L’home màquina va al museu

dimarts , 28/02/2012 | Pots sentir-me

byGuntherFrohling.jpg © Gunther Frohling

La influent formació de música electrònica alemanya Kraftwerk protagonitzarà una retrospectiva al Museu d’Art Modern de Nova York, el MoMa. La retrospectiva consistirà en vuit concerts en vuit dies consecutius, entre el 10 i el 17 d’abril, en què el quartet –amb Ralf Hütter com a únic membre fundador restant després de la marxa de Florian Schneider el 2008– interpretarà de manera íntegra el que es considera el catàleg canònic de Kraftwerk, els vuit àlbums que van publicar entre 1974 i 2003 dedicant cada concert a un àlbum.

La proposta exclou –com ja ho feia la caixa The Catalogue (2009)– els tres primers àlbums de Kraftwerk, quan Hütter i Schneider encara no havien definit el seu distintiu pop robòtic: música radicalment electrònica, sense lloc per a cap instrument tradicional, repetitiva, minimalista, de ritmes sincopats i, en algunes èpoques, hereva de la música concreta, la que utilitza enregistraments de sons reals. Però música pop, en definitiva, lluny de l’abstracció de la música experimental, amb melodies cantables que Hütter, de fet, canta, convertit en home màquina amb veu de robot.

ART SONOR
És un museu el lloc de Kraftwerk, però? No és habitual que l’art sonor es faci un lloc als temples de la creació artística, tot i que hem pogut gaudir d’algunes excepcions al nostre MACBA. El 2009 el museu d’art contemporani va programar una exposició al voltant del compositor John Cage, l’escolta de l’avantguardista obra del qual és sense cap dubte més adient en un museu –en el defecte d’una performance en directe– que en un iPod, per exemple. El 2007 va programar una retrospectiva de les instal·lacions dels artistes canadencs Janet Cardiff i George Bures Miller, que fan servir la veu i el so com a matèria primera, i el 2006 l’edifici de Richard Meier va acollir una mostra de portades de discos signades per artistes, amb les caràtules de Raymond Pettibon per a Sonic Youth i Black Flag com a exemple de la irrupció de la música popular al museu. El MoMA justifica la retrospectiva per la capacitat visionària de Kraftwerk d’anticipar l’impacte de la tecnologia en l’art i en el dia a dia, i per capturar la condició humana en l’era de la mobilitat i les telecomunicacions. Però també per la seva influència en bona part de les innovacions en la música popular posterior. A més, la proposta del MoMa té precedents: el 2005 el quartet va ser a la Biennal de Venècia, i l’octubre passat van protagonitzar una mostra en un museu de Munich.

INDIGNANT HITLER
Al marge dels mèrits artístics i de la pertinença de Kraftwerk en un museu d’art contemporani, la iniciativa del MoMA té lletra petita. Per obrir la retrospectiva a un major nombre de públic, el museu ha limitat el número de concerts als quals una persona pot assistir a dos. Ningú podrà assistir a tots els concerts de la retrospectiva, i el MoMA ho controlarà amb identificacions amb foto. I això ha indignat alguns novaiorquesos. Corre per la xarxa una paròdia de El hundimiento (Oliver Hirschbiegel, 2004), la cinta que recrea els darrers dies de el Führer, en què el dictador, irat, lamenta no poder veure tots els concerts. “Fa anys que no els puc veure en viu!”. Aquí, Kraftwerk no venen des del 2004, on van tocar al Razzmatazz. Al Sónar van tocar el 1998. I aquest any no sembla que hagin de venir: a banda dels xous al MoMA, només tenen previst tocar a Miami, en un festival on compartiran cartell amb DJ Tiesto i David Guetta.


(Article publicat el 22 de febrer de 2012 al número 208 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar la playlist de tots els Pots sentir-me a Spotify)

Etiquetes: ,

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús