Enfotre’s del mort quan el mort sóc jo

dilluns, 4/02/2013 | Pots sentir-me

Untitled family portrait woman in yellow dress © Marcos Raya.jpg De petita tenia molta por de la mort. No és que ara no en tingui, però pensar en la meva mort ja no em provoca el vertigen gairebé físic que m’havia arribat a causar. Suposo que he arribat al punt d’acceptació de la pròpia mort, si més no com a concepte abstracte, i això, combinat amb la possibilitat que podria quedar-me en aquest món el triple del temps que fa que hi sóc –hi ha historial de longevitat a la meva família–, fa que el vertigen hagi desaparegut i que em permeti el luxe de fer-ne broma, com quan explico que l’únic bé immoble que posseeixo és el nínxol de la meva família, que està al meu nom. La repeteixo tant, la broma, que crec que fins i tot ja ho he escrit una vegada aquí. Suposo que és un mecanisme de defensa, enfotre’s del mort i qui el vetlla, sobretot quan el mort som nosaltres.

MEMENTO MORI
Potser va ser aquest el motiu que va portar el marxant de Chicago Richard Harris a començar fa 12 anys la seva col·lecció, que fins al 24 de febrer s’exposa a la Wellcome Collection de Londres, un espai expositiu vinculat a la fundació que el magnat farmacèutic Sir Henry Wellcome va crear des de la tomba –va ser una de les últimes voluntats que especificava al testament–, i que explora les connexions entre la medicina, la vida i l’art.
©TheRichardHarrisCollection.jpg
La mostra Death: A self-portrait (la mort: un autoretrat) exposa al voltant de 300 peces de la col·lecció de Harris, formada per obres d’art de diferents períodes i  objectes diversos –des d’atlas d’anatomia i esquelets a postals i ex-libris– que exploren la nostra relació amb la mort, respectuosa, humorística, morbosa, dolorosa o resignada. I és una exposició que genera preguntes, com per exemple, si la producció i l’apreciació d’objectes simbòlics ens ajuda a acceptar la idea de la mort. Si és així, Richard Harris, que ara té 75 anys, té la seva futura defunció coll avall.

L’exposició arrenca amb una variada col·lecció de ‘vanitas’, les natures mortes que ens recorden que més tard o més d’hora acabarem al forat o al forn. En la recreació clàssica del tema, les aŀlusions a la mort –calaveres i rellotges de sorra– es combinen amb béns terrenals com a advertència: més val preocupar-se de la pròpia salvació espiritual que de reunir riqueses que de res ens serviran el dia del Judici Final. Però la col·lecció de Harris n’inclou de contemporànies i de seculars, com la fotografia de Robert Mapplethorpe d’un bastó amb l’empunyadura en forma de crani, el mateix amb què el fotògraf apareix en un dels últims autoretrats que es va fer.

The Skull Series; 8:12 © Mondongo Collective.jpg

 

DANSA MACABRA
La dansa de la mort hi és representada per esquelets burletes que posen tothom a lloc, recordant que no hi ha res de tan democràtic com la mort. Però la sala més impactant és la dedicada als desastres de la guerra, amb una selecció dels gravats que en va fer Goya i, sobretot, amb les esfereïdores 51 làmines de ‘Der Krieg’ (la guerra) d’Otto Dix, inspirades en les del pintor aragonès i en la pròpia experiència al front de l’oest en la Primera Guerra Mundial.

Per sort, marxem de l’exposició amb bon regust de boca gràcies a fotos morboses de disseccions de principis del segle XX, a la fascinació per les calaveres del culte funerari mexicà, del budisme tibetà i de les postals metamòrfiques, i al llum d’aranya d’ossos de Jodie Carey, entre altres evidències de la fascinació que tenim per la mort.

PLAYLIST
Box Of Rain, The Grateful Dead, American Beauty (1970)
There Is A Light That never Goes Out, The Smiths, The Queen Is Dead (1986)
Do You Realize??, The Flaming Lips, Yoshimi Battles The Pink Robbots (2002)

(Article publicat el 23 de gener de 2013 al número 253 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

ense títol (Retrat de família. Dona amb vestit groc) © Marcos Raya / The Richard Harris Collection]
[Postal metamòrfica c.1900 © The Richard Harris Collection]
[Calavera; 8/12 © Mondongo / The Richard Harris Collection]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús