Vermut amb Kiko Veneno i Refree

divendres, 22/02/2013 | Pots sentir-me

foto retocada.jpg Divendres 15, quarts d’una. Faig tard al vermut amb Kiko Veneno i Refree, en una trobada amb els mitjans per sentir per primer cop ‘Sensación térmica’, el que serà el nou disc del primer, produït pel segon i gravat a Barcelona –el disc barceloní de Kiko Veneno–, que sortirà el 19 de març.

Quan veig Raül Fernandez no me’n puc estar. “Què, ahir?!?”, li llanço. M’entén a la primera: la nit abans Sílvia Pérez Cruz i ell havien format part del cartell esteŀlar del concert solidari Love is Back a l’Apolo, i el seu habitual duo de veu i guitarra havia canviat per primer cop l’acústica per l’elèctrica, amb resultats espectaculars, cosa que és dir molt tractant-se d’aquest parell, dos talents enormes amb una connexió especial que sempre et deixen bocabadada. Però la nit anterior les seves ‘Corrandes d’exili’ m’havien deixat tremolant. “Ho vam decidir a l’últim moment”, diu amb un somriure d’orella a orella, semblant al que havia lluït unes hores abans sobre l’escenari. Semblava un nen amb unes sabates noves, com Kiko Veneno amb ‘Sensación térmica’.

EL DISC QUE VOLIA FER
L’amfitrió primer se’n fot de mi per fotografiar-los amb l’iPhone; després m’ho compensa amb una floreta al meu collaret d’Après Ski. Som a la Bodega Gracián, a Rocafort prop de Gran Via, i el Gracià de qui pren el nom –membre del quintet barceloní Bremen– ens serveix platets i vins de Casa Mariol. Refree tira cervesa, que diu que ho fa molt bé, i Veneno em torna a renyar per atacar l’ensaladilla russa: “Aquí ningú menja abans d’escoltar el disc”. El requisit per tastar la teca és que ens agradi la música, diu. Doncs som-hi.

“No s’assembla a cap altre disc meu –diu Kiko–. N’estic content: feia temps que volia fer una cosa així, me’n vaig adonar mentre hi treballàvem”. Veneno i Refree es van conèixer quan aquest últim va treballar amb La Mala Rodríguez, però va ser Warner, el segell que edita a l’andalús, qui va proposar el barceloní. “Poques vegades passa que la gent d’una generació vulgui treballar amb gent més jove –diu Refree–, i això en molts músics es nota, perquè pateixen una caiguda. El Kiko vol estar al cas de què passa”. Es gira cap a ell: “Em vas dir: ‘Tinc algunes de les millors cançons de la meva vida i vull que siguin especials’”, i al Raül li van agradar molt des del principi. “Em feia molta iŀlusió. Si hagués pogut triar treballar amb algú de la seva generació, l’hauria triat a ell. Ens ho hem passat molt bé, hem fet el que hem volgut. N’he après molt, d’ell, i ens hem fet molt amics”.

EL KIKO MÉS PUNK
Sensación térmica arrenca amb les trompetes d’aire mariachi de ‘La vida es dulce’, primer senzill i únic tema del disc que s’ha donat de moment a conèixer. La seva riquesa instrumental pot servir per fer-se una idea del so eclèctic de l’àlbum, gravat pels músics habituals de Refree. Però per al productor barceloní la pedra angular de l’àlbum és ‘Mala suerte’, “una cançó arriscada, que passa per mil llocs diferents, molt clara i molt polititzada”, per a la qual va voler “recuperar el Kiko més punk, el de Veneno”. “Són temps pocavergonyes i malvats –diu l’andalús–. La globalització ens ensenya que qualsevol acte trivial pot tenir greus implicacions sobre centenars de persones. Abans no en teniem coneixement, però ara sí. És una cançó perfecta per a la radiofórmula, oi?”, i es fica un pintxo a la boca.

PLAYLIST
La Vida Es Dulce, Kiko Veneno, Sensación Térmica (2013)
Corrandes D’exili, Sílvia Pérez Cruz I Refree, Love Is Back (2013)
Fugir Endavant, Bremen, Liliana / Fugir Endavant (2013)

(Article publicat el 20 de febrer de 2013 al número 257 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús