Ahir vaig anar al darrer concert de la mini gira que han fet els Anímic amb Will Johnson (Centro-matic, South San Gabriel) per iniciativa del popArb. I la veritat és que va ser espectacular.

El folk líric dels de Collbató, que juga amb els silencis, amb les coses petites, va funcionar de meravella amb el folk intens d’arrel americana de Johnson.

I tot plegat va ser molt emotiu, perquè després d’haver conviscut durant 15 dies a la casa que el grup comparteix a Collbató per assajar, donava la sensació que havia crescut entre ells una relació molt afectuosa i molt càlida.

La compenetració de Johnson amb el grup va ser total, era un més, i els jocs vocalls d’ell amb Louise Samson (quina veu que té, tan versàtil, capaç de sonar fràgil en el registre més delicat i potent quan aborda un registre proper al blues) i Ferran Palau, van ser una meravella.

Sentir en directe les cançons d’Himalaya (2009), el darrer disc d’Anímic, ja és un privil·legi, però tenir a sobre com a bonus tracks les de Will Johnson… Vaja, que va ser una molt maco. Un concert imprescindible.

La setmana que ve tornaré a parlar d’Anímic en el post sucós que us prometia l’altre dia. Només us avanço que implica els Anímic i també Joan Miquel Oliver, i que tot plegat té a veure amb la propera portada de Time Out. Dilluns que ve us ho explico, mantingueu-vos atents a les vostres pantalles.

Aquest cap de setmana, posts de guerrilla amb el mòbil dels del Montjuïc de Nit, que aquest any té molt bona pinta.