Fermin Muguruza en persona

dijous, 14/02/2013 | Concerts

El millor del concert de Fermin Muguruza, ahir en el seu retorn a la Sala Apolo després de 8 anys, va ser com esqueia el format despullat de guitarra elèctrica, trombó i acordió a les cançons de les primeres etapes de la carrera com a músic del mitjà dels germans Muguruza, al capdavant de Kortatu i de Negu Gorriak. El punk i l’ska de les bandes amb què es va donar a conèixer no només ha resistit el pas del temps, sinó que passa la prova d’un format quasi acústic. Les cançons del seu projecte en solitari, però, no funcionaven tan bé: sense bases, la diferència entre reggae i dub era menys discernible, i el resultat una mica pla.

El pitjor, però, van ser les intervencions del públic. Com en tots els concerts del cicle En Persona, després de l’actuació es va obrir un torn de preguntes, en què el públic va poder dirigir-se directament a Muguruza. Llàstima que un parell de les intervencions provoquessin autèntica vergonya, tenyides d’alcohol i fora de lloc.

Una retreia a Muguruza el preu de l’entrada i el preu de les begudes a la barra, i li reclamava que toqués en cases okupades o ateneus populars. Muguruza va reivindicar el dret dels músics a guanyar-se la vida i va replicar que pels 12 euros del preu de l’entrada anticipada el públic podia gaudir d’un documental, ‘Zuloak’, dirigit per Muguruza, i dos concerts: el seu i el del grup de noies Zuloak, protagonistes del documental.

L’altra, entre incomptables invocacions als collons dels habitants de Balaguer –d’on era l’individu, que es va presentar com a mestre i com a representant de la CUP al seu municipi–, més grans que el “Sant Cristo de Balaguer”, deia, li retreia que Bildu no implantés la immersió lingüística en èuscar al País Basc. Muguruza, elegantment, va tirar pilotes fora, i es va mostrar sorprès per l’obsessió del seu interlocutor amb els collons.

El músic i cineasta d’Irún va dedicar la cançó Gora erria a David Fernàndez, cap de llista precisament de la CUP, que era entre el públic. Segons va explicar Muguruza, en el seu últim concert a l’Apolo, l’any 2004, Fernàndez havia format part del grup que va rebre Muguruza amb una pancarta que deia: “Benvingut, Fermin”. M’explicava Muguruza que per a ell aquella calorosa rebuda havia estat molt especial, perquè aquell any havia hagut de cancel·lar diversos concerts per tota Espanya pel boicot de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. Muguruza es va reconèixer orgullós que “un dels que portava aquella pancarta avui sigui parlamentari”. En un altre moment de la vetllada, en què es va preguntar a Muguruza sobre el procés d’autodeterminació engegat a Catalunya –Fermin va pronosticar que la independència seria un fet en poc temps–, Fernàndez va ser aclamat amb crits de “president, president”.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús