Em va costar entrar bastant al concert perquè, tot i estar entre les primeres files, estava envoltada de gent poc interessada en el concert –coses del Sónar. Quan per fi vaig poder concentrar-me, vaig poder gaudir d’un repertori variat, en què el duo francés va repassar tota la seva carrera, sense tallar-se alhora d’acabar el xou amb tres cançons del seu primer disc, que continua sent el més popular, i el millor.

Vam veure només de Hot Chip el que quedava del seu concert després que Air acabessin, però el seu xou em va semblar força convincent. Tenen un punt disco que em fan pensar en una ELO contemporània. Ara, és un poc electrònic que enganxa, però de consum ràpid. També van tancar mirant cap enrere (tot i que no tant com Air) amb Ready for the floor, del seu anterior disc, Made in the dark (2008).

I el Sónar estava tan i tan ple, s’havia de fer tanta cua a tot arreu, t’havies de convertir en ramat per anar a qualsevol lloc, que no em vaig veure amb cor d’esperar-me a Sugarhill Gang.

Fotos: Toni Rosado per a scannerFM