Il·lustració: Lyona

La setmana passada volia dedicar aquest article a com la cultura i l’oci eren l’única cosa a què agafar-nos en aquesta fastigosa crisi. A com anar a un concert, anar al cine o al teatre, viure una altra vida amb un llibre i sortir de nit amb els amics, a ballar o a fer una copa, ens podien donar consol en aquests temps en què sembla que tot s’ensorra. En què sembla que és la fi del món tal com el coneixem, que deien els R.E.M., com a mínim el món dels que rondem els 30, en què sense ser de casa bona hem pogut estudiar i viatjar, veure món, fer-nos grans amb la cultura, créixer, sense patir perquè els nostres pares ens poguessin posar o no el plat a taula.

ESCAPEM!
Parlant amb Guille Milkyway fa uns mesos, a propòsit de l’últim disc de La Casa Azul, La Polinesia Meridional, un emocionant disc de pop confessional vestit de música disco i de producció impecable, gens frívol però ballable, el músic barceloní defensava l’escapisme, la necessitat de fugir d’una realitat desagradable, ni que sigui durant una estona, a través de la música i del plaer que ens dóna. Cosa que es pot aplicar a la cultura en general.

No es tracta d’amagar el cap sota l’ala. Queixem-nos, sortim al carrer, no ens quedem quiets amb l’excusa que protestar no servirà de res, i fem-ho dijous mateix, a les manifestacions en contra de les retallades del govern espanyol. Però no podrem lluitar si estem deprimits , ens cal esbargir-nos. I millor que ofegar les penes en alcohol, oblidem-les durant unes hores amb aliment per a l’esperit, tot i que mai criticaré els efectes curatius d’un bon vi o d’un bon còctel en bona companyia. O la gastronomia no és cultura? No crec que sigui casualitat que coincidint amb els inicis de la crisi se’m despertés l’afició per la literatura fantàstica. Quan llegir el diari em fa venir ganes de fugir, me’n vaig una estona a Westeros de la mà de George R.R. Martin.

La terrible notícia de la brutal pujada de l’IVA als espectacles, és a dir, a la cultura, no només em va deixar glaçada, com a públic i com a professional. També em va aixafar l’article. La bestial pujada de l’IVA no deixarà una altra opció a sales i promotors de concerts, a sales i distribuïdores de cinema i a sales i productores teatre que pujar els preus de les entrades. ¿I com es pot defensar ara que ens oblidem de la crisi anant al cine o a un concert si la majoria no es podran permetre el luxe de pagar les entrades?

LA CULTURA NO ÉS UN LUXE
Qualsevol consumidor regular de cultura sap que cines, teatres i sales de concerts sovint tenen índexs d’ocupació insuficients. Tenim sous baixos i un altíssim índex d’atur, i consumir cultura per a molts ja significava un esforç. Ara, amb la pujada de l’IVA i l’augment de preus que comportarà, la cultura es convertirà en un luxe. I la cultura no és un luxe: és una necessitat.

No penseu els que podreu continuar anant a concerts que la cosa no va amb vosaltres. Alberto Guijarro, director de la Sala Apolo, director del Primavera Sound, i president de l’ASACC, Associació de Sales de Concerts de Catalunya, vaticina que la mesura portarà moltes sales i promotores a tancar. Així que el problema no serà només que no podrem pagar les entrades, sinó que Barcelona es convertirà en un erm cultural: ja no s’hi farà res, i a Time Out Barcelona ens quedarem sense res per recomanar. Divendres passat, el concert de La Casa Azul i The Human League em va permetre per un parell d’hores oblidar que tot s’ensorra. Aviat no tindrem ni aquesta possibilitat.

(Article publicat el 18 de juliol de 2012 al número 229 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)