Article escrit per : Jordi Cirach

Aquest matí Francesc Homs, portaveu del govern de la Generalitat, ha anunciat la retallada d’un 13% als pressupostos de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió pel 2012, que suposarà una rebaixa dels sous dels treballadors de la corporació, el tancament de sis a quatre canals que actualment té Televisió de Catalunya, i que Mónica Terribes, directora de TVC ha traduït que això afectarà en pantalla a la no emissió en llengua catalana de la lliga de futbol en obert, a més de la producció i òbviament als espectadors dels dos canals que s’eliminaran pròximament.

Entenc però, que en aquesta època de retallades que afecten tan directament al ciutadà, com són en els camps absolutament necessaris pel ple dret de l’estat de benestar, com és la sanitat, l’ensenyament i la seguretat, també sigui necessària una retallada pel que fa als altres sectors com és l’audiovisual català. Tot i això, no vull treure importància en aquest fet, ja que aquestes retallades són d’una gran importància pel que fa no només a l’audiovisual català, sinó al català com a llengua i a Catalunya com a país.

TV3 durant aquests anys ha fet un gran esforç per potenciar la indústria audiovisual catalana, un bon exemple són les tv-movies, pel·lícules, reportatges i documentals que ha produït i emès després respectivament. Aquestes produccions, de vegades també col·laboracions, han sigut importants per encapçalar la producció catalana, a nivell de l’espanyola, i ensenyar a Europa els nostres continguts en la nostra llengua. Per aquest mateix motiu, aquesta rebaixa del pressupost, no només afectarà al l’emissió dels continguts a casa nostra, sinó també a un retrocés de la llengua catalana en referència a Espanya i respectivament a Europa.

També és notable com la televisió pública catalana, ha volgut ser “la televisió de tots”, és per això que és molt conscient de la diversitat cultural actual del nostre país, i per això ha volgut orientar alguns dels seus continguts als nouvinguts amb la creació d’espais com “D’aquí d’allà”, entre d’altres. Si aquestes retallades suposen una afectació aquest tipus de programes, també afectaran a la dificultats que viu la nostra llengua, ja que el català deixarà de ser una llengua vinculant amb persones nouvingudes, eliminant aquest tipus de producció integradora.

Cal a dir, i modèstia a part, que com a ciutadà estic molt orgullós de la televisió pública catalana que em representa. Ja que actualment, de tota l’oferta de canals que trobem, TV3 és la millor cadena de televisió de l’Estat Espanyol, i això no ho dic jo, sinó el conjunt de professionals de l’audiovisual espanyol.
Aquesta televisió ha sabut adaptar-se a les necessitats dels espectadors, i saber diferenciar els seus espectadors en canals, seccions, programes i ficcions, i mostrar-se una cadena professional i cohesionada, ja que actualment no trobem aquest tipus d’oferta televisiva.

També volia donar suport a les moltes televisions locals i comarcals de Catalunya que com la televisió pública, elles també es veuran afectades en recursos cara el pròxim any, i que s’esforcen per donar uns continguts professionals, molt d’ells de gran qualitat, i que moltes vegades les seves produccions es veuen sufragades per altres grans produccions.

És per això que la retallada a televisió pública no només és la retallada a una cadena de televisió, sinó la retallada a la llengua catalana, a la visió internacional de Catalunya com a país, i a l’oferta de l’audiovisual en català.