Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida: el vi de Mishima i el final de la gira de ‘L’amor feliç’

dijous, 21/11/2013 | Concerts

2.jpg Llàstima que el vi Estones de Mishima, el vi negre que el celler Mas Sersal ha fet en col·laboració amb el quintet pop barceloní que lidera David Carabén, no tingui la mateixa anyada que el disc amb què comparteix títol: ‘Set tota la vida’, l’àlbum, es va publicar el 2007; Set tota la vida, el vi, és de 2011.

L’enòleg Salvi Moliner i el sommelier Sergi Montalà, artífexs d’aquest vi amb base de garnatxa i un toc de carinyena amb DO Montsant, van servir el caldo dels Mishima entre els assistents a la trobada amb el grup muntada per Time Out a l’Apolo Store, abans del primer dels dos concerts a la sala de Nou de La Rambla amb què el el quintet tanquen, amb les entrades exhaurides, la gira del seu sisè àlbum, ‘L’amor feliç’ (2012).

Entre xarrups de vi i davant de 41 fans –els afortunats d’entre les més de 300 persones que van aspirar a ser-hi–, David Carabén i Dani Vega, els dos guitarristes de la banda, van interpretar en acústic una selecció de temes, mentre els seus companys, Marc Lloret, Xavi Caparrós i Alfons Serra,  s’ho miraven, sacsejant alguna maraca de tant en tant. També van respondre preguntes: els seguidors van aprofitar la proximitat amb el grup per saber-ne més coses, com per exemple notícies sobre el proper disc de Mishima.

Carabén va explicar que volien fer canvis en la seva metodologia de treball –basada en el treball de tot el grup al local d’assaig a partir de les seves melodies i lletres– de manera que això es traduís en canvis de cara al proper àlbum. Després d’enregistrar a Cadis els seus tres últims àlbums –’Set tota la vida’ (2007), ‘Ordre i aventura’ (2010) i ‘L’amor feliç’ (2012)–, a l’estudi del productor Paco Loco a El Puerto de Santa Maria, de cara al pròxim disc de Mishima el grup s’està plantejant gravar-lo a França.

5.jpg La trilogia de Cadis va sonar en abundància en el concert de després a l’Apolo –sobretot els dos últims àlbums, que van sonar gairebé sencers–, un xou sense sorpreses –potser les reserven per al divendres– però molt generós que es va allargar durant dues hores i on també hi va haver cabuda per als clàssics de ‘Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa’ (2005), el disc que marca el canvi lingüístic de la banda de l’anglès al català.

L’ordre del repertori no va ser tan efectiu com en la presentació de l’últim àlbum al Teatre Lliure el maig de 2012, en què el quintet va administrar l’emoció que tan bé capitalitzen les seves cançons de manera modèlica, portant el públic on voler i quan va voler. Però malgrat el ritme irregular, Mishima es van emportar el bany de masses que correspon a una ocasió tan assenyalada com el final de gira d’un grup de la seva categoria. I divendres el repetiran.

Fotos: Maria Dias

Etiquetes:

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús