Recordo el concert de Saint Etienne al Primavera Sound 2009 com un dels moments més feliços dels molts que he viscut al festival. Els londinencs Bob Stanley, Pete Wiggs i Sarah Cracknell són experts en això, en canalitzar la capacitat per generar felicitat que té la música en general, i el pop en particular. I a pocs dies del seu retorn al festival –havien de fer-ho als concerts inaugurals gratuïts dimecres a l’Arc de Triomf, però al final cobriran la baixa de Björk dissabte en un dels escenaris principals del fòrum– ho tornen a demostrar amb Words and music by Saint Etienne, el seu nou àlbum, que van publicar dimarts, el vuitè en vint anys de carrera i el primer des de Tales from Turnpike House (2005).

La portada, un mapa urbà format per vies com la Montague Terrace de Scott Walker, el Pacific Street de The Pale Fountains, la Ventura Highway d’America, o la Penny Lane de The Beatles, serveix com a primera declaració d’intencions sobre el que és l’àlbum: un viatge a través d’una trajectòria vital viscuda en la música pop en la que, si es comparteix la passió per aquesta, és difícil no veure’s-hi reflectit, i no emocionar-s’hi.

EL MOMENT MÉS FELIÇ
Diu Bob Stanley que el disc parla de l’estranya màgia del pop, capaç de transformar l’experiència més vulgar en un moment especial. Com quan el camí de casa a la feina o de la feina a casa et trasllada al país d’Oz per obra i gràcia d’uns auriculars, i t’has de reprimir per cantar en veu alta –un brindis per als que no es reprimeixen– o et deixes anar pensant que no et veu ningú i et trobes enxampada in fraganti. Com quan una cançó pot activar una connexió especial amb una altra persona. Com quan prémer el play d’un reproductor de música genera un efecte no tan diferent al de l’enamorament, posar la pell de gallina i causar un sotrac a la panxa. Com quan alguns concerts encara et generen l’anticipació i els nervis dels primers concerts als que vas anar d’adolescent. Words and music by Saint Etienne és un disc sobre el poder de la música per afectar la vida, sobre viure segons les seves regles, sobre el pop com a religió.

EDUCACIÓ SENTIMENTAL
Bona part de la culpa que Words and music by Saint Etienne sigui un disc tan emocionant la té Over the border, el tema que l’obre, el relat d’una educació sentimental amb el pop com a base. La curiositat per entendre la relació entre música i look, el culte als primers discos que es compren, el fanatisme adolescent, la fascinació per la premsa musical, la reclusió dins l’habitació –que tan bé expressa In my room, de The Beach Boys–, la simbologia romàntica que té intercanviar música, amb el ritual de gravar o que et gravessin una cinta de casset –després un CD, ara, ¿una llista de reproducció? ¿un USB?–, la descoberta emocionant de nous artistes i de discos clàssics… Over the border relata, segur, l’educació sentimental de Bob, Pete i Sarah. Però també la de molta més gent, que ha viscut les mateixes experiències en un altre lloc i en un altre temps.
Però és la conclusió de la cançó allò que cala fins als ossos: “I quan em casi, i quan tingui fills, serà encara Marc Bolan tan important per a mi?”, es pregunta Sarah Cracknell, amb qui hem viatjat en el temps a una època anterior a que posés veu a Nothing can’t stop us, de Foxbase Alpha (1991), debut de Saint Etienne, el primer tema de Bob Stanley i Pete Wiggs que va cantar. Words and music by Saint Etienne demostra que l’amor per la música no es cura. Ni amb l’edat.

Foto: Elaine Constantine

(Article publicat el 23 de maig de 2012 al número 221 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)