Els discos de l’Eix del Mal

dimecres, 15/04/2015 | Discos, Les estranyes aventures de Salicrunette, Pots sentir-me

L'Eix del MalNo, no vull escriure sobre la música dels governs feixistes d’Alemanya, Itàlia i el Japó durant la Segona Guerra Mundial –Wagner? Respighi? Kayōkyoku, el pop nipó del període Showa?–, ni sobre la dels estats que segons un George W. Bush post 11-S patrocinaven el terrorisme –Parsipop, pop persa? K-pop? Omar Souleyman?–.

En les nostres coordenades espai-temps l’Eix del Mal és una associació discòfila que es proposa divulgar música popular contemporània que no sona a les ràdios. El seu referent és l’Associació Pro-Música Discòfils, que entre el 1935 i el 1936, abans de l’esclat de la Guerra Civil, animaven la gent a escoltar discos, una dècada després de la irrupció d’aquest format, remarcant-ne el valor culturalitzador.

Com els Discòfils de la Segona República, l’Eix del Mal organitzen audicions en què conviden un parell de persones a portar-hi un disc: Miguel Ángel Blanca, de Manos de Topo, en va dur un de María Dolores Pradera; Martí Sales, un d’Atomizador. I el diumenge 19, a l’hora del vermut (Moritz hi posa la cervesa), compartiré sessió amb Dani Vega, guitarrista de Mishima, al seu videoclub a Gràcia, el Deuvedes (Martínez de la Rosa, 71). Per saber quins discos hem triat haureu d’anar-hi: l’Eix ens ha demanat discreció i misteri. Ah, i aprofitaran per anunciar els grups del cartell del festival que munten al Pallars, el Maldaltura, que aquest any celebra la segona edició i que en la primera va tenir un cartell de luxe amb Dofí Malalt, The Saurs, Les Sueques i vàlius.

Més informació: L’Eix Del Mal, Audició #11: Dani Vega + Marta Salicrú

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús