Fotos una mica xungues, ja ho sé. La primera és de la primera part de l’actuació, en què durant uns 15 minuts el duo va  desplegar, a les fosques i sobre projeccions op-art, sons espectrals i trance psicodèlic una mica dur.

Després es van obrir els llums, Trish Keenan va sortir de la penombra i van començar a arribar cançons de Tender buttons, un pop sintètic més accessible i un folk electrònic rar i pastoral (weird folk?) que em va fer pensar en les Bearded ladies de Finders Keepers. I és que Keenan portava un look súper hippie, amb túnica llarga i blanca (a mi em va fer pensar en la família Manson, a una amiga en Mocedades), i jugava amb la seva ombra davant de projeccions lisèrgiques.

No sé si queda clar que el concert em va agradar força.