Dissabte el dream pop de Beach House serà un dels plats forts de la darrera jornada del San Miguel Primavera Sound al Fòrum. El duo de Baltimore tornen al festival per presentar el seu recent quart àlbum, Bloom, i ho fan per la porta gran: en un dels dos escenaris principals i en prime time, fent competència a Dominique A. En menys de tres anys Victoria Legrand i Alex Scally han passat de tocar a La [2] de l’Apolo, una sala amb un aforament per a 400 persones, a un dels escenaris principals d’un festival que reunirà 40.000 persones diàries.

I tot sense sortir del Primavera. El 2009 Beach House van ser una de les sorpreses del Primavera Club, l’edició d’hivern i en sales del festival. Al concert a La [2] van avançar el seu imminent tercer àlbum, Teen dream (2010), amb el qual la seva música i la seva carrera van fer un salt. I quan el duo va tocar al maig al Fòrum, amb Teen dream ja convertit en un dels discos de l’any, van coŀlapsar un dels escenaris d’aforament mitjà. Per presentar Bloom, un disc a l’altura de l’anterior –cosa que és dir molt–, el Primavera tracta Beach House gairebé com a caps de cartell. El festival i el seu públic han estat testimonis de com el duo ha anat creixent artísticament fins a convertir-se en un dels noms essencials del pop independent internacional. I el seu èxit és un èxit del Primavera, que ens els va portar just abans que els seus delicats mantres onírics estiguessin a punt d’esclatar.

RETORNS TRIOMFALS
El cas de Beach House és especialment paradigmàtic, però el duo de Baltimore no és l’única proposta que hem vist fer-se gran al festival. Anthony Gonzalez també torna fet un triomfador, després que l’últim disc d’M83 –que va ser al Primavera Sound 2005– li hagi proporcionat un èxit global, sobretot gràcies al senzill Midnight city. I, en menor mesura, també els nord-americans Real Estate i els bascos Lisabö, que tornen al festival amb discos molt aplaudits per la crítica. O Mujeres, de Barcelona, que es van estrenar al festival tocant al metro, van tocar en un Primavera Club i van exercir de banda de tribut a The Beatles, i ara presenten el seu segon àlbum, Soft gems (2012).

FER-SE GRAN
Però no només els artistes del festival han crescut. Qui més gran s’ha fet en aquestes 12 edicions és el Primavera, que va passar dels 8.000 assistents el 2001, en la primera edició al Poble Espanyol –una sola nit amb un esperit més proper a la cultura de club que al festival de música–, als 44.000 del 2005, en l’estrena al Fòrum, i que va superar les 100.000 persones el 2009. L’any passat el festival en va reunir més de 123.000, i aquest any n’espera 150.000, com a resultat de la suma dels directes de dijous a dissabte al Fòrum, dels concerts gratuïts de dimecres i diumenge a l’Arc de Triomf, i de tota la resta d’activitats paraŀleles previstes.

Com el festival i els grups que hi toquen, també el públic del Primavera ens hem fet grans. Els més fidels, els que compren l’abonament abans que es faci públic un sol nom del cartell, els que hem assistit a totes les edicions o gairebé, els que hi hem vist Pulp dues vegades, els que vam ser al Fòrum quan encara es veia buit, els que vam patir els invents de l’empremta digital i les targetes de crèdit, hi hem vist grups que ni en somnis hauríem somiat veure, hi hem pogut desmentir hypes i hi hem descobert molts nous grups favorits. Hi hem passat petites penúries, i hi hem estat molt feliços. Hem crescut al festival, i també ens hi hem fet més cultes.

(Article publicat el 30 de maig de 2012 al número 222 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)