15 minuts

dijous, 7/02/2013 | Dietari d'una periodista musical

Avui he entrevistat Alex Scally, meitat de Beach House. Tenia 15 minuts, com m’ha recordat la persona del segell discogràfic que ha fet d’intermediària.

En 15 minuts no es poden parlar de massa coses. Però el pitjor de tenir el temps tan limitat a l’hora de fer una entrevista és que has d’anar al gra, que per aprofitar els 15 minus al màxim has de prescindir de l’small talk, el bla bla bla sense massa contingut sobre el que es recolza una conversa distesa. I educada.

“Com va per Barcelona?”, m’ha preguntat Scally, que tot i la fama de Beach House -no són massa amants de fer promo, diuen- ha estat molt agradable i ha fet gala d’un discurs potent. He hagut de tallar de soca-rel l’small talk, però. No tenia temps per a les cortesies.

L’altre gran problema quan només tens 15 minuts per fer una entrevista és quan et contesten una cosa diferent a la que has volgut preguntar -probablement perquè no t’has expressat prou bé- o fas una pregunta que no va enlloc. T’adones de l’error de seguida, clar, però que has de fer? Interrompre, ser maleducada? No, calles. Et mossegues la llengua mentre penses com hauries hagut d’aprofitar aquells preciosos minuts…


Etiquetes:

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús