Sala Apolo. 20 de juny

El quartet de Brooklyn The Pains of Being Pure at Heart van ser una de les revelacions de 2009, l’any en què van editar el debut homònim després de publicar alguns senzills i un EP. La seva proposta de pop melòdic amb guitarres sorolloses, a mig camí entre l’indie-pop britànic i escocès i el shoegaze de My Bloody Valentine i The Jesus and Mary Chain, va conquerir els aficionats al pop independent gràcies a l’enorme ganxo de les cançons, lluminoses pel que fa  a la música i fosques pel que fa a la lletra.

Però els novaiorquesos tenien una assignatura pendent: un directe fluix que els impedia defensar les cançons com aquestes mereixien. El mateix Kip Berman, veu, guitarra i compositor, admetia en una entrevista recent a Time Out que quan van començar eren molt dolents, i això a Barcelona s’havia pogut comprovar ja un parell de vegades, al Primavera Sound 2009 i a finals d’aquell mateix any a Bikini.

Dilluns, en el tercer concert del grup a Barcelona, The Pains of Being Pure at Heart ja feien el salt a una Sala Apolo prou plena. El motiu de la visita era presentar en directe les cançons de Belong (2011), un segon disc a l’alçada del primer, amb una posada en escena que també presentava una novetat important: la incorporació d’una segona guitarra, amb Christoph Hochheim ampliant la formació a quintet, que ajudaria a traslladar al directe el so contundent del nou àlbum, que ha comptat amb els productors estrella Flood (U2, Depeche Mode) i Alan Moulder (Smashing Punpkins, The Jesus and Mary Chain i Ride), un equip gens menyspreable per a un grup indie-pop de Brooklyn.

Però tot i que va ajudar, la guitarra de més no va ser l’única responsable del fet que per fi The Pains of Being Pure at Heart signessin un directe decent, al qual potser li va faltar una mica de ritme i una major habilitat a l’hora de dissenyar el setlist, però que finalment va fer justícia a les cançons, el punt fort del grup.

I és que  pocs concerts arrenquen amb tres senzills seguits (Belong, Heart in your heartbrake, Higher than the stars), continuen amb un tema fetitxe per als fans (This love is fucking right!), despatxen després  un altre single (The body, el proper), i acaben amb dos senzills més (The pains of being pure at heart, Say no to love). Si més no, pocs concerts de grups amb només dos LP al mercat.