de menjador de pis: potser hi ha algun llibre, algun plat, algun got…

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Solc escriure a mà, i un cop la cosa sembla acabada, la passo a ordinador (després passa allò que tens 50 arxius amb 50 versions diferents d’un mateix text, però bé…). Fa 5 llibretes que he deixat de fer servir papers. Abans escrivia allà on m’era més còmode, amb el que tingués a mà, ja fos darrere d’un paper imprès, ja fos al sobre d’alguna carta del banc. Però, de mantenir-la, no la mantinc, la llibreta, només la tinc.

3) Quan t’hi poses normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Escric quan crec que tindré prou temps i prou traça per dedicar a allò que crec que he d’escriure. Si hi ha una idea o uns versos que em semblen interessants, els apunto o me’ls guardo fins que crec que ho podré portar a una primera fase més o menys encaminada a allò que ha de ser la peça final. Però escriure és la part que costa menys i que vol menys temps: hi juga molt pensar-hi i anar fent coses. En tot cas, solc estar més lúcid de bon matí o abans d’anar a dormir.

4) Què no pot faltar al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Un llapis i una llibreta (o algun altre suport). Si dubto d’alguna paraula, de si diu o no el que crec que ha de dir en el lloc que vull que ho digui, ho necessito comprovar, però si no puc, ho deixo i continuo fent i ja ho comprovaré més tard. Un diccionari sempre ajuda, sí.

5) Quines manies tens quan escrius? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Prefereixo que hi hagi silenci o, com a molt, sorolls que no entengui (un camió, una rentadora o algú parlant japonès, per exemple). Escoltar música i escriure em seria com cuinar i estar entaulat per menjar al mateix temps. Prefereixo, també, d’escriure amb llapis (encara que no tingui goma).

1984PQuanta6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Escriure, pròpiament, ho faig poc, però hi penso molt. Escriure versos (que és el que faig si escric) en el fons, pot ser cosa de 10 minuts (un sonet, posem per cas) si saps o intueixes com ha d’anar la cosa; passa que, quan ho he passat al paper, hi puc estar a sobre un parell o tres d’hores cada cop que m’hi poso (ara faig un gargot aquí, ara esborro allò, etc.), però encara que ho deixi córrer, el text és dins el cap, i em va acompanyant fins que no el dono per bo, i així puc estar-m’hi 3 dies, 4, 6 mesos….

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Còmode. Potser m’he d’haver rentat la cara, això sí.

8) Mentre escrius, pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus: no llegeixo tal perquè no m’influeixi, etcètera?
A vegades m’interessa que tal gir sintàctic, tal cadència, tal ritme o tal amanerament del poema tingui el petit eco d’un altre poema o autor. A vegades, fins i tot, si hi ha algun poema que el tinc pensat però no sé com fer-lo, com materialitzar-lo, per dir-ho així, llegeixo algun autor (o algun text) que sé que em podrà ajudar, encara que després la peça que faci jo no s’hi assembli gens. Hi ha un poema (si se’m permet de parlar dels meus versos) que es diu ‘6 d’octubre’ i que és un sonet que, bé, si no se m’hagués ocorregut de mirar el segon (crec que és el segon) poema d’un llibret que es diu Cicle Menor d’Armand Obiols i que comença:

“Amants adormits
al flanc de l’aurora
la nit ja s’arbora
d’àlbers estremits (…)”,

el poema no hagués sortit (o hagués sortit d’una altra manera i segurament pitjor). Bé, el meu poema comença: “I ara que ja esteu desperts / i un cel de mandra us devora”, etcètera. Doncs això: aquest altre poema em va ajudar a construir el meu poema, però, evidentment, això només és un acudit que fa el poema, i no pas el poema (o el tema del poema), que és una altra cosa i va més per pels verals de la “humanitat comuna” que deia Ferraté.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Còpies de seguretat: en fas? No en fas?
Normalment vaig guixant el full on primer he passat la idea i el vaig embrutant fins que he de passar a un altre full la versió última que s’ha de treure del primer full. I així fins que me’n canso. Tot plegat es va convertint, mica en mica, en esborranys i còpies; si no, segurament podria transcriure moltes coses que he anat fent (si no fa molt que ho he escrit i no és molt llarg) de memòria.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Home, depèn de què escrigui ho ensenyo a aquest o a aquell altre per allò d’afinitats del lector amb unes maneres o unes altres. I no, no ho solc ensenyar si no és un text acabat (per bé que un text mai no s’acaba… etcètera, etcètera).
Si fos per mi, un cop posat el punt final ja ho publicaria; per sort no va així. Els textos han de descansar. Si surt el tema, sí: ja se’n parla del que va fent un i del que farà l’altre.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (40): Anna Carreras

Friday, 9/05/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura s’aturen avui en Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977). Carreras escriu novel·la (Camisa de foc, Tot serà blanc, Unes ales cap a on) i acaba de publicar Santa Follia de Ser Càntic, un llibre sobre Altaió i Vinyoli. Es dedica a la crítica literària i artística, amb col·laboracions setmanals a Time Out Barcelona. Va deixar l’acadèmia en plena tesi doctoral i va canviar els clàssics pels postmoderns, i ara està enllestint una novel·la eròtica inspirada en l’estètica de Pete Doherty i en l’ètica de Roman Polanski.

IMG_20140220_2320201) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Puc prendre notes al mostrador de la carnisseria o a la parada del bus, rentant-me les dents o en una sala de cinema. Però per escriure una estona seguida necessito la taula del meu escriptori o el matalàs del meu llit. L’escriptori és can caos, hi ha prismàtics entelats, caixes de ceres i colors, cendrers, ambientador, llibres, fulls guixats, àlbums de fotos, llibretes, una planta, un pot de galetes, fulls i revistes, etc. Intolerable, vaja.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Vaig escriure dietaris a mà des dels 4 anys fins als 24. Vaig abandonar-lo per pura incapacitat i desmemòria. El vaig tornar a enfilar tres anys després, amb la mort del meu fill. Necessitava poder-ho pair llegint-ho com si fos l’experiència d’una altra dona. Mantinc una pila de llibretes de quan era jove, i encara de tant en tant. Ara escric a ordinador mentre em rosego les ungles o embolico cigarrets.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Escric cada dia. Per mi un dimarts és igual que un diumenge. Treballo més bé al vespre, no et sabria dir si per mite o per comoditat.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
A banda de mi (l’únic cas en què em sento imprescindible) necessito tabac (no sempre fumo) i alguna cosa per beure, que tant pot ser una birra, com un got de vi com una tassa de llet amb cacau (mai tot alhora). Depèn de la feina, també incorporo al caos algun llibre, però normalment el senyor Google em soluciona molt la vida. Quan escric novel·la no tinc cap llibre a prop. Quan en canvi faig crítica, remeno el llibre que cal ressenyar fins que ja no li queda més suc. Els ninos de la sort els duc penjant del cervell. En la darrera novel·la, per exemple, el ninot inspirador és el cantant Pete Doherty.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Les manies són per als maniàtics, i tots ho som. Abans d’escriure he de tenir-ne ganes, només. La música crea una atmosfera, sí. Techno minimal per traduir, rock’n’roll per escriure i jazz per fer crítica. És important mirar l’escena des de fora i no veure una individua sola asseguda davant el portàtil escrivint una línia rere l’altre mentre se li enfosqueixen les bosses de sota els ulls. Mola més si hi ha una il·luminació tènue que et faci concentrar la vista a la pantalla i una música que acompanyi el trajecte. La tele, ni parlar-ne. I el silenci absolut fa iuiu.

1981968_686742048034813_1110762826_n6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Sóc un cul d’angúnies. En el cas d’una crítica o d’un article, el començo i l’acabo sense aturar-me. Després li dono mil voltes fins que s’adapta als caràcters que em demanen. Amb les novel•les és diferent. M’hi puc estar hores i hores, però no escric compulsivament. Són hores d’escriptura combinada amb reflexió, recerca i mussaranyisme a l’entorn de la meva història.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Al matí em dedico a la crítica, i vaig vestida amb roba de carrer perquè treballo quan torno a casa després de la compra matinal. De nit prefereixo la novel•la. I sí, ja porto el pijama (que mai no és un pijama estàndard des del dia en què es va incendiar l’edifici on vivia i vaig haver de baixar al carrer amb pijama i em vaig sentir molt ridícula). Des d’aleshores, no tinc pijames a casa.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Mentre escric crítica necessito llegir l’autor que critico (tant el llibre que m’ocupa com altres escrits com crítiques altres per no dir el mateix). Si escric la meva novel•la prefereixo no llegir novel·la –i menys escrita per dones. En tot cas llegeixo poesia, teatre o assaig d’idees. Això de les influències és voluntari: si no vols que entrin, no entren.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Només reescric passatges que ni jo mateixa entenc, aquells en què el llenguatge s’enfila sol cap al sensesentit o l’autoanàlisi. No faig còpies de seguretat fins que el llibre està acabat. Penso que si s’esborra per qualsevol errada tècnica és que no era bona. Ho sé, collonades.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
El secretisme absolut és una mica freak. Deixo llegir fragments mentre treballo, sobretot a qui m’ho demana, de la mateixa manera que en parlo si s’escau. Sí que tinc lectors de confiança, per quan el llibre està acabat. Alguns han variat amb el temps però n’hi ha de fixes. Solen ser persones que no es dediquen a escriure: una metgessa, una historiadora, un matemàtic, etc.

Tags: , , ,

Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès

Thursday, 8/05/2014 | Escriptors, Secrets

Debutant al món de la novel·la amb Licantropia (Edicions de 1984, 2013) i directament finalista del Premi Creixells, avui és Carles Terès Bellès (Barcelona, 1962) qui ens explica els seus secrets de l’escriptura.

teres1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Tinc la desgràcia que, per guanyar-me les garrofes, m’estic davant de l’ordinador tot el dia, i a una part de la casa on visc habitualment, a Alcanyís. Això fa que, per a escriure, no tingui habilitat un lloc diferent del que faig els dissenys. Per tant, agafo el portàtil i me n’allunyo tant com puc, generalment a Torredarques, a 45 km direcció sud.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric força a mà perquè em sento més lliure. Però a l’hora de la veritat, mana l’ordinador. Diguem-ne que sóc Norit, a mà i a màquina. Llibretes? és clar. Dietaris? Intermitents —més aviat no.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Escric quan puc, o sigui, quasi mai.

LicantropiaG4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
M’agraden els diccionaris físics, llibretes, la ploma… A voltes he volgut tenir-hi un objecte icònic (ninot, pedra, cargol…) però a l’hora de la veritat no funciona. Fins i tot em neguiteja.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito força silenci. Però sovint em poso música molt ambiental (Eno, Schulze, Part, Glass…) que m’ajuda a l’evocació. A Torredarques, al cul de sac on hi tenim la casa, només se senten les diverses espècies de moixons i, de nits, els tòtils, el duc i algun crit esgarrifós que mai no sé si és un animal caçant o caçat. Un animal o vés a saber.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Quan m’hi puc posar, m’hi estic força hores. Però m’aixeco, parlo (discuteixo) amb mi mateix, m’aboco al balcó. Sóc molt dispers. Per això sovint renuncio a internet.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
En pijama no. Tan bon punt em llevo, m’haig de vestir, encara que siguin parracs. M’agrada dur roba molt còmoda i vella. És la més suau, la que millor em coneix, la que no em fa nosa, la que em reconforta. Em fa nosa el rellotge i l’anell (les dues úniques coses que duc, tret de la roba), i m’ho trec.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Segueixo llegint el llibre que ‘toca’. Però sovint m’haig de documentar o buscar aquell passatge que recordo vagament haver llegit en alguna banda, fa molts anys. Les lectures pretèrites i presents, per molt que ho intentem dissimular, ens influeixen. La qüestió és que en fem un bon ús, de la influència.

EscrivintLicantr_0003b

Aquí  és on Terès va escriure ‘Licantropia’

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Voldria reescriure més, molt més. Però em ve just de trobar temps per escriure i, per tant, reescriure com caldria és una quimera. Per sort l’editor em pega canya i, amb el seu estímul, reescric allò que no s’aguanta. De fet, el que faig és esborrar molt. Sembla mentida totes les coses sobreres que aboco al paper pensant-me que són imprescindibles, estimulants, evocadores, però que al capdavall només són pedres a les butxaques de la narració. Pedres inútils.
Escric notes en llibreta, redacto sovint a una altra llibreta o ho trasllado directament a l’ordinador. Guardo diverses versions dels capítols que així ho requereixen (els personatges sovint se m’escapen o es volen escapar). Còpies de seguretat a balquena. Deformació professional.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
I tant, que en tinc, de lectors de confiança. Sense ells no me’n sortiria. Començant per la meua dona, que em coneix les costures.

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (38): Albert Pijuan

Wednesday, 7/05/2014 | Escriptors, Secrets

Els secrets de l’escriptura ens permetran conèixer avui com afronta la creació l’escriptor i dramaturg Albert Pijuan (Calafell, 1985), que acaba de publicar El franctirador (Angle Editorial, 2014). Ha publicat relats curts en nombroses antologies i un llibre de poesia, i ha publicat i estrenat les obres teatrals Tabula Brasa, Escola de gossos i Nix tu, Simona, les quals han tingut trajectòria internacional.

albert pijoan1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Encara no tinc un espai del qual pugui dir aquí és on escric. El que sí que tinc són llocs on passo a màquina les coses, que solen ser habitacions amb una mica de llum.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Primer a mà, després a màquina. Després ho imprimeixo i ho torno a escriure a mà. Després ho passo a màquina. Després ho imprimeixo. I així fins que me n’avorreixo, moment en el qual el procés es dóna per acabat. Tinc moltes llibretes, llibretetes i blocs de notes. Els dietaris em provoquen pànic.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
L’acte gestual d’escriure va a temporades. Però aquest moment només és la culminació del procés. Els matins van bé per corregir, les tardes van bé per moure’s, moure’s en un sentit ampli del terme; moure’s és una part molt important del procés. Les nits van força bé per escriure, però si t’hi poses ja no dorms, i això és bastant contraindicat si intentes mantenir una disciplina o una feina.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
Kurt Vonnegut deia que la birra ajuda la primera mitja hora. Em sembla que teníem metabolismes similars. No tinc fetitxes, però sempre hi ha moltes coses damunt l’escriptori, tot i que sovint canvio d’espai buscant llocs on l’ambient sigui més despullat, descarregat… Però en qüestió de minuts torno a estar envoltat de coses. D’això dedueixo que el que no pot faltar al meu escriptori són coses.

9788415695592_.small5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito entrar en el to, el color, la corda del que hagi d’escriure. Això dependrà del que hagi d’escriure. La música ajuda. La música és essencial. Segons què hagis de fer escolliràs un ritme o un altre. L’electrònica sol generar meravelles. El cafè també ajuda. I cabrejar-se. Cabrejar-se és una bona manera per començar a escriure. Tinc entès que les millors pàgines de la història les han escrites gent cabrejada. I si no ho estaven, ho semblaven.

 6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Phillip Roth diu que qualsevol escriptor firmaria per dues hores de treball concentrat al dia. Ei: Phillip Roth. A vegades per arribar a aquestes dues hores d’intensitat necessites perdre’ns sis. A vegades són les dues primeres hores i les sis restants són una porqueria. A vegades són deu minuts i ja sents que el dia ha donat de sí. Quan estàs en fase de correcció, aquí sí que són hores. Tantes com suportis estant assegut.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Còmode. Tinc uns xandalls. La gent diu que són de quillo. M’agrada pensar que no és així.

Detalls de davant l'escriptori de l'Albert

Detalls de davant l’escriptori de l’Albert

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Intento llegir autors que tractin algun dels temes que hi ha en joc, però sovint t’acaben duent per altres llocs i has o deixar de llegir o d’escriure; i no és que sempre guanyi la primera opció.

 9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
El que deia… A mà, picar, imprimir, tornar a començar. Si trobés una metodologia menys tediosa segurament escriuria més.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
Generalment, no parlo del que estic escrivint. A vegades comento la idea inicial a algú, però aquests algú són amics i els poso en situacions diplomàticament compromeses. Les idees inicials només explicades solen ser rebudes com porqueria de la bona, així que cada cop ho faig menys, per no desencantar-me abans de començar. I ja se sap que sense fe… Tinc alguns lectors de confiança. Tenen bon criteri. Una abraçada, lectors de confiança. Totes les cerveses que us vaig prometre arribaran, aviat, algun dia, mirem de coordinar agendes.

 

Tags: , , , , ,

Els secrets de l’escriptura (37): Martí R. Electrique

Tuesday, 6/05/2014 | Escriptors, Secrets

Avui els secrets de l’escriptura viatgen a València i s’aturen en M. R. Electrique, el blogger i advocat valencià que s’amaga rere els llibres Busca qui t’ha pegat (LaBreu, 2009) i de BQTP-Tanque Parèntesi (LaBreu, 2014).

BQTP-mittjana-e1395611893326

Il·lustració d’Oriol Malet

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Com a bon usuari de les xarxes socials escric a la feina, que és el meu despatx professional.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Generalment ho faig directament a l’ordinador. De tant en tant, però, prenc nota directament al mòbil. Òbric una nota i copie idees clau per a desenvolupar després.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
De matí, després de la dutxa, del café i del primer cigarret del dia i mai en cap de setmana.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
No necessite res especial: escric i ho publique al bloc directament. De tant en tant els clients m’interrompen, però els faig esperar i els dic que he d’enviar un correu electrònic urgentíssim.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Amb música em resulta impossible concentrar-me. I amb el 324 em fotria un tir al cap.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Generalment un post em costa una mitja horeta d’escriure. Eixe és el temps que hi dedique.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
Vaig vestit d’advocat, amb tot el que això suposa.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Puc llegir gairebé qualsevol cosa: en el meu cas tota influència és bona.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Tindre els meus textos penjats a la xarxa és la millor còpia de seguretat. Més que reescriure el que faig és eliminar els textos dels quals em puc penedir, que en són un grapat.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
No, no i no. Segurament si haguera de consultar el que escric la meitat dels meus textos no haurien vist mai la llum.

Tags: , , , ,